Resultats de la cerca

Estudià a Zagreb amb F Lhotka i B Bersa, a Praga amb V Štepán i a Viena amb J Marx Entre el 1924 i el 1940 ensenyà en algunes escoles de Zagreb, on fundà l’Escola de Música Lisinski Més tard fou professor de teoria i composició a Belgrad 1945-66, mentre dirigia diverses agrupacions corals a Zagreb Exercí una gran tasca com a crític i comentador musical en diaris i revistes de totes dues ciutats És autor també d’obres teòriques i musicològiques La ciència general de la música , Belgrad, 1963 Elements de literatura musical , Belgrad, 1963 La ciència de l’harmonia , Belgrad, 1972…

Estudià al Conservatori de Varsòvia amb Z Noskowski mentre assistia a classes de belles arts El 1905 es veié obligat a deixar Polònia per motius polítics, i es traslladà a París, on continuà els estudis al conservatori, sense abandonar, però, el conreu de l’art El 1929 pogué tornar a la seva terra i l’any següent assumí la direcció del Conservatori de Poznan posteriorment fou director i professor al Conservatori de Varsòvia 1932-39 Del seu catàleg destaquen les òperes Lilla Weneda i Pan Tadeusz , uns quants ballets notables, les sis simfonies i els poemes simfònics, alguns…

Es formà a Venècia amb Giovanni Gabrieli Fou organista a la cort del rei Segimon III de Polònia Des de l’any 1614 ocupà la plaça d’organista de cambra de l’arxiduc Ferran a Graz Quan aquest fou coronat emperador 1619, Valentini l’acompanyà a Viena i passà a ocupar el càrrec de primer organista i, després, de mestre de capella de la cort imperial Com a compositor, cultivà l’estil policoral característic de l’escola veneciana Moltes de les seves obres foren publicades a Venècia La major part de la seva producció profana data dels primers anys, mentre que la religiosa fou escrita…

Autodidacte en el terreny de la música mentre feia els estudis secundaris a Varna, ben aviat començà a compondre algunes peces breus, i fundà i dirigí la coral de l’escola, com feu després amb la Societat Musical Gusla Gràcies a una subscripció popular pogué anar a estudiar amb A Dvorak al Conservatori de Praga 1900-03 El 1907 s’installà a Sofia, on fou director de cors de l’Òpera, creada el 1908 Fou també professor i, durant un breu període, director de l’Acadèmia Estatal de Música El 1928 fou el primer músic elegit membre de l’Acadèmia Búlgara de les Ciències La seva música,…

Alumne de N Fago i L Leo al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, ensenyà al mateix centre fins el 1799 Al llarg de la seva carrera desenvolupà una important tasca didàctica, mentre que la seva producció artística no destacà d’una manera especial De fet, des de la publicació del seu tractat Regole del Contrappunto pratico 1794, la seva producció teatral fou escassa i dubtosa, més com a resposta d’obligacions socials que no pas per interès personal D’una qualitat superior són les composicions de música sacra, on demostrà un gran domini de les melodies i sobretot del…

Ingressà a l’orde cistercenc el 1917 Estudià història de la música amb R von Ficker i teologia a la Universitat d’Innsbruck 1920-26, mentre era mestre de capella al Collegium Canisianum 1924-26, i també realitzà estudis de composició amb Z Kodály a Budapest 1932-35 Exercí de professor a escoles de secundària i més tard a la Universitat de Budapest 1926-50, i dins l’àmbit de l’ensenyament s’implicà en la reforma musical promoguda per Kodály Fou investigador del departament de música del Museu Etnogràfic 1950-60 i del grup de recerca de música folklòrica de l’Acadèmia Hongaresa de…

Estudià ciències a la Universitat de Dorpat 1853-58 i més tard física, fisiologia i matemàtiques a París i a Berlín El 1865 fou nomenat professor catedràtic de física de la Universitat de Dorpat A part les seves investigacions científiques, publicà diversos articles i obres teòriques sobre música, entre les quals destaca el llibre Harmoniesystem in dualer Entwickelung Studien zur Theorie der Musik 'Sistema harmònic en desenvolupament dual Estudis sobre la teoria de la música', 1866 En aquesta publicació sosté que la tonalitat és pròpia dels intervals i els acords que tenen un to fonamental…

És anomenada laberintitis la inflamació de l’orella interna En general, n’afecta una de sola Se sol presentar com a complicació d’un procés infecciós proper, com és el cas d’una otitis mitjana crònica colesteatomatosa, una parotiditis, una meningitis o bé a conseqüència d’un traumatisme cranial Com que en el laberint hi ha les estructures responsables de l’oïda i de l’equilibri, quan s’inflama en són afectades les dues funcions Així, s’esdevenen sordesa, sovint completa, i atacs de vertigen Habitualment, evoluciona cap a una sordesa total i irreversible, mentre que quan es destrueixen les…

El cos, anomenat ombrella a causa de la seva forma, té una cara superior convexa, l' exombrella, i una d’inferior còncava, la subombrella al mig d’aquesta sobresurt el manubri , a l’extrem del qual hi ha la boca La forma general és més deprimida que la del pòlip, i el cos té més quantitat de mesoglea, mentre que la cavitat gastrovascular és reduïda a un estómac, del qual surten els conductes radials, que conflueixen, en el vorell de l’ombrella, en un conducte marginal o circular Al caire de l’ombrella s’insereix una corona de tentacles, proveïts de cnidoblasts Molt sovint hi ha…

Quan els factors són directament mesurables, hom en fa l’estudi mitjançant plans d’experiències factorials i l’anàlisi de la variància , quan no són directament mesurables, mitjançant l’anàlisi factorial En aquest cas hom distingeix entre els factors comuns quan influeixen sobre la realització de diverses variables observables i els factors específics quan influeixen només sobre la realització d’una variable observable En l’aplicació de l’anàlisi factorial als estudis psicològics, Spearman considerà un sol factor comú, que anomenà general g , i establí la teoria dels dos factors el general i…