Resultats de la cerca

Organitzat pel Centre Atlètic Laietània, posà durant anys el punt final a la temporada d’atletisme en pista, ja que es disputava l’últim diumenge d’octubre o el primer de novembre La primera edició tingué lloc l’1 de novembre en unes pistes improvisades al parc municipal de Mataró L’any 1947 es disputaren proves femenines per primer cop El mal estat de les installacions provocà la suspensió del trofeu durant unes quantes temporades, fins que s’adequaren les pistes conegudes com de Mossèn Plandolit, que foren la seu del trofeu durant dues dècades La inauguració de l’estadi…

Es doctorà en medicina a Leiden 1749, però s’establí a Berwickshire el 1754 per a dedicar-se a la gestió de la seva pròpia granja El 1768 marxà a Edimburg, on els seus estudis feren que hom el consideri actualment un dels pares de la geologia Defensà la teoria del plutonisme , la qual assegurava que les roques eren el producte solidificat del magma interior de la Terra L’any 1785 publicà Theory of the Earth , on introduí el concepte que dècades després Charles Lyell anomenà uniformitarisme , que consisteix en què la història de la Terra pot ser interpretada a partir dels…

Doctorat a Harvard 1956 i professor a la Universitat de Chicago 1960-70 i posteriorment a la de Princeton, fou, amb VTurner, el principal representant de l’antropologia simbòlica, que concep les cultures com a sistemes de símbols coherents amb ells mateixos Conseqüent amb aquesta idea, la tasca de l’antropologia consisteix, en una analogia amb certes anàlisis literàries, a interpretar aquests sistemes de símbols com a textos metafòrics per tal que puguin resultar significatius des d’un altre sistema de símbols en el seu cas, l’occidental El relativisme segons alguns, extrem que es desprèn d’…

Estudià lleis Fou un dels principals activistes culturals de la Manresa de les dècades del 1910 i el 1920 Hi fundà la revista Cenacle  1915-17, on signava J de Riudor o Marc Auleda , i el setmanari Jovent Collaborà a Ciutat  1926-28 i dirigí el diari El Pla de Bages També collaborà al setmanari barceloní Mirador , a Justícia Social  amb el pseudònim Màrius Vidal , i a La Publicidad , on promogué una secció en català Fundà les Edicions Diana 1925-27, on publicà el primer llibre de Josep Pla, Coses vistes 1925 El 1926 escriví un assaig sobre Joyce, autor que influí en algunes…

Estudià guitarra i piano abans de dedicar-se al xilòfon i el vibràfon El 1945 Dizzy Gillespie el contractà per al seu sextet i big band Collaborà també amb T Monk i fou un destacat representant del moviment bop Al final dels anys quaranta treballà amb Charlie Parker i Woody Herman El 1952 formà el Modern Jazz Quartet MJQ, grup en què centrà la seva carrera durant les dues dècades següents Amb tot, continuà oferint actuacions com a solista o com a artista convidat —activitats que incrementà després de la dissolució del MJQ el 1974—, i es mantingué plenament actiu fins a la seva…

Filla de republicans exiliats, tornà a Catalunya amb dos anys Es formà en llengües romàniques El 1974 s’establí a Itàlia, primer a Nàpols, on treballà a la universitat com a professora de castellà, i més tard ensenyà llengua i literatura catalanes a les universitats de Florència i Pisa Reconeguda especialista en l’obra de Mercè Rodoreda, durant quatre dècades traduí a l’italià la seva obra També és autora de la traducció italiana de les Poesies futuristes de Joan Salvat-Papasseit 1990, i el 2003, juntament amb Anna Baggiani, de la  Doctrina pueril  de Ramon Llull També treballà…

Estudià al Conservatori de Varsòvia i a Berlín amb J Joachim Debutà a set anys amb la interpretació del Concert per a violí número 2 , de Ludwig Spohr Abans d’arribar a vint anys ja havia tocat a Àustria, Bèlgica, Holanda i els Estats Units, país aquest darrer on debutà el 1896 La seva carrera durant les primeres dècades del segle es caracteritzà per les contínues gires Residí a Berlín i més tard a Viena, on fou professor de violí fins que el 1936 abandonà Àustria Aquell mateix any fundà a Tel-Aviv, amb William Steinberg, l’Orquestra Simfònica de Palestina, que a partir del 1948…

Músic dotat d’una extensa i completa formació, el 1938 oferí a Duke Ellington una composició seva Ellington, profundament impressionat, l’any següent l’incorporà a la seva orquestra com a arranjador, compositor associat i segon pianista L’estreta i empàtica collaboració que tots dos músics mantingueren al llarg de quasi tres dècades fa difícil precisar les aportacions de cadascú, però cal estimar que Strayhorn fou en bona part responsable del so de la banda, per a la qual compongué una gran quantitat de cançons, com Take the ’A’ Train 1941 i Satin Doll 1954 De les balades de…

De petita ingressà en el cor de l’església baptista de Mount Zion, a Newark, i a dotze anys n’esdevingué organista El 1943 entrà en l’orquestra d’E Hines, on també actuà de segon pianista, i durant l’any següent cantà en la de B Eckstine Després treballà sempre com a solista i obtingué molta popularitat Començà la seva carrera com a cantant de balades, però amb els anys es decantà cap al jazz , amb discos genuïnament jazzístics com Sarah Vaughan i Swingin’Easy Al llarg de les dècades següents feu gires amb el seu trio i enregistraments amb els millors solistes i formacions Entre…

Es definia estalinista i maoista, prosoviètic i proalbanès i propugnà la formació d’un “Govern Provisional Democràtic Revolucionari, òrgan de les àmplies masses del poble alçat en armes” Impulsà una Organización Democràtica de Estudiantes Antifascistas ODEA, un Grupo de Intelectuales y Artistas “Pueblo y Cultura”, un Socorro Rojo, una Unión de Juventudes Antifascistas UJA i altres organitzacions satèllit, però la seva activitat més notòria durant dues dècades ha estat la lluita armada dels Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre GRAPO, la seva organització militar,…