Resultats de la cerca

Editor i collaborador de diverses revistes i diaris, fou cofundador del grup artístic d’avantguarda Devetsil La seva poesia revolucionària descriu, en uns primers temps, el món proletari, si bé més endavant es torna més lírica i profunda i ofereix una visió del país carregada de malenconia i també més crítica, motiu pel qual s’enfrontà amb les autoritats Cal destacar Město v slzách ‘La ciutat en llàgrimes’, 1921, Na vlnách TSF ‘Sobre les ones de la TSF’, 1925, Ruce Venušiny ‘Els braços de Venus’, 1936, Zhasněte světla ‘Apagueu els llums’, 1939, Maminka ‘Mare’, 1954, Koncert na…

Dirigit successivament per Joan Estelrich, que en fou fundador, Joaquim Domènech i Nicolau Brondo, la seva línia liberal s’oposà sovint a la Dictadura i a la premsa conservadora local, amb la qual polemitzà Defensà un regionalisme moderat, que anà minvant amb la Segona República Hi collaboraren, entre altres, Josep Pla, Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Llorenç Villalonga i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, sovint en català Parallelament, els seus principals redactors —Joan Alomar, Miquel AColomar, Ernest MDethorey— i Jacob Sureda hi propugnaren un art i una literatura d’avantguarda…

Aparegué mensualment fins el desembre del 1931 Després d’una interrupció de cinc mesos, tornà a sortir com a trimestral Fou dirigit per Josep Carner 1918, Ignasi Folch i Torres 1919-24 i Carles Soldevila Vinculat a l’Editorial Catalana, el 1924 se'n féu càrrec Antoni López i Llausàs L’àmplia llista d’escriptors id’illustradors que hi collaboraren revela l’eclecticisme intellectual i polític de la revista El relleu de les fotografies, dels gravats i l’atenció a l’actualitat…

Els primers cabarets d’aquestes característiques sorgiren a Montmartre París a la fi del s XIX Le Chat Noir, 1881 —abans el nom de cabaret designava a França simplement una taverna—, i tingueren gran difusió, especialment a les ciutats centreeuropees foren el centre de reunió d’artistes i escriptors d’avantguarda i sovint estatjaren exposicions d’arts plàstiques Entre els més coneguts cal esmentar Überbrettl 1901 i Schall und Rauch 1902 a Berlín Elf Scharfrichter i Simplizissimus 1902 a Múnic Max und Moritz 1914 a Viena Voltaire 1916 a Zuric Krivoje Zerkalo 1908 a Sant Petersburg…

La seva finalitat fou d’orientar la restauració i l’ornamentació de les esglésies segons el gust del moment i les directives litúrgiques L’any 1962 es féu càrrec de la institució l’equip La Cantonada Jordi Aguadé, Aureli Bisbe, Jordi Bonet, Joan Vila-Grau i Jordi Vilanova A través de les seves realitzacions i de la seva publicació, “Qüestions d’Art”, aquest equip s’ha situat en la línia dels corrents europeus d’avantguarda Assistí habitualment als congressos de la Societat Internacional d’Artistes Cristians SIAC Les seves realitzacions han estat sovint reproduïdes en revistes…

Fill d’una família de seders lionesos, installada a Catalunya el 1934 Estudià enginyeria tèxtil, i practicà la pintura fins el 1947 Feu amistat amb Cuixart, Tàpies, Ponç, Brossa, Arnau Puig i Cirlot, amb els quals collaborà al Club 49 i a  Dau al Set , on fou el tresorer Seduït pel surrealisme màgic, colleccionà des del 1951 obres dels principals avantguardistes catalans, espanyols i francesos Edità   El Correo de las Artes 1958-62, i formà part del Museu d’Art Contemporani de Barcelona promogut pel FAD Obrí una  galeria  a Barcelona 1962 dedicada a l’art d’avantguarda, que…

Fou rector de l’església de Sant Joan de la Ribera, de València, i professor de l’Escola de Belles Arts de Sant Carles des del 1939 El 1946 se n'anà a Roma on es llicencià en arqueologia cristiana Féu diversos viatges a Europa becat pels governs de França i de la RF d’Alemanya Alternà la docència amb conferències i articles sobre l’art d’avantguarda El 1975 s’uní al grup L’Eixam Publicà diversos treballs El arte de hoy y la Iglesia 1954, La pintura religiosa de Georges Rouault 1959, Julio González 1960, En la muerte de Ángel Ferrant 1961, Picasso en Barcelona 1962, Diálogo de la…

Fou mestra i periodista collaborà en La Nación amb el pseudònim de Tao-Lao La seva poesia evolucionà d’un postromanticisme confessional a una posició molt singular dins els corrents d’avantguarda Essencialment amorosa —necessitat d’estimar i d’ésser estimada—, però alhora amb una decepció gran de no trobar l’home, la seva poesia en la darrera etapa es decantà cap a una veu torturada, intellectual i hermètica, difícilment compresa pels seus lectors El 1920 obtingué el Premio Nacional de Literatura Escriví, entre d’altres, El dulce año 1918, Ocre 1925, El mundo de los siete pozos…

Un dels artistes més innovadors dins del panorama musical de l’Estat espanyol, fou pioner en la pràctica de la música electroacústica Començà els estudis musicals a Las Palmas, on fou alumne de Luis Prieto El 1945, a Barcelona, assistí a les classes de Xavier Montsalvatge a l’Acadèmia Marshall, i més tard amplià els estudis a Madrid, on formà part de la Generació del 51 Fou en aquesta darrera ciutat on, per mitjà del compositor xilè Pablo Garrido, entrà en contacte amb el dodecatonisme Durant els anys cinquanta i seixanta estudià successivament a París, Ginebra i Darmstadt, i es decantà per…

Estudià piano a la seva ciutat natal, i posteriorment a Barcelona, França i Alemanya El 1978 amplià estudis amb Iannis Xenakis Es donà a conèixer a la Segona Biennal de Joves Artistes Creadors de Tessalònica del 1987, i des d’aleshores s’ha consolidat com un dels primers músics catalans d’avantguarda, amb una clara influència del jazz i de la música improvisada en general Ha estat cofundador 1994 i director de l’Orquestra del Caos, director del Big Ensemble del Taller de Músics Barcelona i cofundador i director 1998-2001 del Collectiu IBA Improvisadors de Barcelona, i ha…