Resultats de la cerca

El Simbolisme s’insereix dins el corrent de l’art idealista de final del segle XIX, reacció neoespiritualista davant el positivisme i el materialisme de l’art realista, expressió de la burgesia liberal del temps Ara bé, gran part de l’art idealista finisecular no és simbolista A Catalunya va perdurar un art religiós catòlic convencional i acadèmic, un bon exemple del qual és l’obra d’Enric Monserdà, tenyit, fins i tot, en alguns casos, de realisme, que poca cosa té a veure amb el Simbolisme La dificultat d’una definició clara del Simbolisme s’agreuja pel fet que no hi ha una tècnica, un estil…

Els llits eren, junt amb els contenidors, els mobles més importants dels habitatges, paradoxalment, però, no des del punt de vista constructiu o decoratiu, atès que eren menys costosos que el seu parament D’estructura simple, el moble era la base sobre la qual es disposaven les valuoses teles i els elements que formaven el parament, tal com apareix reflectit a la iconografia No se’n conserva cap exemplar i a la pintura apareixen representats completament coberts, amagant del tot o parcialment l’estructura del moble, la qual cosa dificulta el coneixement dels sistemes constructius i la…

L’edifici És una església d’una sola nau amb transsepte i tres absis de planta semicircular La nau és coberta per una volta de canó apuntat, i el transsepte, per una volta de canó seguit els absis, en canvi, són coberts per voltes de quart d’esfera L’edifici s’illumina a l’interior mitjançant deu finestretes, cinc a la nau i unes altres cinc a la capçalera totes elles són d’arc de mig punt i doble esqueixada llevat de dues, una a l’absis central que és d’una sola esqueixada i decorada per una arquivolta a l’exterior, i l’altra a la façana sud del transsepte, que té forma d’ull de bou Sobre el…

Els canelobres i altres llums Totes les esglésies, fins i tot les més petites, tenien canelobres destinats a la seva illuminació els de ferro eren la versió humil d’altres de fets amb metalls preciosos Els canelobres d’altar, com el seu nom indica, es collocaven a banda i banda de la mesa i els de peu s’agrupaven al seu voltant Segons Gudiol i Cunill, la illuminació de l’altar, reduïda a dos canelobres durant el segle XIII, arribà a sis durant el segle següent Per a la illuminació dels grans espais s’empraven corones de llum penjades del sostre, lluminària que augmentava amb les candeles que…

Façana de la catedral de Messina, amb el portal major La seva decoració va ser encarregada, al principi del segle XV, a Antonio Baboccio da Piperno Es pot atribuir a la mà d’aquest pintor, escultor i orfebre la decoració dels muntants i la Mare de Déu amb el Nen ©2003 Foto Scala, Florència – Fotografica Foglia La investigació sobre la producció escultòrica gòtica a Sicília mostra un panorama dinàmic de mobilitat d’artistes i circulació d’obres que, iniciat el segle XIV, s’integrarà durant el segle XV en les tendències estilístiques del Renaixement italià Durant la primera meitat del…

S’ha dit amb raó, i amb això hi ha concordança i plebiscit popular en un ampli marc de la crítica artística catalana i hispana Company, ep 2006, que la moda pictòrica de l’ ars nova o realisme flamenc s’imposà amb gran èxit arreu de l’Europa del segle XV, Catalunya i el País Valencià inclosos A casa nostra bona part d’aquest nou influx va ser degut al gust personal d’Alfons el Magnànim 1396-1458, coronat rei el 1416, tot i que també el clergat de l’època, la noblesa, la burgesia i les corporacions municipals es van decantar clarament per la moda flamenca Aquest art, especialment pel que fa a…

A mesura que es deixava enrere el gòtic internacional, la pintura renovava el seus tallers Aquests foren envaïts per generacions de pintors que cercaven inspiració directa en el món flamenc o s’acontentaven amb models «paraflamencs», emergits d’altres centres europeus A partir del 1450 es pot advertir un canvi global que es basava en les experiències aïllades que havien anat calant en l’escena catalana des del 1430 Ni algunes regions italianes, ni el món germànic, ni la Provença no resultaren indiferents a la projecció d’un gòtic final que va refer els plantejaments i que cristallitzà sense…

Situació i presentació És al sector septentrional de la comarca Limita al N amb el municipi ripollès de les Llosses, a l’E amb Montesquiu i Sant Quirze de Besora, al SE amb Orís, al S amb Sant Boi de Lluçanès i al SW i W, amb Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, respectivament El terme de Sora ha estat inclòs tradicionalment en el Lluçanès, tot i que mai no ha tingut una vinculació específica amb aquesta subcomarca, i sí amb els antics termes meridionals del Ripollès Les terres del municipi són força accidentades, abocades als vessants septentrionals de la serra dels Munts 1059 m, límit…

Situació i presentació El municipi d’Olesa de Bonesvalls, o d’Oleseta, d’una extensió de 30,79 km 2 , és situat a la part sud-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf, on anteriorment havia pertangut, i el Baix Llobregat El terme és molt accidentat, ja que es troba emplaçat en ple massís de Garraf-Ordal les cotes més altes del terme corresponen a la part oriental, que confronta amb el municipi de Vallirana puig del Bosc Glaçat, de 501 m, i Puig Bernat, de 606 m i amb el de Begues Montau, de 653 m, ambdós del Baix Llobregat A la part occidental, el límit amb el municipi…

Situació Façana de ponent de l’església, amb la porta oberta al mur al segle XIII N Ontiveros Vista del presbiteri o capçalera, on s’aprecien els detalls de la seva estructura preromànica ECSA - E Pablo Església situada al sector més meridional del municipi, prop del terme de Vilassar, a l’indret on passava l’antiga via romana i després camí ral Presideix un grup d’antigues masies i de modernes residències Mapa L37-15393 Situació 31TDF485965 Hi porta un brancal senyalitzat, que surt de la carretera que enllaça la N-II amb Cabrils a l’alçada de Vilassar El trencall es troba a uns 2 km d’…