Resultats de la cerca
Es mostren 20563 resultats
Henry Carey
Música
Compositor i dramaturg anglès.
La producció teatral de Carey inclou llibrets operístics, música per a pantomimes, ballad operas i entreteniments Fou més dotat com a llibretista que com a compositor, tal com ho demostren moltes de lesseves òperes, com ara The Honest Yorkshireman 1735 i The Dragon of Wentley 1737 Malgrat tot, sabé compensar lesseves limitacions com a compositor confeccionant melodies simples i atractives En moltes òperes, en lloc d’àries sovint utilitzà cançons en un estil molt proper al de la balada Aquest fet afavorí la popularitat de les…
Alexandre-Jean-Joseph-La Riche de La Pouplinière
Música
Productor i empresari francès.
Fill d’un financer, exercí d’advocat i, posteriorment, de recaptador d’impostos Protegí intellectuals com Voltaire i JJ Rousseau i músics com JF Marmontel i JPh Rameau A partir del 1731 celebrà freqüents concerts a la seva mansió parisenca, on l’orquestra que duia el seu nom es feu famosa per lesseves excellents interpretacions Rameau la dirigí interpretant lesseves pròpies composicions i les d’altres músics importants, tant francesos com italians Aquesta orquestra fou dirigida més tard per JW Stamitz i també per FJ Gossec La…
clavicordi
clavicordi
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la gran família de les cítares de post, en el qual el so és produït per la percussió d’unes plaquetes metàl·liques, dites tangents
, sobre les cordes encabides a l’interior d’una caixa rectangular i disposades perpendicularment al teclat que acciona les tangents.
El nombre de cordes és generalment inferior al de tecles Cada corda pot produir més d’una nota, segons el punt per on és atacada, perquè la tangent o peça extrema de l’element percussor no l’abandona mentre dura l’acció del dit damunt la tecla i, doncs, no la deixa vibrar en tota la seva longitud A causa de la seva sonoritat, molt suau i velada, el clavicordi fou destinat exclusivament a l’estudi i a les audicions íntimes, però fou apreciat per lesseves possibilitats expressives, superiors a les del clavecí i a les de l’orgue…
Centre de Treball i Documentació
Història
Centre d’estudis fundat a Barcelona el 1976, al caliu de la darrera ofensiva antifranquista, per constituir un nucli interdisciplinari d’anàlisi i de debat en el terreny de les ciències socials, amb voluntat de vincular-se a les lluites per l’emancipació social i nacional.
La primera de lesseves tasques fou la organització d’un homenatge a les Brigades Internacionals i d’un colloqui sobre la Guerra Civil Es dotà d’una revista, Quaderns del Centre de Treball i Documentació , que tingué una durada efímera 1981 Ha estat en aquests anys la plataforma d’activitats diverses, sobretot en el terreny de la història més recent Destaquen entre les dels darrers anys el seminari sobre les actituds socials davant el franquisme 1987 que es publicà amb el títol Franquisme Sobre resistència i consens a Catalunya…
Festes Modernistes de Sitges
Cartell d’Alexandre de Riquer per a l’estrena de l’òpera La Fada , de Massó i Torrents i Enric Morera (1897), a les Festes Modernistes de Sitges
© Fototeca.cat
Folklore
Nom donat al conjunt dels cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrats a Sitges del 1892 al 1899.
En contrast amb els Jocs Florals, promoguts per la generació anterior, eren restringits als artistes, en deliberada oposició a la massa ciutadana, subratllada per l’absència de recompenses, la inclusió de totes les arts i l’èmfasi en els corrents estètics moderns, tot i que la qualitat no hi fou sempre la mateixa La primera festa 23 d’agost de 1892 consistí en una exposició de belles arts a l’ajuntament de Sitges que reuní pintors considerats avui com a modernistes amb d’altres d’estètica convencional la segona 10 de setembre de 1893 inclogué un concert, dirigit per Enric Morera…
dipiràmide

dipiràmide pentagonal
Matemàtiques
Políedre que resulta de soldar, per la base, dues piràmides de bases idèntiques.
S’anomena dipiràmide pentagonal al polídere resultat de soldar dues piràmides pentagonals per lesseves bases si les piràmides són regulars, és un deltaedre de deu cares S’anomena dipiràmide triangular al políedre que resulta de soldar dues piràmides triangulars per lesseves bases
Carlo Farina
Música
Compositor i violinista italià.
Format amb Monteverdi, anà a Dresden, on, a les ordres de Schütz, dirigí l’orquestra de l’elector de Saxònia 1625-29 Difongué el violí per Alemanya i hi introduí importants innovacions tècniques, que es reflecteixen en lesseves sonates, lesseves danses, etc
vacceu | vaccea
Història
Individu d’un poble preromà establert a les planes centrals del Duero fins als voltants de l’Esla.
Entre lesseves ciutats són citades Pallantina Palència i Cauca Coca Pertanyien als grups d’indoeuropeus, i el nom d’aquest poble, així com la major part de la toponímia coneguda, han estat considerats cèltics Destaquen dels altres pobles del centre peninsular, bàsicament pastors, per la dedicació principal a l’agricultura, en part organitzada segons un sistema collectivista Intervingueren a favor dels numantins durant la guerra de 137-136 aC, i foren sotmesos pels romans poc temps després
servei social
Política
Dret
Cadascuna de les activitats i programes dedicats a millorar el benestar de persones i grups, generalment impulsats amb administració pública o amb una participació important d’aquesta.
Hom hi inclou tant els més generals, habitualment compresos en els serveis públics educació, seguretat social, sanitat, habitatge etc com, sobretot, els adreçats a collectius amb desavantatges respecte a la població mitjana discapacitats físics o psíquics, tercera edat, delinqüents juvenils, drogoaddictes, immigrants, etc A Catalunya, el conjunt de serveis i establiments socials depenen del departament de justícia i de benestar social de la Generalitat Tant els serveis com els establiments socials només poden realitzar lesseves tasques dins l’àmbit d’una…
Jules Roy
Literatura francesa
Escriptor francès.
Pilot d’aviació durant la Segona Guerra Mundial, lesseves obres recullen els seus records i lesseves experiències Destaquen les novelles La vallée heureuse 1946, Le navigateur 1954, Le voyage en Chine 1965, Les chevaux du soleil 1968-75, Mers el-Kébir, une affaire d’honneur 1983, etc, i les obres teatrals Beau Sang 1952, Les Cyclones 1957 i Le fleuve rouge 1960