Resultats de la cerca
Es mostren 683 resultats
polinesi | polinèsia
Etnologia
Individu pertanyent a algun dels pobles de raça polinèsida que s’estenen a l’est del Pacífic en el triangle que formen l’estat de Hawaii al N, Nova Zelanda al S i l’illa de Pasqua a l’E.
Llur subsistència gira entorn del conreu de l’arbre del pa, les bananes i alguns tubercles tropicals i, sobretot, de la pesca Per aquest motiu els polinesis han desenvolupat una gran habilitat en les arts de navegació, com ara la construcció d’embarcacions o el desenvolupament de sistemes d’orientació Desconeixedors dels metalls, tota llur tecnologia es desenvolupà a partir de la fusta i de les fibres vegetals L’organització social és constituïda per una estructura piramidal que va dels grups locals als capitosts d’una illa o d’una vall Hi ha una diferenciació social que consta de dues o tres…
coneixement de fe
Cristianisme
Coneixement que, en virtut de la revelació i en l’àmbit de la fe, el creient té respecte a Déu i al misteri de salvació.
A diferència dels reformats, la teologia catòlica, bo i mantenint el caràcter revelador de les veritats de fe, insisteix en la necessitat d’una raonabilitat comprensió objectiva i, fins a un cert punt, racional per part de l’home del contingut de la revelació I fins i tot hom parla d’un coneixement natural sobre l’existència de Déu i sobre les propietats i els atributs de l’essència divina, especificats tradicionalment per la teodicea o teologia natural Actualment, però, catòlics i protestants han deixat de mantenir llurs posicions antagòniques, en el sentit que entre els primers…
disputa
Història
A l’edat mitjana, polèmica teològica sostinguda entre els jueus i cristians de forma oral i pública.
La iniciativa venia sempre del cantó cristià Així, predicadors com Ramon Llull 1299 i Vicent Ferrer 1414 o conversors com Arnau Sellam d’Estadella 1377 i Juan Fernández de Toledo 1389 obtingueren llicències reials per a poder sermonar o disputar a les sinagogues A Catalunya, en dues ocasions la convocatòria d’una disputa fou feta per les altes autoritats, en una de les quals, convocada per Jaume I i que tingué lloc al palau reial de Barcelona, del 20 de juliol al 8 d’agost de 1263, davant el rei, barons i prelats, Mošé ben Naḥman i uns altres rabins foren obligats a disputar amb el convers…
Pepe Otal
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el titellaire José Antonio Otal Montesinos.
Després d’estudiar enginyeria industrial a Saragossa i belles arts a València, el 1972 ingressà a l’Institut del Teatre de Barcelona per cursar direcció d’actors, si bé el 1973 s’integrà al departament de teatre de titelles, dirigit per Harry VTozer, amb qui trencà el 1974 Amb la voluntat de popularitzar el missatge social del titella de fil mitjançant les representacions al carrer, el mateix any fundà el Grupo Taller de Marionetas, de composició oberta i artísticament eclèctic, on el 1977 coincidí amb Carles Cañellas, Teo Escarpa, Luis Fellini i el llavors músic Jordi Bertran El grup…
Maria Callas
Maria Callas
© Fototeca.cat
Música
Nom amb què fou coneguda la soprano grega Maria Kalogerópulos.
Fou deixebla d’Elvira de Hidalgo a Atenes, on debutà a 15 anys amb Cavalleria rusticana , de Mascagni El 1947 començà a Verona la seva carrera internacional interpretant La Gioconda , de Ponchielli La seva veu, tècnicament discutible, però d’una extensió tan formidable la 2 a fa 5 que li permetia de cantar des de papers d’agilitat Lucia di Lammermoor fins als de soprano dramàtica Tristan und Isolde , juntament amb l’expressivitat punyent de què era capaç i el seu talent com a actriu dramàtica la convertiren en la diva indiscutible de l’òpera mundial durant els anys cinquanta i en el gran…
Akbar
Història
Emperador mogol de l’Índia, fill de Humāyūn i net de Bāber.
Nomenat sobirà a 14 anys 1556, es lliurà a reconquerir el territori dels seus avantpassats, de manera que a la seva mort l’imperi mogol comprenia l’Índia septentrional i la central Akbar, considerat el sobirà més important de l’Índia d’època musulmana, es distingí pel seu interès per la cultura bé que ell fou analfabet, reuní entorn seu savis i doctors, àdhuc d’altres religions, entre els quals figurà un jesuïta català i pel progrés que assolí el seu regne Ajudat pel ministre musulmà Abū-l-Faḍl, acabà 1578 la reforma econòmica i administrativa iniciada per Šēr Šāh i donà un gran impuls a l’…
Francesco De Sanctis
Literatura italiana
Professor i crític literari italià.
Influït per Vico, Schlegel i sobretot Hegel, abandonà la seva formació illustrada i es decantà cap a una valoració de l’obra literària, no pas pels seus elements exteriors, sinó en la seva totalitat i en relació amb el temps en què fou concebuda Per la seva participació en els fets del 1848, fou retirat del seu lloc de professor a Nàpols, empresonat i forçat a l’exili A Torí collaborà en diaris i revistes i impartí un curs sobre Dant Professor de literatura italiana al Politècnic de Zuric 1856, continuà les lliçons sobre Dant i Petrarca Valutazione della Divina…
Jeroni Fuster
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València Participà amb una composició en català en el certamen poètic immaculista valencià del 1486 i redactà el libel del certamen celebrat el 1511, també a València, en honor de santa Caterina de Siena Publicà una Homelia sobre lo psalm “De profundis” 1490, sermó en prosa artitzada i en vers, que consta de dues parts, una primera de tipus allegòric, on s’ha detectat la influència de la Divina Comèdia de Dant, i una segona en què glossa el sisè salm penitencial Bibliografia Chiner Gimeno, Jaume J “Noves dades sobre Jeroni Fuster,…
,
amfictionia
Història
Lliga de dotze ciutats estat gregues al voltant d’un santuari, reconegut per totes com a cap i protecció divina.
La lliga administrava el santuari, n'organitzava els jocs, arbitrava conflictes entre els membres i creà un esperit de collaboració entre ciutats que fou l’origen del panhellenisme, però també de les guerres sagrades i de la intervenció macedònia Tot i que avui és usat com a terme comú per a totes les lligues gregues d’aquesta mena, originàriament era exclusiu de la més famosa, la formada al voltant del santuari de Demèter, a Antela Tessàlia Reunia els tessalis, beocis, doris, jonis, locres, aqueus de Ftia, malles, foceus, dòlops, magnesis i eniesos Hi hagué d’altres amfictionies a Jònia, al…
Sergio Pitol Demeneghi
Literatura
Escriptor mexicà.
Estudià dret i lletres a la Universidad Nacional Autónoma de México Des de la dècada de 1960 formà part del cos diplomàtic a Europa i, entre altres destinacions, fou ambaixador a l’antiga Txecoslovàquia 1983-88 A la tornada a Mèxic, es dedicà a l’edició, l’articulisme en la premsa, la traducció, amb notables versions de clàssics russos, polonesos i del món anglòfon, i la literatura de creació La seva obra narrativa és influïda pels autors russos i centreeuropeus dels segles XIX i XX, Henry James, Jorge Luis Borges i William Faulkner, i reflecteix amb subtilesa i ironia el desarrelament i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina