Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
Valentí Almirall i Llozer
Retrat de Valentí Almirall i Llozer per Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill d’una família benestant de la burgesia comercial barcelonina, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona però hagué d’abandonar-la pel fet d’haver criticat durament una obra del professor Claudi Lorenzale Després, passà a estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1863 Fou persona d’una vasta cultura Posseïdor de béns propis i sense prou vocació per a l’advocacia, només l’exercí ocasionalment en canvi, actuà intensament en la vida pública del Principat, arribant a ésser durant uns anys la figura més important del ressorgiment polític català El 1868…
, ,
Ramon de Baños i Martínez
Cinematografia
Realitzador, director de fotografia i cap de laboratori.
Vida Deixà els estudis de dret i el bufet d’advocats en què treballava i el 1906 entrà, a instàncies del seu germà Ricard, a l’Hispano Films, primer com a aprenent i ajudant de laboratori i després com a ajudant de càmera i codirector en els reportatges que filmà Ricard Rodà en solitari Visita de Sus Majestades los Reyes a Zaragoza 1908 Homenaje a Guimerà en la plaza de Cataluña 1909 i Barcelona en tranvía 1909, entre d’altres Encarregat del laboratori en tota la producció de la Hispano, Don Juan de Serrallonga 1910, Ricard de Baños i Albert Marro fou el primer llarg argumental que fotografià…
Cafè, copa i cigar. La toponímia catalana al Carib. 1840-2000
En l’emigració catalana i hispànica cap a les economies tropicals de plantacions de canya de sucre i tabac i de cafetars, com eren Cuba, Puerto Rico i tota l’àrea del mar Carib, hi ha una gran diversitat de trajectòries individuals i familiars Toponímia i presència catalana Com succeí coetàniament a Haití, Martinica, Jamaica o Curaçao amb l’emigració francesa, britànica o holandesa, hi hagué una minoria d’emigrants que esdevingueren grans comerciants o terratinents basats en el treball esclau subministrat pel monopoli concedit a la Gran Bretanya pel tractat de Utrecht 1713 En el cas de Cuba i…
Els dinosaures dels Països Catalans
Al jaciment dels Ganxos, prop del llogaret de Baldovar, es van localitzar restes d’un altre sauròpode de grans dimensions l’escala gràfica correspon a 10 cm Les vèrtebres de la cua es van trobar molt pròximes, però sense mantenir la seva posició en vida Al costat de les vèrtebres s’observen uns ossos en forma de Y, les costelles hemals, que són sota els cossos vertebrals de la cua d’aquests sauròpodes Àngel Galobart L’estudi de les restes fòssils dels diferents períodes del Mesozoic conservades als Països Catalans comença al final del segle XIX i s’estén, amb diversa fortuna i intensitat,…
Josep Balari i Jovany
Historiografia catalana
Historiador, filòleg i taquígraf.
Vida i obra Fill d’un modest fabricant barceloní, realitzà els estudis superiors a la Universitat de Barcelona 1862-68 i es llicencià en dret i filosofia i lletres A la UB, els seus mestres foren M Milà i Fontanals, J Rubió i Ors i FX Llorens i Barba, a qui considerà la referència intellectual per excellència Durant aquests anys universitaris feu amistat amb P Garriga i Marill, l’introductor d’un innovador mètode taquigràfic que s’oficialitzà amb l’anomenat Sistema Garriga i la creació de la Corporación Taquigráfica del Sistema Garriga, que presidí i de la qual fou professor 1876-77 més tard…
Llupià

Armes dels Llupià
Important llinatge noble rossellonès que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.
El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també de Tatzó…
Benet Malvehy, l'artista de la seda
El retrat sobre seda de la reina Isabel II fet per Benet Malvehy 1863 es considera l’obra més important d’aquest gènere realitzada a Catalunya durant el segle XIX propietat de Núria Malvehy “ Fabricant no igualat i el més gran artista teixidor de la seva època Aquesta és la presentació que fa de Benet Malvehy un escriptor i tècnic tèxtil que havia treballat a les seves ordres ” Rodón i Amigó, P, Els carrers de la Colònia Güell, Badalona 1944 Benet Malvehy i Piqué va néixer a Igualada el 15 de maig de 1837 Als quinze anys va entrar d’aprenent a la fàbrica de Joan Escuder, la més important…
Amadeu Vives i Roig
Música
Compositor, empresari i director català.
Vida Era el petit d’una família de catorze fills i inicià la seva formació musical a Esparreguera El 1881 la família es traslladà a Barcelona i Amadeu ingressà a la capella de música de Santa Anna, llavors sota el magisteri de J Ribera, amb qui estudià piano, harmonia i composició A més, cantava al cor infantil del Gran Teatre del Liceu Tocà al cafè Colom -on feu amistat amb F Cambó i amb P Coromines- i al Pelayo, on vers el 1889 conegué Ll Millet Exercí també com a mestre de capella de les religioses de Nostra Senyora de Loreto Vives i Millet fundaren l’Orfeó Català, entitat per a la qual el…
La llengua catalana, del col·loquialisme a l’alta cultura
Acudit referent a l’ideal de l’ensenyament obligatori en català, Almanac de la Campana de Gràcia , Barcelona, JLPellicer, 1900 BC Als anys seixanta del segle XIX l’actitud oficial cap a la llengua catalana no havia variat respecte de la que havia manifestat i demostrat la monarquia borbònica des que s’instaurà en el poder a Espanya Continuava l’intent liberal, iniciat a les Corts de Cadis i sotraguejat pels avatars polítics, de construcció d’un estat unificat i centralista que preveia com a única llengua l’espanyola En aquest sentit s’han d’interpretar les disposicions legals que la imposaven…
El Centre Excursionista de Catalunya, entre el desig i la realitat
Membres del Centre Excursionista de Catalunya al cim d’Aneto, 26-7-1955 CEC L’evolució del Centre Excursionista de Catalunya CEC durant la postguerra ofereix una bona mostra dels elements entre els quals discorria la vida associativa catalana d’aquesta etapa D’una banda, nomenaments directius des de dalt, incorporació a estructures estatals de control però, de l’altra, la innegable tradició de l’entitat, la lenta però efectiva represa de les activitats, especialment en algunes seccions, es copsen fàcilment resseguint la trajectòria del centre en aquells anys En definitiva, el que es podria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina