Resultats de la cerca

El cognom fou portat per primera vegada pels fills illegítims legitimats el 1397, però sense capacitat de poder heretar el tron del príncep Joan de Gant, duc de Lancaster, fill del rei Eduard III, i de la seva tercera muller i abans amiga, Caterina Roet, vídua d’Hug Swynford D’entre els fills cal destacar Henry Beaufort ~1376-Winchester 1447, bisbe de Lincoln 1398 i de Winchester 1405, lord canceller d’Anglaterra 1403 i cardenal 1426, el qual contribuí a l’elecció de Martí V al concili de Constança, i Margarida Beaufort 1441-1509, neboda del cardenal, muller, en…

Ordenat de sacerdot a Barcelona 1912 i doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer Interessat en la pedagogia activa, collaborà amb Alexandre Galí i, amb Artur Martorell, i amb Maria Montessori amb motiu dels cursos que aquesta féu a Barcelona fou professor de l’Escola del Mar i de l’Escola Blanquerna i secretari del seminari laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya 1918-21 Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1922 El 1928 s'integrà al moviment escolta dels Minyons de Muntanya que…

Ha destacat per la seva obra sobre historiografia medieval, especialment pels seus estudis sobre el cardenal Margarit i la historiografia peninsular del mateix s XV Es llicencià en filologia romànica a la Queen’s University de Belfast el 1948, on fou deixeble d’Ignasi M González i Llubera Durant els anys 1948 i 1949 investigà a Catalunya, sota la direcció de Jordi Rubió El 1950 obtingué el títol de màster amb un estudi sobre el cardenal Joan Margarit, bisbe de Girona Fou professor a les universitats de Manchester 1949-52, Belfast 1952-56 i Nottingham 1956-58 El 1955 es doctorà a la…

Bisbe de Tívoli 1782 i d’Imola 1785 i cardenal 1786, fou elegit papa a Venècia gràcies en part als esforços del cardenal Antoni Despuig Acollí els desigs de Napoleó de signar un concordat 1801, de coronar-lo emperador 1804, però no, per contra, de prendre part en el blocatge antibritànic, actitud que provocà l’ocupació dels Estats Pontificis 1808, la supressió del poder temporal papal maig del 1808 i el propi exili a Savona i a Fontainebleau 1808-14, on l’emperador pogué arrencar-li un concordat que legalitzava el gallicanisme Recuperada la llibertat i els Estats Pontificis en…

Sorgida del matrimoni de Paolo di Savona i Bianca, germana del qui fou després el papa SixtIV, se'n destacaren els membres següents Girolamo Riario — 1488, fill de Paolo i Bianca, que assolí de Sixt IV la senyoria d’Imola 1473 i la de Forlì 1480 El 1477 es casà amb Caterina Sforza, cosa que donà lloc a la branca Riario Sforza Organitzà la conjuració dels Pazzi contra els Mèdici 1478 i comandà les tropes papals durant la guerra de Ferrara 1482 Mort SixtIV 1484, fou desposseït dels seus béns i, més tard, assassinat per homes addictes als Mèdici Pietro Riario — 1474, germà de Girolamo, fou…

Havent entrat als franciscans conventuals, el seu oncle Sixt IV el consagrà bisbe i l’instituí cardenal Hostil a Alexandre VI, hagué de refugiar-se a Lió Un cop papa, desplegà una intensa activitat amb vista a refer els Estats Pontificis, els quals acabà convertint en una potència europea de primer pla Amb aquest objectiu formà una sèrie d’aliances per reduir primerament els venecians i foragitar després els francesos En un pla també temporal, es distingí pel seu mecenatge artístic, protector que fou d’homes com ara Miquel Àngel, Rafael, Bramante i el Perugino, als quals…

Els grups, denominats “conferències de sant Pere”, podien pertànyer a d’altres institucions o ésser simplement amics L’associació es proclamava papal, antimodernista, antiliberal i antisectària El seu fundador fou foragitat de la secretaria d’estat pel cardenal Merry del Val, i l’associació passà a dependre de la Congregació Consistorial 1911, el prefecte de la qual, cardenal De Lai, n'era protector Pius X, tot i ésser-ne partidari, mai no l’aprovà S'autodissolgué el 1914, a la mort del papa Restablert el 1915, fou definitivament suprimit per Benet XV el 1921 El 1913…

El 1504 exercia el càrrec de mestre de capella del cardenal Jiménez de Cisneros Quan aquest morí, el 1517, ingressà com a cantor a la catedral de Tarassona Allí succeí a Cristóbal de Soria com a mestre de capella el 1518 Després de passar breument per la basílica del Pilar de Saragossa, el 1521 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Palència, on es mantingué fins el 1525 Més tard fou nomenat capellà reial i mestre de capella de l’emperadriu Isabel de Portugal, esposa de Carles V, càrrec que ocupà fins el 1539 Llavors passà al servei del cardenal i…

S’establí a Roma vers el 1574, i entre el 1605 i el 1608 treballà al servei del cardenal Odoardo Farnese També actuà com a organista de Santa Maria Maggiore Més tard entrà al servei de la família Ludovisi i ocupà càrrecs de responsabilitat -com ara el de protonotari apostòlic i camarlenc- quan un membre d’aquesta família, el cardenal Alessandro Ludovisi, fou promogut al papat amb el nom de Gregori XV, l’any 1621 Escriví algunes obres en el llavors incipient estil dramàtic, utilitzant els recursos de la monodia acompanyada, i també escriví composicions per a veus i instruments…

Es formà a Mòdena al costat de Giacomo Fogliano Entre el 1530 i el 1533 ocupà una de les dues places d’organista a Sant Marc de Venècia Més endavant entrà al servei del cardenal comte de Santa Fiora -Guido Ascanio Sforza- a Roma Molt probablement restà a la capital italiana al servei del cardenal fins el moment de la seva mort A Roma obtingué una gran fama com a organista, fins a arribar a ser-ne considerat el més preeminent entre els seus contemporanis Algunes de les seves composicions, bàsicament ricercari instrumentals, aparegueren en antologies col-lectives de l’època,…