Resultats de la cerca
Es mostren 151053 resultats
Necròpolis medievals anteriors al 1300 de la Conca de Barberà
Art romànic
A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…
Obituari 2009
Relació de personatges que han traspassat l’any 2009 Algunes de les biografies disposen d’un enllaç a l’article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Luis Aguilé Buenos Aires, 24 de febrer de 1936 - Madrid, 10 d’octubre de 2009 Cantant argentí Vassili Aksionov Kazan, 20 d’agost de 1932 - Moscou, 6 de juliol de 2009 Escriptor rus Ramon Alberdi Azkoitia, Guipúscoa, 1930 - Barcelona, 29 de maig de 2009 Nom amb el qual és conegut l’eclesiàstic i historiador basc José Ramon Alberdi Alberdi Raúl Alfonsín Chascomús, Buenos Aires, 13 de març de 1926 - Buenos Aires, 1 d’abril de 2009 Polític…
Els lacèrtids: sargantanes i llangardaixos
Els lacèrtids són saures petits, que no superen els 75 cm de longitud, de cos és llarg, cap ben definit i cua proporcionalment molt llarga Les potes són sempre ben desenvolupades, amb dits generalment fins No hi ha osteoderms al cos, només al cap Presenten porus femorals a la cara interna de les cuixes, que són, probablement, glàndules relacionades amb la funció reproductora Les escates cefàliques són grosses, especialment a la part superior del cap, les dorsals del tronc són petites i granuliformes, arrodonides, mentre que les ventrals són quadrangulars i grosses, juxtaposades No presenten…
Sant Joan del Laterà

Sant Joan del Laterà
nekotank (CC BY-ND 2.0)
Basílica
Una de les quatre basíliques majors de Roma, situada al Laterà.
Anomenada “cap i mare de totes les esglésies de la ciutat i del món” —antic títol de Jerusalem— pel fet d’ésser la catedral del bisbe de Roma, fou dedicada originalment al Salvador Després de la destrucció a causa d’un terratrèmol 896, fou reedificada per Sergi III 904-911 i dedicada a Joan Baptista ben aviat hi fou associat Joan Evangelista Destruïda per dos incendis 1308 i 1360, l’edifici actual fou construït sota diversos papes d’ençà d’Urbà V, pels arquitectes D Fontana 1543-1604 i F Borromini 1599-1667 La façana és obra d’A Galilei ~1734 A la banda NW de la basílica hi ha l’antic…
Bubastis
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Egipte faraònic, uns 87 km al NE del Caire.
La forma grega Bubastis i l’hebrea Pibeseth deriven del nom egipci Pr-B3st ‘Temple de Bastet’ Correspon a l’actual Tell Basta Capital del nomós XVIII del Baix Egipte i ciutat molt antiga, no tingué cap paper rellevant fins a la dinastia XXII, quan fou la seu dels sobirans libis Recuperà en part la seva importància amb la dinastia XXX, però per poc temps Especialment famós era el festival que hi era celebrat cada any en honor de la deessa Bastet Les excavacions de Naville per compte de l’Egypt Exploration Fund, han lliurat un bon nombre de materials actualment al Caire i a…
Kola
Península
Península de Rússia, al NW de la part europea de l’estat, a l’oblast’ de Murmansk.
És banyada al N per la mar de Barents, i al S i a l’E per la mar Blanca Al N la costa és alta i escarpada, i al S, baixa i en pendent suau A l’W hi ha els massissos muntanyosos de Chibiny 1 191 m d’alt i les tundres de Lovoz'orsk 1 120 m, i al centre la cadena divisòria de Kejvy 397 m Hi ha jaciments d’apatita, ferro, mica i alúmina El clima és relativament suau, gràcies a la influència del corrent temperat de l’Atlàntic Al nord la vegetació és de tundra, i al centre i al sud, de taigà La població autòctona era formada per semis, que la colonització russa ha deixat en minoria La ciutat…
petitori
Farmàcia
Llista de medicaments que poden ésser emprats dins una determinada organització.
Acostumen a incloure tots els medicaments necessaris i suficients per a tractar o prevenir les malalties que hom preveu que poden presentar-se en els dispensaris o hospitals de l’organització Així hom parla del petitori de farmàcia militar, de la beneficència municipal , etc Els petitoris són sempre limitatius perquè hi són exclosos els medicaments que hom considera de luxe o no imprescindibles Aquest caràcter limitatiu els ha fet com més va més impopulars i cada vegada són menys les organitzacions que els tenen, car l’aplicació de qualsevol mitjà o medicament que el metge creu…
arqueobacteris
Biologia
Conjunt de bacteris que, per les seves característiques bioquímiques, cal considerar un grup a part dels altres bacteris, o eubacteris.
Les seqüències de l’ARN ribosòmic que presenten són molt diferents de les seqüències dels altres procariotes els eubacteris o dels eucariotes Dins de la gran diversitat metabòlica que els caracteritza, un tret comú a tots els grups d’arqueobacteris és l’adaptació a un determinat ambient extrem anaerobiosi estricta, termoresistència, acidofília, halofília Els arqueobacteris comprenen, principalment, tres grups importants els halòfils extrems , bacteris que creixen en les salines i llacs molt salats els metanògens , anaerobis estrictes, que viuen en els fongs fangosos, en l’estòmac dels…
antiguitat tardana
Arqueologia
Període històric que designa els segles de transició entre l’edat antiga i l’edat mitjana.
De manera convencional, se n'han fixat els límits entre l’inici de la crisi de l’imperi Romà, al s III 235, fins a la constitució de l’imperi Carolingi 900 Al llarg d’aquest període es produïren un seguit de canvis de caràcter polític, social, econòmic, lingüístic, religiós i de mentalitat, que permeteren que el món clàssic donés pas al medieval Entre les transformacions, destaca la progressiva cristianització de la societat romana Mentre que la interpretació tradicional afirmava que aquest període era conseqüència d’una decadència generalitzada de l’imperi Romà que s’inicià…
mediació familiar
Dret
Institució per a la resolució pactada de conflictes entre membres de la mateixa família o persones amb una unió estable de parella.
La llei 1/2001 del Parlament de Catalunya creà el Centre de Mediació Familiar de Catalunya, entitat sense personalitat jurídica pròpia, adscrita al departament de justícia, que té per objecte promoure i administrar la mediació regulada per aquesta llei i facilitar que s’hi pugui accedir Regula, a més, la mediació familiar com a mesura de suport a la família i com a mètode de resolució de conflictes per a evitar l’obertura de procediments judicials de caràcter contenciós i posar fi als ja iniciats o reduir-ne l’abast Es troben legitimades per a instar la mediació familiar tant les…