Resultats de la cerca
Es mostren 3389 resultats
Güelfa
Literatura catalana
Protagonista femenina de la novel·la cavalleresca del s.XV Curial e Güelfa.
Vídua jove i rica que viu a la cort del seu germà, el marquès de Montferrat, veient-se sotmesa als «punyiments de la carn», decideix estimar secretament un valerós jove, de manera que dona «licència als hulls que mirassen bé tots aquells qui eren en casa de son frare» D’entre tots tria Curial, qui té la «virtut de proesa» però li manca la «riquesa» És per això que Güelfa decideix ajudar-lo econòmicament, car «no havent esguart a claretat de sanch ne a multitud de riqueses, entrels altres li plagué molt Curial, car veent-lo molt gentil de la persona, e assats gentil de cor, e molt…
SEAT Sport
Automobilisme
Departament de competició de l’empresa automobilística SEAT.
Els seus antecedents foren el departament de vehicles especials de la fàbrica de la Zona Franca, creat el 1971, i el més recent departament de SEAT Competició El primer equip oficial fou de rallis, amb els pilots Salvador Cañellas i Jorge Babler En aquesta etapa, fins el 1978, s’aconseguiren sis títols estatals de marques i de pilots i un subcampionat d’Europa, incloent-hi un tercer lloc al Ralli de Montecarlo, amb Antoni Zanini Després de cinc anys d’inactivitat, el 1983 SEAT tornà a l’activitat esportiva ja integrada dins el grup Volkswagen, en què competí en rallis, raids i circuits No fou…
Robert Queralt Alentorn

Robert Queralt Alentorn
MUSEU COLET
Natació
Waterpolo
Nedador i jugador de waterpolo.
Membre del Club Natació Barcelona Fou trenta-cinc vegades campió de Catalunya cinc en 100 m lliure 1952, 1953, 1954, 1956, 1957, dues en 200 m lliure 1949, 1951, vuit en 400 m lliure 1949, 1950, 1951, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, tres en 100 m esquena 1950, 1951, 1952, tres en relleus 3 × 100 m estils 1948, 1949, 1951, quatre en relleus 4 × 100 m estils 1953, 1954, 1957, 1958 i deu vegades en relleus 4 × 200 m lliure 1947-50, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958, 1961, i millorà trenta-tres rècords catalans en les proves d’estil lliure esmentades durant el…
La Hispano Suïssa

Anunci de La Hispano Suïssa (1919)
Enciclopèdia Catalana
Automobilisme
Marca d’automòbils creada a Barcelona el 1904.
Fou fundada per l’empresari català Damià Mateu i l’enginyer suís Marc Birkigt, establert a Barcelona des del 1899 La seva activitat esportiva s’inicià el 1909, després que la marca adeqüés alguns dels models a la competició per desig exprés del rei Alfons XIII El debut fou a la Copa Catalunya d’aquell any, amb tres cotxes de quatre cilindres, que foren millorats el 1910 i arribaren a la segona posició, darrere Peugeot El mateix 1910 s’imposaren a la Copa de l’ Auto francesa, fet que augmentà considerablement el prestigi de la marca a França, fins al punt d’obrir una important sucursal a…
Jaume de Copons i de Tamarit, ardiaca d'Andorra, canonge de la Seu d'Urgell (1662-1665)
El 22 de juliol de l’any 1662, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume de Copons i de Tamarit – Lleida 1680, ardiaca d’Andorra, canonge de la seu d’Urgell i bisbe de Vic i de Lleida diputat militar Francesc Amell, donzell, domiciliat a la vegueria de Perpinyà diputat reial Tomàs Capdevila, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc d’Amigant i de Carreres, canonge de la seu de Barcelona oïdor militar Francesc Nadal i de Ripoll, donzell, domiciliat a la vegueria de Barcelona oïdor reial Pere Carreres, ciutadà honrat de Girona i…
setge de Cambrils
Militar
Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l’exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven Cambrils (desembre del 1640).
Els atacants 2 500 homes, 3 000 cavalls i 25 canons iniciaren el bombardeig de la població el dia 13 els defensors 4 000 homes, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15 Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot a Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs, i els penjaren…
principat de Butera
Història
Títol concedit el 1563 a Ambrosi de Santa Pau i Branciforte, tercer marquès de Licòdia i cinquè baró de Butera (Sicília), president i capità general de Sicília.
La grandesa d’Espanya fou atorgada el 1603 a Fabrizio Branciforte de Santa Pau i Barrese, quan el seu fill Francesco contragué matrimoni amb Joana d’Àustria, filla illegítima de Joan d’Àustria Dels Santa Pau, el títol passà als Barrese, prínceps de Pietraperzia, als Branciforte, ducs de Branciforte, i posteriorment 1807 als Lanza, prínceps de Trabia La baronia havia estat concedida el 1392 a Hug-Ademar de Santa Pau, baró de Santa Pau i de Licòdia
Digenís Akritis
Epopeia bizantina que descriu les gestes de l’heroi Vassílios Digenís i les lluites dels defensors de les marques ἄκραι de l’imperi Bizantí contra els àrabs.
Té l’origen en els cants populars akrítics estesos per les diverses regions gregues, i sembla datar de mitjan segle X S'ha conservat a través de sis versions manuscrites una de les quals en prosa
Les noves institucions borbòniques
Felip V a cavall , JRanc, 1734 MP El sistema de govern que es va imposar als Països Catalans arran de la batalla d’Almansa no era l’única solució entrevista per les autoritats borbòniques De fet els botiflers valencians no creien que l’alçament dels maulets hagués estat responsabilitat de les institucions del regne Els membres del Consell d’Aragó actuaven amb la idea que la forma de govern seria retocada en favor del rei, com ho va ser a Catalunya el 1652, però no completament alterada Certament els consellers d’Aragó es movien en un terreny fals quan intentaven conservar una…
Vila de Granollers
Art romànic
Nucli urbà Vista aèria del nucli antic, format sobre una cruïlla de primitives vies romanes TAVISA-J Todó La localització del poblament medieval de Granollers confirma la continuïtat d’un nucli d’hàbitat des de l’època romana El turó de Sant Esteve, on es construeix la primera església romànica, era una zona d’habitatge romà des dels segles V-IV aC L’establiment del nucli granollerí pot estar molt relacionat amb la coincidència en aquest punt d’un encreuament de vies de comunicació romanes La via Heraclea, després Via Augusta, o via dels Vasos Apollinars, de Roma a Cadis, situa Semproniana ,…