Resultats de la cerca

Església del poble de Ro, a ponent de Sallagosa, de la qual es desconeixen notícies anteriors al 1300, bé que la villa de Ro és esmentada des de l’any 1063 Es tracta d’un edifici totalment renovat al segle XX, on no és fàcil d’endevinar l’edifici romànic anterior que hi havia hagut Quan la visità A Salsas al final del segle XIX, l’església tenia damunt la façana occidental un campanar d’espadanya amb dues obertures i la nau era capçada a llevant per un absis semicircular El titular actual no deu correspondre a l’original

De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano i compongué algunes cançons que tingueren anomenada a l’Uruguai i que músics professionals li escriviren, perquè Quijano no tenia els coneixements necessaris per a fer-ho Durant molt de temps se li atribuí l’autoria de l’himne de l’Uruguai, adoptat com a tal el 1845, l’autèntic compositor del qual fou Francisco José Debali Segons el musicòleg uruguaià L Ayestarán, Quijano és també autor d' El amante de Arlequín o Las estatuas vivas i Pastorella o la noche de Navidad , les partitures de les quals no s’han conservat

Estudià a la Universitat de Viena i posteriorment hi ensenyà teoria musical 1919-29 Durant aquest període compongué tres òperes, entre les quals destacà pel seu èxit Die heilige Ente Guanyà diversos premis amb les seves composicions Entre el 1929 i el 1933 dirigí el Conservatori de Magúncia Amb l’arribada dels nazis marxà de Viena i s’installà a Edimburg, on el 1945 fou professor a la universitat d’aquesta ciutat La seva extensa producció continuà la tradició tonal, que tenia les arrels estilístiques en Brahms i Strauss També escriví alguns llibres, com els dedicats a Brahms i Schubert 1961…

S’educà a la capital francesa, on es traslladà amb la seva família quan tenia dos anys, i posteriorment anà a Bilbao Després de viatjar arreu del món, ja d’adult retornà a París, on, a més d’altres activitats empresarials, es dedicà a la promoció d’espectacles musicals El 1876 fundà el Fantaisies Oller, el primer music-hall que s’obrí a París, i alguns anys més tard, associat amb altres empresaris, inaugurà sales que han esdevingut tan emblemàtiques com el Téâtre des Nouveautés 1878, dedicat a l’opereta i el vodevil, el Moulin Rouge 1889 o la sala Olympia 1893

Normalment els pallols eren municipals En tenia cura el palloler, així com de l’extracció i venda del forment A Barcelona n'hi havia dos El Pallol de Dalt fou edificat el 1397 i deixà de servir al final del s XVI, i els Pallols d’Avall , alçats de nova planta en 1387-89, a la Ribera Al final del s XV arribà a formar un sol edifici amb la contigua Hala dels Draps, ampliada al segle següent amb el Pastrim i la Sala d’Armes fou convertit l’any 1688 en palau dels lloctinents i incendiat el 1875

Format en una família amb coneixements musicals, quan només tenia deu anys ja tocava en orquestres de Barcelona El 1886, arran de la reorganització de la Banda Municipal de Barcelona, entrà a formar-ne part com a primer flautista Alhora, des del 1893 tocà en l’orquestra de la Unió Artística Exercí la docència a l’Escola Municipal de Música de Barcelona -Banda i Escola eren entitats vinculades des del 1886- Fou també flauta solista de l’Orquestra del Liceu Quan Pau Casals organitzà l’orquestra que portà el seu nom, J Vila n’esdevingué primera flauta

Es formà al Conservatori de Barcelona amb el seu pare, el violinista Rafael Gálvez Rubio Fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i de l’Orquestra Pau Casals, activitat que alternà amb la interpretació com a solista en concerts Al Conservatori del Liceu exercí com a professor de violoncel El 1928 fundà l’Escola Orquestral Gálvez, formació juvenil que tenia l’objectiu de facilitar l’accés de joves instrumentistes al món de l’orquestra El 1936 fundà el Quartet Clàssic Gálvez El seu germà Rafael fou pianista i viola És autor de tres sardanes Jugant , El pati blau i Pedralbes

Era l’òrgan de l’Associació Obrera de Concerts, entitat fundada per Pau Casals per a difondre la música entre la classe obrera barcelonina Era de periodicitat mensual, i contenia estudis musicals de caràcter divulgatiu, biografies de músics, notícies musicals d’arreu del món i notes informatives sobre la mateixa associació Tot i anar destinada a un públic poc illustrat, tenia un nivell satisfactori i ocasionalment s’hi trobaven collaboradors de prestigi, com Blanca Selva, Robert Gerhard i Joan Llongueras Publicà 63 números de 32 pàgines, el primer a l’abril del 1927 i el darrer…

Fundat el 1979, fou l’alternativa als dos centres excursionistes històrics de la ciutat el Centre Excursionista de la Comarca de Bages i el Centre Excursionista Montserrat Organitzà el primer Trofeu Ciutat de Manresa de fons 1980 i el primer Trofeu de la Llum d’esquí 1988 Durant els anys vuitanta fou molt actiu i arribà a tenir 3000 socis També organitzà algun Campionat de Catalunya d’esquí alpí i de fons L’any 2011 estigué a punt de desaparèixer, però finalment un grup de socis el mantingueren en actiu El 2012 tenia uns 150 socis

Situada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al vessant sud-est, entrà en funcionament el 1967 i tancà el 1987 La posada en marxa fou una iniciativa d’Alfons Sagalàs Tenia 30 km de domini esquiable, amb un desnivell de prop de 1000 m, amb el punt més alt a 2900 m Disposava d’un telecadira i sis teleesquís La situació, en una zona de forts vents i la fallida d’un projecte immobiliari, en propiciaren el tancament Alguns espais del seu domini esquiable actualment formen part de l’estació d’Espot Esquí