Resultats de la cerca

Prop la barriada de les Malloles, al sud de la ciutat de Perpinyà, en un terreny aprofitat per la vinya on s’han dut a terme les excavacions de l’antiga Villa Gothorum , eren visibles fins al final de la dècada dels anys setanta un munt de rocs que indicaven l’emplaçament de l’antiga parròquia de Santa Maria de les Malloles Aquesta església apareix documentada des del 967 quan el levita Seniofred, protector del monestir d’Arles, li va llegar una vinya Les notícies de deixes i del seu funcionament com a parròquia continuen els anys 1001, que és anomenada Sancta Maria de villa Maliolas , i el…

Inicialment equivalia a 1/24 del solidus L’efímer emperador romà Màxim Tirà en féu batre a Barcelona

És el port més important d’Itàlia després del de Gènova, situat al fons del golf de Trieste El desenvolupament de la ciutat, que s’aixeca sobre un promontori de la costa, s’inicià al començament del s XVIII, en obtenir la categoria de port franc, i s’afermà com a port de trànsit fins que fou obert el canal de Suez S'hi ha desenvolupat també l’activitat industrial, sobretot en les branques de la siderúrgia, les drassanes, el refinatge de petroli i de productes químics Té universitat S'hi celebra una fira de mostres internacional Habitada originàriament pels celtes, l’antiga Tergeste fou…

La funció del basileu anà variant tot seguint l’evolució històrica de les institucions i segons els diversos estats La figura del basileu, l’autoritat i la dignitat del qual es basaven en els privilegis de llinatge i podien ésser heretats dinàsticament, diferí de la del tirà, la qual aparegué més tard Ja a les tauletes micèniques de Pilos, escrites en alfabet lineal B, vers el 1200 aC, hom troba la menció dels basileus basiléwes , plural amb el sentit de prínceps , al voltant de la casa reial governada pel wánax o rei Llurs funcions no són gens clares fins ara sembla que feien el paper de…

A l’antic Egipte era coneguda la tècnica de l’esmalt, però és a Grècia 800 aC on hom ha trobat les joies més antigues amb incrustacions d’esmalt El mantell de l’estàtua de Zeus de Fídies estava decorat amb esmalts de tipus cloisonné alveolat Els celtes ornaven llurs armes amb la tècnica del champlevé , tècnica consistent a rebaixar el gruix del metall, formar dibuixos i omplir els alvèols obtinguts amb esmalts, preferentment de to vermell Des del segle V adquiriren una gran importància els esmalts bizantins, fets sobre làmina d’or amb cloisons finíssims Hom en troba importants…

Aquest el concedí al seu fill el príncep Boemond I d’Antioquia vers el 1089, a qui succeí el seu, Boemond II d’Antioquia El 1127 fou ocupat pel duc Robert II de Pulla-Calàbria, que esdevingué rei de Sicília, i els successors el tingueren fins el 1198, que passà al comte Robert de Lecce i el 1200 al comte Gualter III de Brienne, intitulat rei de Sicília pel seu matrimoni amb Maria, comtessa de Lecce i germana del darrer rei normand, Guillem III Incorporat a la corona siciliana de nou amb els Hohenstaufen, fou portat el títol per Manfred I 1240 abans d’esdevenir rei Durant el domini dels…

La geografia Comprèn les províncies de Bari, Barletta-Àndria-Trani, Bríndisi, Foggia, Lecce i Tàrent La capital és Bari Geològicament és constituïda per un gran sòcol calcari que forma una gran àrea gairebé plana, caracteritzada hidrogràficament per una manca gairebé total d’aigües superficials Hom hi pot diferenciar quatre sobreregions naturals el Gargano , promontori calcari aplanat i recobert localment de bauxita, al S del qual hi ha el Tavoliere di Puglia , plana baixa i àrida, amb el sòcol calcari molt enfonsat, conegut també, pel nom de la ciutat principal, com a plana de Foggia Le…

Al fill i successor de Robert I, el duc Roger I, el succeïren el seu net Guillem I, el seu nebot, Roger II i el fill d’aquest, Roger III, a la mort del qual restà integrada al regne de Sicília i més tard al de Nàpols Filla del duc Robert I fou Mafalda de Pulla-Calàbria , comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona

Entre les Novelles es destaquen les Postteodosianes Novellae postteodosianae , emanades de TeodosiII, de Valentinià III i d’altres, després del Codex Theodosianus i, sobretot, les Justinianees Novellae Iustinianeae , emanades de Justinià, després de la publicació del Codi 534 fins al moment de la seva mort Aquestes Novelles formen part del Corpus Iuris Civilis i són conegudes a través de tres colleccions, que difereixen pel que fa al nombre de les que integren cadascuna d’elles