Resultats de la cerca
Es mostren 1386 resultats
Taure

Signe de Taure
© Desislava Vasileva / Dreamstime.com
Segon signe del zodíac.
Està associat amb la constellació del mateix nom Sobre el zodíac el signe és ocupat pel Sol des del 20 d'abril fins al 20 de maig, aproximadament És un signe lligat a l'element terra, els seus colors són el rosa i el verd fosc, i Venus n'és el planeta i la divinitat regent
Eriçó africà
L’eriçó africà Erinaceus algirus és més petit que el comú E europaeus i té les orelles més grans i el color general del cos més clar Té al front una zona mitjana conspícua, en forma de lletra V , que és desproveïda de pues Les mesures del cos són les següents 210-250 mm de cap i cos, 20-40 mm de cua, 36-42 mm de peu, 30-38 mm d’orella, i el pes és de 400 a 665 g Javier Andrada L’eriçó clar o africà és molt semblant a l’eriçó fosc europeu Es diferencia perquè presenta en el front una zona mitjana en forma de V , desproveïda de pues, les dimensions corporals més petites i les…
llop marsupial

Llop marsupial
(CC0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels marsupials, de la família dels dasiúrids, que ateny 1-1,50 m de llargada, té la cua d’uns 60 cm i l’aspecte semblant al d’un llop, però amb les potes relativament més curtes i el cos més allargat.
El pelatge és de color gris fosc, amb 16-18 franges transversals més fosques, des de la cua fins a la meitat del tronc De costums nocturns i hàbits depredadors, es nodreix d’altres marsupials petits, equidnes i ocells Habitava a Tasmània, però fou molt perseguit pels grangers perquè atacava els ramats Avui dia hom el considera extingit del tot
noia
Herpetologia
Rèptil escatós del subordre dels saures
, de la família dels ànguids, que es caracteritza per la manca absoluta de potes; les escates són petites, uniformes i llises, i les dents són còniques i punxegudes.
Normalment l’adult és d’un color fosc, i els joves són més clars El mascle té la cua molt més llarga que la femella Els joves atenyen de 7 a 8 cm, i els adults, de 20 a 50 De costums nocturns, habita indrets humits, sota pedres o fullaraca, on es nodreix d’insectes, d’aranyes i de cucs
tecomària
Botànica
Planta enfiladissa perennifòlia, de la família de les bignonàcies, amb tiges de més de 20 m de llarg, encara que quan és jove té un aspecte més arbustiu.
És originària del S d’Àfrica i conreada com a planta ornamental en regions temperades per les seves flors Té fulles compostes amb folíols de 2-3 cm de color verd fosc, ovats o romboidals i amb el marge serrat flors tubuloses de tonalitats diverses de groc, taronja i vermell, en inflorescències curtes terminals molt vistoses a l’estiu i la tardor
muntanyes de Montserrat
Botànica
Varietat de conreu de la cactàcia Cereus uruguayanus, que, a diferència de l’espècie tipus, té un creixement asimètric i irregular, les tiges creixen de forma distorsionada i hi van apareixent bonys i ramificacions curtes i deformes que li donen un aspecte que recorda les muntanyes de Montserrat.
Els brots joves són d’un color blau verd molt bonic, que a les parts velles queda de color verd fosc El grau de monstruositat en aquesta cultivar és variable i també pot aparèixer en una branca del Cereus uruguayanus de tiges normals La reproducció es fa per esqueix A partir de llavor també poden aparèixer formes monstruoses, però la probabilitat és baixa
franklinita
Mineralogia i petrografia
Òxid de ferro i zinc, amb manganès i ferro, (Zn,Mn,Fe)(Fe,Mn)2O4
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és en cristalls octaèdrics i també en masses Té un esclat metàllic i un color negre o marró fosc Té duresa 5,5-6,5 i pes específic de 5,07-5,34 És el mineral dominant dels jaciments de Franklin i Sterling Hill Nova Jersey, on forma capes gruixudes en calcàries cristallines
rincòpids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes que inclou un sol gènere, Rynchops, amb 3 espècies, d’una llargada compresa entre 38 i 45 cm, bec comprimit lateralment, recte i amb la mandíbula superior més curta que la inferior, cua forcada i membranes interdigitals lobulades.
Són nocturns i viuen a la vora dels corrents aquàtics, on es nodreixen de peixos, molluscs i artròpodes El més conegut és el bec de tisora Rynchops flavirostris , de color fosc, que habita en els rius d’Àfrica, des del riu Senegal i la mar Roja fins al riu Orange L’espècie Rniger , totalment negra, habita a l’Amèrica tropical
Les lecideàcies i les rimulariàcies
Les lecideàcies Moltes espècies de lecidees han estat separades, principalment pels seus caràcters ascals, de l’antic gran gènere de les Lecidea El tipus del gènere, en sentit estricte, és L fuscoatra , una espècie més aviat mediterrània, que viu sobre roques silícies nitrificades, poc inclinades i ben illuminades Aquí, el tallus és brunenc, però sovint és gris perla varietat grisella Volkmar Wirth Clàssicament, aquesta família comprenia fins fa poc temps els líquens amb apotecis lecideïns o biatorins i espores incolores Com a conseqüència de la creació de grups més naturals, un bon nombre…
garota

Garota de roca
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus dels gèneres Arbacia, Centrostephanus, Echinus, Paracentrotus i Sphaerechinus.
Són de cos globós, sense braços i recobert de pues, amb un exoesquelet calcari S’alimenten principalment d’algues L’aparell digestiu, adaptat a aquest règim alimentari, és molt llarg, per tal d’aprofitar l’escàs poder nutritiu dels vegetals Llur distribució vertical va des de pocs metres fins a grans profunditats La garota de roca Paracentrotus lividus fa uns 4-5 cm de diàmetre i és de color fosc o negre habita sobre les roques calcàries de la regió costanera superficial o en balms excavats per ella mateixa És la més comuna a les costes dels Països Catalans La garota negra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina