Resultats de la cerca
Es mostren 1780 resultats
Bacteris magnetotàtics
Microfotografia electrònica de transmissió d’un bacteri magnetotàctic de l’Encanyissada, en què es marca la cadena de magnetosomes, que permeten al bacteri orientar-se en el camp magnètic de la Terra Jacek Wierzchos La primera indicació que alguns bacteris eren sensibles al camp geomagnètic, la va obtenir Richard Blakemore el 1975 observant el fang d’unes llacunes salabroses pròximes a Cape Cod costa est dels Estats Units Avui se sap que els bacteris magnetotàctics són cosmopolites i ubics dels hàbitats aquàtics amb un cert gradient d’oxigen S’han trobat en maresmes, aigües salabroses i…
Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals
Consorci públic que té com a objectiu generar coneixements i eines en l’àmbit de l’ecologia terrestre, especialment la forestal, per a millorar la planificació i la gestió del medi natural, rural i urbà.
Fou creat el 1987 amb la participació de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, i més tard s’hi incorporà la Universitat de Barcelona Té la seu al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat dirigit per Jaume Terradas 1987-97 i, posteriorment, per Ferran Rodà i Javier Retama Duu a terme recerques sobre el funcionament, la diversitat i la resposta a les pertorbacions dels sistemes naturals i als problemes ambientals que poden afectar els ecosistemes, i treballa pel desenvolupament d’instruments…
Pedro G. Romero
Escultura
Escultor andalús.
El seu treball s’ocupa de qüestions relacionades amb el temps biològic, històric, psicològic, verbal, etc, però des d’una pretesa absència de l’autor en el sentit convencional Li interessen els processos de treball més que les formalitzacions concretes En aquests processos, estableix connexions amb altres artistes, diferents espais, diversitat que incorpora la pluralitat de referents geogràfics, històrics o culturals Habitualment escriu texts crítics sobre teatre i dansa, aspecte que incorpora a la seva obra, especialment sobre el flamenc, del qual ha fet una vertadera tasca d’…
himnari
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’occident que conté el repertori d’himnes utilitzats en l’ofici diví.
També s’anomena així la part de l’antifonari o del breviari que conté els himnes, encara que l’himnari molt sovint fou copiat de manera separada Els més antics, pertanyents a les litúrgies cèltica, gallicana i ambrosiana, també contenen altres tipus de peces litúrgiques Sovint apareixen combinats amb el saltiri Els primers himnaris purs independents daten del segle IX A partir de l’època carolíngia, els repertoris d’himnes s’anaren enriquint amb peces per a cada nova festivitat o ofici Els primers exemples notats daten del segle XI Molts dels himnaris medievals són, en realitat, llibres…
Carles Carreras i Verdaguer
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1971, s’hi doctorà el 1978 Fou professor des del 1972 i catedràtic des del 1986 Membre de la Societat Catalana de Geografia, el 2008 ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres S'interessà especialment per la geografia urbana Hostafrancs, un barri de Barcelona 1974, Sants Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona 1980, La ciudad Enseñanzas del fenómeno urbano 1983, Geografia urbana de Barcelona 1993, Universitat i ciutat 2001, La Barcelona literària 2003, i també per la geografia econòmica i regional, amb diverses…
sonall
Sonall
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Joguina sonora de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc per sacseig Consta d’una cavitat globular amb un mànec o agafador, a l’interior de la qual hi ha petites peces que xoquen contra les parets en ser sacsejades La cavitat pot ser esfèrica o oval, o reproduir també les més diverses formes associades al món infantil ninos, gossets, etc Objecte d’entreteniment destinat a desvetllar la curiositat auditiva dels més petits, es construeix en una gran diversitat de materials argent, llauna, vímet, plàstic o d’altres Alguns sonalls, en lloc d’agafador, tenen inserida una petita anella…
agremant
Indústria tèxtil
Cinta de passamaneria, teixida amb una diversitat de fils i proveïda, eventualment, de granets de vidre, etc, com a adornament; emprada en confecció i en tapisseria.
Els organismes dels canyons submarins
La plataforma i el talús continentals de les costes catalanes són tallats per diversos canyons submarins, que els pescadors anomenen recs Comuniquen les aigües somes amb els fons abissals i molts acaben en canals submarins Els més destacats són, de nord a sud, el de cap de Creus, el de Palamós, el de Blanes, el del Foix i el de Tarragona Paret d’un canyó submarí amb colònies de corall blanc Madrepora oculata i una abundant fauna de molluscs bivalves i braquiòpodes S’hi aprecia l’abundància de krill , abundant a les parets dels canyons, cosa que fa que hi vinguin les balenes, que, en la…
papú

Els papús, aborígens de Nova Guinea, tenen creences religioses animistes i conserven un tipus de vida tribal. Fins l’arribada dels colons europeus practicaven el canibalisme
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu pertanyent a una de les ètnies que habiten a Nova Guinea, la part occidental de Nova Bretanya i les illes adjacents.
Parlen llengües de la família austronèsica i llengües papús i són de raça melanèsida Hom estima llur nombre en uns 5 milions d’individus Les ètnies papús presenten una diversitat considerable, però la majoria d’elles basen la seva subsistència en l’agricultura, generalment de tala i crema El taro, el nyam, el plàtan i el sagú són els productes bàsics El porc és l’únic animal domèstic comestible i té una gran importància ritual Complementen aquestes activitats amb la cacera i la pesca Viuen en poblats d’uns quants centenars d’habitants i l’organització social, considerablement…
lira
Economia
Antiga unitat monetària principal d’Itàlia (L).
El seu origen fou la libbra , d’argent, base del sistema monetari del període carolingi, la qual, al llarg de l’edat mitjana, fou encunyada amb una gran diversitat de valors i denominacions Sota el domini napoleònic a Itàlia, la lira, amb l’adopció del sistema decimal, fou unificada es diversificà, però, novament al s XIX, fins que el 1862 fou establerta com a unitat monetària del regne d’Itàlia De curs forçós des del 1902, la lira, que fins el 1914 mantingué una contrapartida en or de 0,29938 g, fou suspesa durant la Primera Guerra Mundial Reformada el 1927, hom n'establí la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina