Resultats de la cerca
Es mostren 447 resultats
Michael S. Gazzaniga
Medicina
Neurocientífic nord-americà.
Doctorat en psicobiologia pel California Institute of Technology 1964 Professor de psicologia a la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara, on dirigeix el SAGE Center for the Study of the Mind Membre del President's Council on Bioethics i director de Law and Neuroscience Project Al principi de la seva carrera com a investigador estudià malalties com l’epilèpsia, l’Alzheimer i el Parkinson, que el portaren a concentrar-se en la recerca sobre l’asimetria cerebral, la divisió de funcions en el cervell i les seves interconnexions Gazzaniga és reconegut per la seva gran labor…
Pierre Paul Broca
Antropologia
Metge i antropòleg francès.
És autor de treballs bàsics sobre l’anatomia i la fisiologia del cervell, entre els quals cal esmentar la descoberta 1861 del centre verbal-motor cerebral àrea de Broca , al peu de la tercera circumvolució frontal esquerra i una forma d’afàsia per lesió d’aquesta regió afàsia de Broca Professor de patologia quirúrgica a París, fou un dels fundadors i el primer secretari de la Société d’Anthropologie 1859, desenvolupà les tècniques antropomètriques i fundà la “Revue d’Anthropologie” 1872 i l’École d’Anthropologie de París 1876 Defensà el poligenisme de l’espècie humana i, arran…
Pony Poindexter
Música
Saxofonista alt nord-americà.
Es crià a Nova Orleans i a San Francisco El 1947 entrà en l’orquestra de Billy Eckstine Més endavant treballà amb Lionel Hampton, entre d’altres Al final dels anys cinquanta inicià la seva collaboració amb el cantant Jon Hendricks, amb qui enregistrà A Good Git Together 1959 Després formà part del conjunt que acompanyava el trio vocal Hendricks, Lambert & Ross El 1962 enregistrà dos LP sota el seu nom, Gumbo i Plays the Big Ones A partir del 1964 visqué i treballà en diversos punts d’Europa, entre els quals Catalunya, on el 1972 feu un LP amb músics catalans Poc després de retornar als…
neurociència
Biologia
Estudi multidisciplinari de l’estructura, les operacions i el funcionament del sistema nerviós, i, molt especialment, del cervell.
Parteix de la idea del cervell com a òrgan que controla totes les operacions del cos humà, des de les funcions més bàsiques metabolisme, sistema immunitari, hormonal, etc fins a les funcions superiors emocions, pensament, memòria, llenguatge, aprenentatge, presa de decisions etc La tasca principal de la neurociència consisteix a identificar els circuits neuronals pels quals s’activen i es mantenen aquestes funcions, i la seva interacció amb la resta d’òrgans També formen part d’aquest estudi els mecanismes pels quals es creen nous circuits, les seves alteracions i la manera en què afecten el…
encèfal

Tall sagital de l’encèfal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina…
El que cal saber de les urgències càrdio-vasculars
Sempre que una persona tingui sobtadament un dolor toràcic, la primera cosa que ha de fer és deixar qualsevol activitat que estigui realitzant i romandre en repòs, si més no fins que cedeixi el dolor o en comprovi l’origen El dolor toràcic de presentació sobtada que se sent com una punxada en un punt molt localitzat, dura només uns instants, o cedeix en canviar de posició o respirar profundament, és generalment d’origen muscular o nerviós i no té cap transcendència Malgrat això, si es repeteix convé consultar el metge per tal d’esbrinar-ne exactament la causa El dolor toràcic de presentació…
corea de Huntington
Medicina
Patologia neurodegenerativa hereditària que afecta els ganglis basals del cervell.
Es transmet per herència autosòmica dominant, produïda per una mutació genètica del braç curt del cromosoma 4 Es caracteritza per discinèsies coreoatetòtiques de la musculatura axial i perifèrica, disàrtria, disfàgia, postures distòniques i per trastorns neuropsicològics variables, com ara modificacions de la personalitat, allucinacions, depressió o psicosi, capaços d’evolucionar vers la demència L’edat d’inici de la simptomatologia clínica oscilla entre els 20 i els 70 anys, amb una mitjana de 38 anys Les lesions anatomopatològiques són d’atròfia degenerativa del cap del nucli caudat del cos…
angiomatosi
Patologia humana
Afecció generalitzada caracteritzada per la presència de molts angiomes a la pell i als òrgans profunds.
L' angiomatosi cerebral és causada per l’existència d’angiomes calcificats situats dins el crani es manifesta clínicament per un retard mental i molt sovint per crisis epilèptiques L' angiomatosi hemorràgica hereditària o malaltia de Rendu-Osler de Sturge-Weber és caracteritzada per l’aparició d’angiomes a la pell i a les mucoses, sobretot a la nasal, on provoca epistaxi de repetició, únic símptoma, aquest, durant l’adolescència pot anar acompanyada d’angiomes viscerals, d’aneurismes arteriovenosos pulmonars i d’afectació hepàtica L' angiomatosi neurocutània de Sturge-Weber és…
Malaltia tromboembòlica
Patologia humana
Definició S’anomena malaltia tromboembòlica un trastorn complex, comú a diverses afeccions, que es caracteritza per la formació de coàguls sanguinis, o trombes, a l’interior de l’aparell càrdio-vascular que, empesos pel corrent circulatori, s’insereixen en una artèria determinada i l’obstrueixen, amb la qual cosa es priva d’una aportació sanguínia adequada el sector que irriga el vas en qüestió La denominació de la malaltia inclou una sèrie de conceptes determinats Així, s’anomena trombe el coàgul de sang que es forma a l’interior d’un vas sanguini o del cor, i trombosi el procés de formació…
reflex
Biologia
Psicologia
Activitat involuntària, automàtica i estereotipada del sistema nerviós que determina una resposta a través d’un òrgan (efector) a un impuls que té el seu origen en un receptor extern (exteroceptor) o intern, tant visceral com osteoarticular o muscular (propioceptor).
Els elements anatòmics que intervenen en el reflex constitueixen l’anomenat arc reflex , constituït esquemàticament pels següents elements un receptor perifèric una via centrípeta o aferent que condueix l’impuls nerviós cap als centres un centre nerviós constituït per una neurona reflex monosinàptic o més reflex polisinàptic una via eferent que condueix l’impuls cap a la perifèria, i una òrgan efector múscul, glàndula, etc Aquesta organització elemental es complica per les derivacions i influències en els centres nerviosos i pel control dels centres nerviosos de nivells superiors tronc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina