Resultats de la cerca

El seu origen es remunta a un moviment xiïta, els adeptes del qual esperaven la vinguda d’un mahdī , renovador de l’islam Aquest, ‘Ubayd Allāh, pretès descendent de Fāṭima d’on derivà el nom adoptat pels seus successors i antic propagandista ismaïlita foragitat segurament de Síria pels abbàssides, aconseguí de fer-se nomenar amīr al-mu'minīn Els primers califes fatimites, enfrontats repetidament amb l’oposició sunnita i kharigita dels estats veïns, residiren a Ifrīqīya, amb capital, des del 920, a Mahdia, ciutat fundada per ‘Ubayd Allāh, fins que es traslladaren a Egipte 973,…

Documentada des de l’època predinàstica, fou després capital del nomós V de l’Alt Egipte Fou destruïda durant el regnat de Dioclecià 245-313 D’importància política migrada, tingué, en canvi, un paper considerable en el camp econòmic com a punt de partida al Punt, a l’Uadi Hammamat i a la regió aurífera pròxima, d’on hom extreia l’"or de Coptos” de les fonts egípcies Era també el centre del culte al déu Min, senyor del desert oriental Del seu temple, construït originalment en el Regne Antic, en resten elements, entre els quals destaquen els famosos “decrets de Coptos” divuit en…

Regida pel consell presidencial dels tres caps d’estat, pretenia la fusió de tots tres països, i per això la seva competència s’havia d’estendre a decisions de guerra i de pau, defensa, economia, instrucció i informació De fet no reeixí Egipte i Síria trencaren les relacions després que aquesta intervingué al Líban 1976 També les relacions de Líbia i Egipte es deterioraren pels atacs mutus de llurs caps d’estat 1975

Deriva de la veu egípcia hika khasut cap dels països estrangers i s’aplica també, per extensió, als seus seguidors L’origen d’uns i d’altres és objecte de controvèrsia conjunt de pobles semites que haurien emigrat a Egipte des del sud de Palestina hurrites invasors conglomerat de gents, en especial semites, que s’haurien infiltrat pacíficament en el delta població mig egípcia i mig semítica del delta oriental caps bàsicament asiàtics que haurien substituït els egipcis, etc Hom tampoc no sap si existeix una relació entre aquests hikses i els hika khasut citats en alguns texts del…

Correspon a l’actual Mīt Ruhayna, 20 km al sud del Caire El seu nom deriva del de la piràmide de Pepi I Men-Nefer , però només li fou aplicat a partir de la dinastia XVIII Hom la coneixia també per “Muralla Blanca”, “Vida de les dues Terres” i “Capella de Ptah” Ḥwt-k3-Ptḥ, d’on deriva, segurament, la forma grega Αίγυπτος i, d’aquesta, “Egipte” Capital artística i política del país en el Regne Antic, fou un centre religiós teologia menfita , estratègic era la clau del Delta i a partir del Regne Nou fou la principal guarnició d’Egipte i administratiu durant tota la història faraònica Ocupada…

D’origen monàstic i popular, heretà melodies de l’Egipte faraònic i grecoromà, però també rebé influències jueves, siríaques i, en menor grau, àrabs en aquest cas, la influència fou més aviat a la inversa Els cants litúrgics s’han transmès sobretot per via oral sovint els cantors eren cecs, i els manuscrits presenten una notació ecfonètica incipient, poc estudiada encara Les principals formes musicals són la litànica, la responsorial, l’antifònica sobretot en les psalies i la himnòdica especialment en les theotokia Hom distingeix entre els tons anual, festiu, penitencial, etc…

Membre d’una família kurda installada a Síria al servei dels zengites, succeí el seu oncle Sīrkuh com a lloctinent de Nūr al-Dīn, atabeg de Damasc Després de successius avenços de poder durant la seva campanya a Egipte, on acudí per palliar l’amenaça dels croats, a la mort del califa al-'Ādid 1171 abolí el califat fatimita i s’hi proclamà soldà Així mateix, en morir Nūr al-Dīn, vencé tots els seus rivals, s’emparà de Síria 1174 i de bona part de Mesopotàmia, i inicià una política expansionista que constituí una forta amenaça per al regne llatí de Jerusalem Balduí IV de Jerusalem…

Alberga un dels jaciments arqueològics més importants de l’Egipte antic en raó d’haver estat el lloc d’enterrament suposat d’Osiris Hi peregrinaven els egipcis per assistir a les representacions dels misteris osiríacs o per aixecar-hi una estela com a exvot Les restes arqueològiques més rellevants són el temple i el cenotafi o Osireion de Sheti I en bon estat ambdós, el temple de Ramsès II i el d’Osiris molt malmesos i les necròpolis la del Període Arcaic segons alguns, aquí foren enterrats els sobirans de les dinasties I-II, mentre que per a altres ho haurien estat a Sakkara i…

Derivat de l’àrab qubt corrupció del mot grec αιγύπτιος, el terme fou aplicat pels conqueridors musulmans del segle VII a la població egípcia, composta principalment pels descendents de l’antic Egipte i per un cert percentatge d’element grec i romà, resta de les darreres invasions Els coptes, que aleshores eren pràcticament tots cristians monofisites , adoptaren lentament i per força la religió de l’islam D’ençà d’aleshores, el terme serví per a denominar tant els cristians egipcis adscrits a l' Església copta com als cristians egipcis de totes les confessions 

De pares pagans, rebé el baptisme essent soldat i poc temps després fou iniciat en la vida monàstica per Palamó Fundà, a la Tebaida, el monestir de Tabennesi ~320 el grup de deixebles que s’hi aplegà fou tan nombrós que donà naixença a nou monestirs masculins i a un de femení, els quals constituïren una congregació monàstica La seva obra ha influït notablement tot el monaquisme cristià posterior Els escrits pacomians —conservats en grec, copte, llatí i àrab— se centren en les Regles , les Prescripcions , les Prescripcions i Institucions , les Prescripcions i Sentències i les Prescripcions i…