Resultats de la cerca
Es mostren 1266 resultats
Gregori Maria Suñol i Baulenes
Música
Musicòleg català.
Vida Després d’una primera formació a l’escola dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, el 1893 entrà al monestir de Montserrat, on professà dos anys després Un cop acabada la teologia fou ordenat de prevere el 1902 Apassionat pel cant religiós i l’espiritualitat litúrgica, aviat establí amistat amb personalitats musicals i del moviment litúrgic de Catalunya Ll Millet, F Pujol, VM de Gibert, A Nicolau, Ll Romeu, P Altisent, Ll Car reras, H Anglès, etc, però especialment amb J Pothier, A Mocquereau i tota l’escola gregoriana del monestir francès de Solesmes Entusiasta de les Scholae…
Castell de Mont de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquest castell era situat al poble de Mont de Roda, a 783 m d’altitud, aigües avall i a la banda esquerra de l’Isàvena, entre el barranc de Sant Esteve i el de Solans Tradicionalment formà part del terme de la ciutat de Roda i, per tant, fou un domini de plena jurisdicció del capítol Tanmateix, s’hi originà una senyoria a partir del 1080, quan el bisbe Ramon Dalmau concedí a l’ardiaca Pere, al seu germà Bernat i als seus nebots, l’alou dit Serra de l’Oliva en canvi d’ésser homes fidels i de tributar la meitat dels delmes Demència aportà en dot a Dodó Pere aquesta honor que el…
Odalric
Història
Comte de Barcelona, potser de Girona i d’Empúries, Rosselló, Narbona i d’altres comtats septimans (852-857/58), designat per Carles II el Calb per substituir el comte Aleran.
Era un franc de procedència oriental, probable fill d’un Odalric que fou comte d’Argengau i Linzgau 807-816, a l’actual Àustria, en temps de Carlemany Per part de mare sembla que tenia vinculacions amb les terres catalanoseptimanes, car devia ésser net del comte Bigó de Tolosa Segons sembla, vers el 846 era comte de Rètia, i com a marquès de Gòtia presidí un judici a Crespià comtat de Narbona El 852 obtingué del sobirà dos preceptes per a fidels seus de la Marca El 854 collaborà amb Carles II en la lluita contra els aquitans partidaris de Pipí II en 853-854 No sabé evitar, però,…
Lluís Felip I de França
Història
Rei de França (1830-48).
Duc d’Orleans 1793-1830, heretà aquest títol del seu pare, Felip Durant la Revolució pertangué al Club dels Jacobins i fou oficial de l’exèrcit del nord El 1795 s’exilià, i tornà a França sota Lluís XVIII, però les seves simpaties liberals l’obligaren a tornar-se a exiliar 1815-17 Establert a París, aviat es convertí, per les seves idees, en esperança de la burgesia liberal, fins que la revolució del juliol del 1830 el proclamà rei Tot i que el seu poder provenia del reconeixement de la sobirania nacional i que havia ratificat la Carta del 1814, molt aviat es decantà per formes més…
la Cova de Sant Ignasi

Cova de Sant Ignasi (Manresa)
© Xavier Varela
Casa de la Companyia de Jesús i centre de devoció ignasiana establert a Manresa (Bages).
Situada en una de les balmes formades per l’erosió de les aigües del Cardener, on es recollia Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat el 1523 i on escriví les parts essencials dels Exercicios espirituales El 1603 la marquesa d’Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella La creença d’haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n'augmentà la devoció dels fidels Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d’exercicis espirituals Després fou…
Castell de Ferran (Estaràs)
Art romànic
El castell de Ferran formava part de la marca del comtat de Berga Hi ha notícies del castell des de mitjan segle XI, quan els Cervera el tenien pel comte de Cerdanya Entre el 1068 i el 1095 Hug Dalmau de Cervera i la seva muller van prometre al comte Guillem Ramon I de Cerdanya ésser-li fidels tant pel castell de Ferran com per altres de la contrada Malacara, Castellfollit de Riubregós Els Cervera continuaren essent senyors del terme al segle XII, en nom del comte de Barcelona, que havia heretat el comtat de Cerdanya En el testament de Ramon Berenguer III del 1130, el castell de…
Guinea 2011
Estat
Les relacions entre el president Alpha Condé, elegit al novembre del 2010, i l’oposició van ser tan tenses que van amenaçar l’estabilitat del país durant mesos i van comprometre la recuperació econòmica Condé va acusar el principal dirigent opositor, Cellou Dalein Diallo, de la Unió de Forces Democràtiques de Guinea UFDG, d’estar darrere de l’assalt perpetrat per un escamot militar contra la residència presidencial a Conakry, el 19 de juliol Després de tres dies de combats, els militars fidels a Condé van posar fi a la revolta El president també va responsabilitzar Diallo d’haver…
Enrique Morente Cotelo
Música
Cantant de flamenc andalús.
Absorbí el cante hondo de l’entorn familiar i vers els 15 anys anà a Madrid on, conegut com El Granaíno , freqüentà els locals de flamenc Debutà vers l’any 1964, any en què es feu professional i cantà a la Fira Mundial de Nova York L’any 1967 publicà el seu primer disc Cante Flamenco i aviat es convertí en un dels més destacats representants de la nova generació de cantaores , fidels a la tradició i alhora oberts a altres músiques, com ho proven les seves collaboracions amb Pat Metheny , Lagartija Nick, Sonic Youth, Pat Metheny, Ute Lemper i Khaled Interpretà també poemes,…
Nicaragua 2018
Estat
Des del mes d’abril, el país va viure en una crisi política i social que va posar moltes dificultats a la presidència de Daniel Ortega i dels seus collaboradors més fidels La successió de manifestacions i concentracions i la resposta governamental van provocar més de 500 morts, fet que va suposar una condemna internacional i va situar el règim en l’ull de l’huracà Les mobilitzacions es van iniciar en protesta per unes reformes socials La resposta policial i els enfrontaments posteriors van provocar 26 morts, fet que va estendre la protesta a tot el país en les setmanes i mesos…
Roger IV de Carcassona
Història
Vescomte de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Albi ( ~1130-50), fill i successor de Bernat Ató I i de Cecília de Provença-Folcalquier, dit també Roger II a Besiers i Albi.
Ja governà aquestes terres en vida del seu pare, quan aquest partí cap a l’Orient per a la croada, però ell o els seus consellers actuaren tirànicament, motiu pel qual els carcassonesos vers el 1107 es conjuraren per lliurar-se ells i llur ciutat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, operació que no reeixí perquè el barceloní no pogué ajudar els seus fidels de Carcassona Les ferotges represàlies preses per Roger sobre els carcassonesos i el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença 1112, portaren aviat a un replantejament de la política occitana del Casal de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina