Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
Llull
Armes dels Llull
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniat des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.
El 1248 un Ramon Llull es casà amb Elisabet de Malla Un Bernat Llull mort el 1348, fill de Berenguera, fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist, canonge i vicari general de Barcelona Foren consellers en cap Guillem Llull 1306, 1320, Joan Llull 1467, Joan Llull 1489 i Joan Llull 1508 Llur fortuna era considerable rendes, cases i terres, la torre d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull ara, el Born, i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa…
es Malpàs
Caseria
Caseria del municipi d’Alcúdia de Mallorca (Mallorca), situat damunt la costa meridional de la badia de Pollença, entre les puntes de Manresa i de Tacàritx, a la península del cap des Pinar.
És un antic nucli d’estiueig sorgit a partir del 1860
es Barcarès
Cala
Cala del terme municipal d’Alcúdia de Mallorca, a la banda meridional de la badia de Pollença, entre la punta des Barcarès, a l’oest, i la de l’Emperador, a l’est.
Dóna nom a una caseria propera, la qual és al nord mateix d’Alcúdia
pi de Sant Antoni
Etnografia
Folklore
Festa popular que se celebra a Pollença (Mallorca) el dia de Sant Antoni Abat, consistent en l’ascensió a un tronc de pi per tal d’aconseguir el trofeu, un gall lligat al cim.
El pi, que sol fer de divuit a vint metres, és donat per una de les possessions de la comarca colles de joves i homes —sobrepassen els dos-cents individus— van a buscar-lo i després de dinar el planten a la plaça Vella Comença la competició després d’haver untat el pi, ja sense escorça, amb sabó fluix i blanc d’ou Abans era collocat la vigília de la festa, però ara es fa el mateix dia de Sant Antoni i la competició sols és motiu de recordació dins la programació dels actes festius en el seu origen devia tenir un sentit de torneig amorós Hi resta fins el dimecres de Cendra, que és arrencat i…
Els caradriformes: camallargs, gavots i gavines
Els caradriformes Els caradriformes reuneixen, com en el cas dels gruïformes, ocells de característiques diferents, bé que gairebé tots ells relacionats amb els ambients aquàtics D’una banda, els limícoles o camallargs, dels quals veiem la terretitona Calidris minuta , a dalt en una estampa típica del seu comportament, i de l’altra, les gavines i ocells semblants, grans voladors, dels quals veiem la gavina vulgar Larus ridibundus , a baix, en una imatge absolutament lligada al nostre litoral Jordi Muntaner i Oriol Alamany Els caradriformes Charadriiformes són un altre ordre…
serra de Cornavaques
Serra
Serra (544 m alt.) del municipi de Pollença (Mallorca), que forma part de l’alineació muntanyosa de l’extrem nord-est de la serra de Tramuntana, entre les serres de la Font i de Sant Vicent.
Separa les valls de Ternelles i del Castell de les de Cuixac i de Sant Vicent
Manresa
Castell
Possessió i antic castell (dit castell de Manresa o de Sant Pere) del municipi d’Alcúdia de Mallorca (Mallorca), situat a la costa, al sector meridional de la badia de Pollença, damunt la punta de Manresa
.
La fortificació fou construïda, a partir del 1715, per ordre del capità general, marquès de Rubí
Tacàritx
Possessió del municipi d’Alcúdia de Mallorca (Mallorca ), vora la costa, on hi ha la punta de Tacàritx, damunt la qual fou construïda el 1715 una bateria per tal de resguardar la bocana de la badia de Pollença.
Escorca
Municipi
Municipi de Mallorca, situat a la costa (entre els termes de Sóller i de Pollença), on predominen els espadats, que la fan inaccessible amb excepció de les cales Tuent i de sa Calobra, on desemboca el torrent de Pareis.
El terme, molt extens, ocupa la part més accidentada de la serra de Tramuntana, amb les màximes altures puig Major, 1 443 m puig de Massanella, 1 348 m puig Tomir, 1 102 m puig Roig, 1 002 m s’hi destaquen les formes de relleu de tipus càrstic, com el canyó del torrent de Pareis, el polje de la coma de son Torrella, els camps de lapiaz de la vall de Turixant i de sa Calobra, nombrosos avencs i coves, algunes d’un gran interès arqueològic El relleu i la pluviositat relativament alta dins la isoieta de 1 000 mm justifiquen la localització dels pantans de Cúber i del gorg Blau que donen aigua a…
dansa de Sant Joan Pelós
Folklore
Ball que, a Felanitx i Pollença (Mallorca), fa pels carrers el personatge de Sant Joan Pelós —representació de sant Joan Baptista— amb un xai sota el braç el dia de Sant Joan i durant la processó del Corpus, respectivament.
El personatge és ja datat al segle XIV i participava a la processó del Corpus de la seu de la ciutat de Mallorca era també habitual a altres poblacions, com Son Carrió, Sant Llorenç des Cardassar, Son Cervera, Artà