Resultats de la cerca

Orígens i difusió del romànic català Mapa d’Europa amb indicació dels corrents principals i els llocs destacats d’implantació del romànic, segons l’estudi d’E Junyent A Pladevall L’art romànic és l’art que es desenvolupà després de la sedimentació de les nacionalitats que es van despendre de la descomposició de l’imperi Carolingi Fou un procés molt llarg que configurà les seves característiques gràcies al revifament de les tradicions culturals arrelades en tot l’àmbit en què va tenir projecció l’imperi Romà El romànic, que va anar precedit d’un extens període de recerques de formes i…

Comprèn el conjunt d’estudis i operacions científiques, artístiques i tècniques que, a partir dels resultats de les observacions directes o de l’explotació d’una documentació, intervenen en la confecció de mapes, plànols i altres formes d’expressió cartogràfica, com els diagrames, els cartogrames, els cartodiagrames o les representacions tridimensionals, com els mapes en relleu, mapa, etc En cada un d’aquests documents la representació dels diferents elements es fa mitjançant símbols, l’equivalència dels quals es dóna en una llegenda, i la relació de dimensions proporció és donada per l’…

En principi el nom designava només el territori equivalent aproximadament a l’actual Baixa Àustria, que passà a formar un conjunt de terres, diverses quant a raça, llengua, religió i cultura, el lligam de les quals radicava principalment en la comuna dependència a la dinastia dels Habsburg, però també en un conjunt d’interessos polítics, militars i econòmics comuns Aquests territoris formaren el nucli patrimonial bàsic de les possessions dels emperadors alemanys i més tard un estat multinacional que unificava les terres del Danubi mitjà i s’expansionava vers Itàlia i els Balcans Així, sota el…

El conjunt monàstic El monestir de Sant Cugat es pot considerar com un dels conjunts monàstics medievals més ben conservats de Catalunya i com un dels millors exemples de les transformacions històriques dels monestirs benedictins Està organitzat de la manera habitual en aquest tipus de centres, amb les dependències disposades al voltant del claustre, i s’assenta sobre un antic recinte fortificat romà, el castrum Octavianum, els vestigis del qual són visibles a la part baixa de la capçalera de l’església Les restes més antigues identificades dels edificis cristians es troben al…

Situació i presentació El terme municipal de Roses té 45,91 km 2 i és situat a la costa septentrional de l’ampli golf de Roses Comprèn les terres del sector SW de la península del Cap de Creus El litoral de Roses va des de Cala Jóncols —al límit amb Cadaqués— fins a l’antic grau de Roses, una de les boques de l’antic estany de Castelló, al límit amb Castelló d’Empúries Els altres municipis veïns són el Port de la Selva i la Selva de Mar, a septentrió, i Palau-saverdera a ponent El terme comprèn la vila de Roses, estratègicament situada al fons de la badia del mateix nom, on la costa baixa…

Situació i presentació Amb una extensió territorial de 55,92 km 2 , Subirats és el municipi més extens de l’Alt Penedès És situat a llevant de la comarca Confronta al N amb Sant Sadurní d’Anoia i Gelida a l’E amb Cervelló i Vallirana, municipis del Baix Llobregat al SE amb Olesa de Bonesvalls al SW amb Avinyonet del Penedès, l’enclavament del Cortei del municipi de la Granada i Santa Fe del Penedès, i a l’W amb el Pla del Penedès i Terrassola i Lavit El terme comprèn, a part el poble de Sant Pau d’Ordal, cap de municipi, diversos nuclis de població i caseries, com…

Les celleres un sistema peculiar d’agrupament de població medieval Mapa de les celleres documentades a la diòcesid’Elna segles XI-XII A Catafau El poble sembla avui dia el marc inevitable de la vida rural a la plana rossellonesa, però també als cantons de muntanyes o d’altes valls, on les caseries i les masies disseminades, tot i que són més nombroses que a la plana, mai no treuen als pobles el seu paper essencial en l’estructura del poblament Encara unes dècades enrere, aquests pobles sorgien bruscament en el revolt de la…

La tardor se’n va donant pas a l’hivern, el moment de l’any que significa l’arribada de la neu i el fred “de veritat”, l’estació en què el silenci dels camps es fa sentir dorm la terra sembrada i dorm fins i tot l’ós –ancestral representació de l’Hivernàs, geni de l’hivern en algunes comarques–, que ho farà fins a la Candelera, quan ja s’albira el renaixement de la primavera Cal tenir en compte que el mes de desembre és el darrer de l’any, per això es pot considerar que és el més vell, el que s’acaba En aquest sentit es diu que “El desembre és un vell que fa arrugar la pell” L’hivern, doncs,…

Nòrdic, escandinau i norrè Norrè -ena , un terme que d’antuvi pot resultar enigmàtic, és emprat en el si de la filologia germànica per a suplir les mancances dels termes nòrdic -a i escandinau -ava Efectivament, el terme nòrdic és, de fet, altament imprecís, ja que no tan sols engloba pobles d’ètnia germànica, sinó també pobles –com ara els finesos i els lapons– que són d’ascendència ètnica finoúgrica D’altra banda, s’esdevé el mateix amb el terme escandinau -ava també engloba pobles finoúgrics i germànics de la mateixa manera, i té, a més, l’handicap d’haver d’encabir igualment pobles que…

El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom…