Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Joaquim Botet i Sisó

Joaquim Botet i Sisó
© Fototeca.cat
Arqueologia
Historiografia
Numismàtica i sigil·lografia
Arqueòleg, numismàtic, historiador i polític.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1869 Com a historiador i home de lletres, fou un romàntic imbuït d’un rigorós esperit metodològic de caràcter positivista Centrà les seves investigacions en l’arqueologia, la numismàtica i l’Edat Mitjana de les terres gironines, amb breus incursions en l’estudi de l’època contemporània Dugué a terme una intensa activitat amb la voluntat de collaborar en el redreçament polític i cultural de Catalunya L’activisme polític de Botet començà els darrers anys de la dècada de 1860-70 durant l’estada que feu a Barcelona per cloure els…
,
Creixell

Creixell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa; el sector N és accidentat pels primers contraforts de la Serralada Litoral (la Mola, 318 m alt.).
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, a l’E amb el de Roda de Berà, a l’W amb els de la Pobla de Montornès i Torredembarra i al S amb la Mediterrània Té un aspecte desigual, el sector del N és accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral amb altituds entorn dels 300 m, les planúries són suaus respecte als petits turons un comellar el travessa de N a S per la banda occidental, mentre que el torrent o barranc de Gibràs ho fa per la part oriental La platja de Creixell, d’uns 2 km, és continuació de la de Torredembarra El terme comprèn el poble i…
El primer italianisme: Catalunya sota el signe de Giotto
Art gòtic
Per a interpretar la lliçó de Giotto a Catalunya, cal fer-se càrrec de la intensa transformació de les maneres de pintar que, amb conseqüències múltiples i diverses, repercutí en la majoria de les escoles italianes i també en algunes de les europees El nou paradigma artístic que Giotto representa esdevingué en termes generals, i també en el nostre territori, la conditio sine qua non per a l’evolució de les arts del color al llarg del tres-cents Bellosi, 2004, pàg 116 Com és obvi, la trobada amb Giotto ha de ser valorada i ajustada cas per cas El florentí, a l’aixopluc d’un taller i un cercle…
Teatre i dansa 2014
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Introducció En l’àmbit de les arts escèniques, el 2014 va estar marcat per una lleugera recuperació després dels nefastos resultats obtinguts l’any anterior Així, la temporada 2013-14 es va tancar als teatres barcelonins amb un augment d’un 5% de recaptació, d’un 3% de públic i d’un 8% d’ocupació, amb relació a les dades de la temporada anterior Tenint en compte les circumstàncies especialment negatives, com van ser el perllongament de l’IVA del 21% o les restriccions pressupostàries amb les quals es van veure afectats els circuits d’exhibició, aquestes dades van ser rebudes pel sector…
Bibliografia de l’arquitectura religiosa dels segles XIX i XX
Bibliografia general Anuari dels Amics de l’Art Litúrgic , Barcelona, 1925 Architectura per lo spazio sacro catàleg d’exposició, Bolònia, 1996 Arnaud d’Agnel, G L’art religieux moderne , Grenoble, 1936 Ars Sacra Arte religioso actual en Cataluña , Barcelona, 1952 Barbier de Montault, X Traicté pratique de la construction, de l’ameublement et de la décoration des églises selon les règles canoniques et les traditions romaines avec un appendice sur le costume ecclesiastique , París, 1878 Bohigas, O Reseña y catálogo de la arquitectura modernista , Barcelona, 1973 Bohigas, O Modernidad en la…
D’ara i de sempre
La Rambla de Barcelona La passió de ramblejar La Rambla és el lloc amb més ambient de la ciutat de Barcelona, pàtria dels escriptors i els artistes una avinguda amb un ample passeig central que va des de la plaça de Catalunya fins al port Fins al 1860 se n’havien conservat les muralles, i la zona no va ser realment urbanitzada fins al segle XVIII Ara és un lloc dedicat a l’oci i al turisme, amb bars, hotels, botigues, teatres i les característiques parades de venda de flors i de petits animals domèstics El primer tram, el més proper a la plaça de Catalunya, s’anomena Rambla dels Estudis o de…
L’empremta dels ordes religiosomilitars
Art gòtic
D’entrada, cal precisar que parlar dels ordes religiosomilitars a Catalunya és parlar dels ordes internacionals del Temple i de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem No creiem que aquí sigui adequat parlar de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, fundat el 1201 per Pere el Catòlic per protegir la costa de l’Ebre de la pirateria, perquè, malgrat haver estat l’únic orde català, la seva curta història girà entorn de la conquesta de València En aquest context, és significatiu que, l’any 1400, Sant Jordi d’Alfama fos absorbit per l’orde de Santa Maria de Montesa, creat el 1317 al Regne de València per a…
Les revolucions liberals. 1808-1868
Els sectors més dinàmics de la societat catalana iniciaren algunes de les grans revolucions liberals del segle XIX, o bé s’hi implicaren directament El començament d’aquestes revolucions se situa en el conjunt de processos contradictoris generats al final del segle XVIII per la Revolució Americana del 1776 i la Revolució Francesa del 1789 Una revolució liberal és una revolució política el seu marc són els estats Els sectors de la societat catalana implicats en les revolucions liberals es localitzaren inicialment en dos regnes el de França i el de les Espanyes Però també a la Itàlia en…
Santa Maria de Palera (Beuda)
Art romànic
Situació Un detall de la capçalera, amb l’absis a llevant J M Melció L’església de Santa Maria de Palera centra el poble de Palera, que es troba vora el torrent del Salt de Palera, afluent per la dreta de la riera de Capellada, constituït per un petit conjunt de masies esparses que formaven l’antiga parròquia de Palera Mapa 257M781 Situació 31TDG752747 Hom hi arriba des de Besalú per la carretera que va a Beuda A uns 3 km de Besalú hi ha, a mà esquerra, un trencall que porta a un petit serrat en el qual hi ha una cruïlla de camins, un dels quals, perfectament senyalitzat, en 1 km porta a l’…
Noucentisme
Art
Literatura
Moviment cultural d’abast polític iniciat a Catalunya a la primeria del segle XX.
Els principals banderers — Eugeni d’Ors i Rovira , Josep Carner i Puig-Oriol , Jaume Bofill i Mates , Josep Pijoan i Soteras , Francesc d’Assís Galí i Fabra , Joaquim Torres i García , Francesc Xavier Nogués i Casas , Feliu Elias i Bracons — entraren a les lletres i a les arts pel Modernisme , que informà, doncs, certs aspectes regeneracionistes campanya lingüística de L’Avenç , parnassianisme poètic, antifloralisme, etc dels noucentistes Així, en un llibre símbol com l’ Almanac dels Noucentistes 1911 conviuen escriptors i plàstics de tots dos moviments Hom ha convingut que el 1906…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina