Resultats de la cerca

Fou cantor a la catedral de Pistoia 1650-60 Esdevingué mestre de capella a Orvieto, Ferrara, Pistoia i a l’església romana de Santa Maria Maggiore Gaudí de la protecció del duc de Toscana Ferran II i de Francesc II d’Este, el darrer dels quals li encarregà la composició de l’oratori Lo scisma nel sacerdozio 1691, que no s’ha conservat Com a compositor de música sacra, és un important precursor d’A Scarlatti Compongué concerts espirituals, motets i misses per a vuit, nou i deu veus Juntament amb A Scarlatti i B Pasquini, formà el grup de compositors d’òpera més rellevants de la segona meitat…

Es desconeixen les seves dades biogràfiques llevat del fet que es casà a l’església de Santa Margarida, a Westminster, el 1584 Compongué música instrumental, principalment danses La primera publicació atribuïble de manera segura a Holborne és The Cittharn Schoole Londres, 1597, que contenia cinquanta-vuit peces El 1599 aparegué Pavans, Gaillards, Almains in Five Parts , una collecció de composicions per a conjunt instrumental Gaudí d’un notable prestigi i mantingué molt bones relacions amb alguns dels músics més significatius del seu temps, com ara Thomas Morley i Giles Farnaby John Dowland,…

Vida A vuit anys tingué de mestre de teclat J Drechsel A catorze anys anà a Copenhaguen, on fins als setze estudià orgue amb J Schröder i composició amb K Förster En 1670-72 fou organista i mestre de capella a la cort de Bayreuth El 1673 viatjà a Itàlia i visità Venècia i Roma En aquesta darrera ciutat estudià amb J Rosenmüller, GB Volpe, AM Abbatini i B Pasquini El 1677 ocupà el càrrec d’organista a la cort de Halle i, el 1680, quan el nou príncep i tota la cort es traslladaren a Weissenfels, fou nomenat mestre de capella, càrrec que mantingué fins a la seva mort JPh Krieger fou un dels…

Inicià els seus estudis musicals a Pontevedra i Vigo, i el 1950 es traslladà a Madrid, on cursà la carrera de música al Conservatori i hi obtingué el diploma de primera classe en el Concurs de Contrapunt i Fuga conjuntament amb els compositors C Bernaola i M Angulo Vinculat a diferents bandes de música gallegues, entre els anys 1962 i 1967 visqué a Suïssa, on guanyà el premi Dante Luini El 1967 s’establí a la Corunya, i fou nomenat director de la Banda Municipal i del Conservatori, del qual fou catedràtic de composició fins a la seva jubilació i director durant vint anys Fou, a més, fundador…

Vida A sis anys feu la primera aparició pública com a solista Més tard estudià violí amb Jesús Monasterio i José del Hierro al Conservatori de Madrid, on també fou deixeble de composició de Manuel Fernández Grajal A Madrid fundà el Quartet Vela, amb el qual aconseguí ferse un nom dins el panorama de la vida musical madrilenya de principi de segle El 1909 estrenà a Leipzig Rêve , opus 53, de P de Sarasate A partir del 1913 residí a l’Argentina A Buenos Aires estigué molt vinculat a diverses agrupacions de música de cambra formades entorn de l’Asociación Wagneriana, amb la qual collaborava…

Estudià a Augsburg i Munic, on fou deixeble de S Hausegger fins el 1932 Director musical a Münster del 1932 al 1934, aquest darrer any fou nomenat primer director assistent a l’Òpera de Frankfurt 1934-37, activitat que combinà amb els Museumkonzerten En 1937-40 dirigí a l’Òpera de Planen, abans de fer-ho a Linz 1940-45 i Duisburg 1946-58, ciutat en la qual fou director del conservatori La temporada 1948-49 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Bamberg, fins que fou nomenat director associat de l’Orquestra Simfònica de la RIAS de Berlín, que dirigí al llarg dels anys cinquanta i…

Inicià estudis de piano i debutà com a concertista a set anys Més tard estudià direcció orquestral amb Steinbach al Conservatori de Colònia Del 1918 al 1922 substituí Max von Schillings a l’Òpera de Stuttgart, on estrenà obres de Hindemith, i després fou director a Dresden El 1924 debutà a Bayreuth, i més tard mostrà les seves afinitats amb l’obra de Mozart Abandonà Alemanya a conseqüència de l’adveniment del nazisme i dirigí el Festival de Glyndebourne Anglaterra entre el 1934 i el 1939 Més tard dirigí orquestres a Suècia, Dinamarca i els Estats Units Richard Strauss li dedicà la seva òpera…

Lluità contra els francs durant la tercera croada 1188 i intervingué en la negociació de pau entre Saladí i Ricard I d’Anglaterra 1192, que intentà d’emmaridar-lo amb la seva germana A la mort de Saladí aconseguí de reconstituir l’imperi, que incloïa Síria, Mesopotàmia i Egipte

A l’inici i durant bona part de la seva trajectòria feu un cinema de denúncia, criticà la moral, els costums i la religiositat anquilosats i tradicionals de la burgesia espanyola Realitzà, entre altres pellícules, Los golfos 1965, premiada al Festival de Berlín, El jardín de las delicias 1970, La prima Angélica 1973, premi Especial del Jurat del Festival de Canes 1974, Cría cuervos 1975, premi Especial del Jurat del Festival de Canes 1976, Elisa, vida mía 1977, Los ojos vendados 1978, Mamá cumple cien años 1979, premi Especial del Jurat del Festival de Sant Sebastià, i Deprisa, deprisa 1980,…