Resultats de la cerca
Es mostren 7016 resultats
Santa Maria de Fulleda
Art romànic
Situació Edifici de tipologia romànica, molt transformat pel seu canvi d’orientació i la construcció d’una nova capçalera a ponent ECSA-JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre del nucli urbà del poble de Fulleda Mapa 33-16 417 Situació 31CF352923 S’arriba a Fulleda des de les Borges Blanques per la carretera que passa per la Floresta, els Omellons i l’Espluga Calba També s’hi pot arribar des de Tarrés, a tocar de la N-240 JAA-CPO Història El primer esment del lloc de Fulleda és de l’any 1126, en què Ramon de Boixadors, la seva muller Ermessèn i llurs fills establiren un…
Sant Joan d’Arsós (Bula d’Amunt)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial, ara simple capella, que fou des del segle XII una possessió de Santa Maria de Serrabona ECSA - A Roura Aquesta església es troba en una vall al sud-oest de Bula d’Amunt, prop del mas Arsós Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36” N - Long 2° 35’ 46,8” E Des de Bula d’Amunt hom hi arriba per un camí que parteix de la D-618, a prop del cementiri, al nord del poble, i que en 3 km de recorregut porta a l’església Història Ja citada el 1068, com a afrontació del territori de la primitiva església de Serrabona Sanctus Johanes de Arensó , fou donada al priorat de…
Sant Andreu de Bages de Rosselló
Art romànic
Situació Vista de la part de llevant amb l’absis, modificat per un sobre alçament de fortificació i cobert per un arrebossat posterior ECSA - JL Valls L’església de Sant Andreu és situada al centre del poble de Bages de Rosselló, estès al llarg de la carretera d’Elna a Tuïr, a migdia de Perpinyà Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 36’ 24” N - Long 2° 53’ 41,4” E La forma més adient d’arribar a Bages és prendre la carretera N-612 que enllaça Elna amb Tuïr Història El topònim Bages, documentat des del 922 Baias, sota la forma actual Bages des del 981, té l’origen en l’indret que ocupà el poble…
Sant Martí de Tagamanent
Art romànic
Situació Únic llenç de mur que resta d’aquesta antiga església parroquial M Anglada A pocs metres del camí que passa pel collet de Sant Martí, al costat de tramuntana i just al peu de la falda del turó de Tagamanent, es troben al mig de la vegetació les restes de l’església de Sant Martí Mapa L37-14364 Situació 31TDG427221 Per anar-hi cal prendre els mateixos itineraris ja descrits per anar a Santa Maria de Tagamanent MAB Història Una de les mencions més antigues d’aquesta església data de l’any 1009, on és esmentada com a “ Sancti Martini supra via ” Al començament tingué el…
Sant Llorenç de la Muga
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’església des del costat sud-est J Todó-TAVISA És l’església parroquial del municipi de Sant Llorenç de la Muga, situat en el curs alt del riu, vora la riba esquerra, en un indret on aquest dibuixa un pronunciat meandre que circueix la vila pels costats de migdia i de llevant i, en bona part, de ponent La població té un nucli habitat compacte, estret i allargassat, seguint la configuració del terreny que era envoltat de muralles, una bona part de les quals encara es conserven Aquest fet atorga a la vila un aspecte de conjunt monumental, un dels més…
Sant Pere de Prada
Art romànic
Situació Magnífic campanar de l’església amb la típica decoració llombarda, integrat al temple reconstruït al segle XVII ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere, monument emblemàtic de la població, és al bell mig del nucli antic, a la plaça de Sant Pere o de la República Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 37’ 7” N - Long 2° 25’ 29” E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBH Història La villa de Prada és esmentada l’any 843, quan el rei Carles el Calb la donà al comte Sunifred I d’Urgell i Cerdanya com a recompensa pels…
Sant Esteve de Castellar Vell (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Antiga parròquia del terme, abandonada durant dos segles i ara en curs de restauració Rambol Sant Esteve de Castellar és l’antiga parròquia de Castellar del Vallès, coneguda popularment per Castellar Vell És situada al sud-oest de la població, a 309 m d’altitud S’alça a l’ample cim d’un turó, encastellada, envoltada de pregones barrancades Mapa L36-15392 Situació 31TDG228063 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de Castellar del Vallès a Matadepera i Terrassa Al quilòmetre 23,950, en un revolt molt tancat, surt una pista en direcció sud Allà mateix hi ha can Sallent Després d…
Sant Pere del Bosc (Corbera de Castell)
Art romànic
Situació Exterior de l’església, en estat ruïnós, des de la part de ponent ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Pere és situada al sud-est del poble vell i el castell de Corbera, separada vers el sud-est, a l’altre costat de la vall de la riera de la Coma Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 51,6” N - Long 2° 39’ 34,2” E Per a arribar-hi, cal agafar un camí de terra que surt, a mà dreta, just al final de la carretera que puja al castell i l’antic poble, avui deshabitat, de Corbera de Castell A uns 2 km, i havent agafat sempre el trencall de l’esquerra, apareix l’espadanya de l’…
aeroport de Sant Lluís
Aeronàutica
Antic aeroport de Menorca, situat a 3 km de Maó, a mig camí d’aquesta ciutat i la vila de Sant Lluís, actualment destinat a l’aviació esportiva i turística interior.
Fou construït com a aeròdrom militar en el període 1936-39, i el 1949 s’obrí a l’aviació civil per a vols regulars amb Barcelona i Mallorca La pista, única, d’aterratge era inicialment de 1 200 m, però a causa dels vents laterals i del major tonatge dels avions fou allargada fins a 1 800 m Les dificultats tècniques per a successives ampliacions obligaren el 1968 a la construcció del nou aeroport de Menorca, prop de Sant Climent, que motivà el tancament, pel març del 1969, del de Sant Lluís al trànsit comercial Actualment hi radica l’Aeroclub de Maó, que inicià les seves activitats esportives…
la Torre-roja

La Torre Roja de Viladecans (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Barri
Barri i antiga quadra del municipi de Viladecans (Baix Llobregat), centrada en la torre Roja
, petit castell de planta quadrada amb un petit pati central emporxat en arcs de mig punt.
Té una notable façana, amb finestres del s XIII, bé que molt restaurada La quadra és esmentada encara el 1834