Resultats de la cerca
Es mostren 1837 resultats
Església de Malveí (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Solament s’ha trobat una única citació que esmenta aquesta església El 1086 el prevere Dalmau i el seu germà Losbet i Amada i els seus fills feren la pau i cediren a Ramon Guadall i a la seva muller Adelaida unes terres repartides entre les dues parts Aquestes propietats es trobaven prop de l’església selvàtica de Malvicino , al comtat de Barcelona, al terme del castell de Lavit, al lloc que en diuen Nido de Livegod o Vila de Ros, anomenat Mirambell Les indagacions que s’han fet per localitzar la seva situació dins el terme del castell termenat que inclou l’actual municipi del…
Sant Pere de Malpàs (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble de Malpàs és situat a la dreta del barranc de Peranera, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert La seva església parroquial és esmentada en l’inventari del monestir de Santa Maria de Lavaix, confegit a la darreria del segle XII, on es reporta com a pertanyent a l’esmentat cenobi l’“ ecclesia Sancti Petri de Malpaso ” amb la seva sufragània de Santa Maria d’Erillcastell l’abat de Lavaix hi tenia el dret de provisió i visita Al final del segle XIV, Malpàs pertanyia als barons d’Erill, els quals cobraven els delmes de l’església parroquial de Sant Pere En la relació…
Flos mundi
Història
Crònica, la més extensa de les cròniques universals catalanes, escrita el 1407.
Arribava fins al temps del rei Martí, però en l’únic exemplar conegut s’atura, per mutilació, en l’episodi del desafiament de Bordeus En temps de Pere Miquel Carbonell, que l’esmenta, el text era encara complet Montfar i Sors ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n'era el possessor, l’hi deixà examinar Fou composta principalment a base d’una versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere el Cerimoniós, amb aportacions d’altres procedències, com la crònica universal francesa atribuïda a Gaucher de Denain i la…
Climent de Roma
Cristianisme
Personatge important de la comunitat cristiana de Roma.
La llista de successió episcopal feta per Ireneu vers el 180 el presenta com a bisbe de Roma, en una època que la jerarquia romana no era certament constituïda El Pastor d’Hermes esmenta un Climent “a qui pertoca de dur les cartes a les comunitats foranes” Llevat d’això, no se'n sap res més sinó que escriví en nom de la comunitat de Roma una Epístola als corintis , en ocasió d’una dissensió interna en aquella església L’autor fa apellació al record de Pere i Pau en la seva estada romana, i sosté l’origen apostòlic del càrrec eclesiàstic de prevere L’escrit és tot impregnat d’…
Castell de Senan
Art romànic
Les primeres notícies sobre l’existència d’aquest castell són de mitjan segle XII L’any 1159 Bernat de Cornellana i la seva muller Agnès, feudataris del castell, donaren en feu a Ramon de Tàrrega, castlà, el castell de la Mata de Senan, amb els seus termes i drets jurisdiccionals, sota determinades condicions Per aquesta encomanació, Ramon de Tàrrega donà trenta sous a Bernat de Cornellana i a la seva muller i trenta més a Guerau de Granyena, senyor eminent del castell Aquest personatge, amb el consell del seu germà Bernat de Granyena, va concedir a Santa Maria de Montserrat, priorat del…
Flos mundi
Literatura catalana
Crònica, la més extensa de les cròniques universals catalanes, acabada de redactar el 1407.
Desenvolupament enciclopèdic Arribava fins al temps del rei Martí, però en l’únicexemplar conegut s’atura, per mutilació, en l’episodi del desafiament de Bordeus En temps de Pere Miquel Carbonell, que l’esmenta, el text era encara complet Montfar i Sors ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n’era el possessor, l’hi deixà examinar Fou composta principalment a base d’una versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere el Cerimoniós, amb aportacions d’altres procedències, com la crònica universal francesa…
Santa Anna de Perafita (Rubió)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Maçana Inicialment fou una capella d’hospital de camí, fins que es convertí en una capella d’un hostal El lloc de Maçana es documenta a partir de l’any 980, que arran d’un plet sobre uns béns situats a l’apèndix de Gravalosa, a la vall de Cantallops, que afrontaven amb Maçana Les primeres notícies de l’existència de l’hospital són de l’any 1295, data en què en un testament d’un membre del mas Puig de Gravalosa s’esmenta, entre d’altres hospitals, el de Perafita No obstant això, l’advocació de la capella a Santa Anna no es…
Sant Miquel de Cirera (Rajadell)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Cirera Fou gairebé sempre una capella rural, si bé durant menys d’un segle fou un priorat femení de donades L’església apareix citada el 1275, quan el bisbe de Vic concedí la regla de Sant Agustí a un grup de donades que vivien a l’església dirigides per Na Cirera Aquesta comunitat es fusionà amb la que, pel mateix temps, sorgia a l’església de Santa Llúcia El 1278 la mateixa Na Cirera s’intitulava priora de Santa Llúcia de Rajadell Segurament que la unió dels dos petits priorats degué produir-se des d’un principi, ja que aquesta…
Sant Pere d’Oristell (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Rocafort, al lloc d’Oristell No degué passar de capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria de Rocafort El nom del lloc d’Oristell és una evolució del d’Ullastrell, ja que a partir del 966 apareix documentat el nom com a villa Ullestrello l’església apareix citada el 1230 i el 1291 com a Sant Pere de la Torre, en la primera data s’esmenta l’existència d’un altar dedicat a Sant Joan La seva història no té fets rellevants, sempre serví com a capella rural per als habitants del lloc d’Oristell, sota la…
Santa Maria de Montalbà (Vilagrassa)
Art romànic
El terme de Montalbà, situat a migdia del municipi de Vilagrassa, és documentat des de l’any 1080 Aquest indret era presidit per un castell, avui desaparegut, dins el terme del qual es fundà una església, que es degué bastir contemporàniament a la fortalesa o bé poc després Tanmateix, no tingué mai la consideració de parròquia, ja que no s’esmenta en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII En l’actualitat, a tocar del setial on s’aixecava el castell de Montalbà, encara es poden veure les escasses ruïnes de la capella de Santa Maria de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina