Resultats de la cerca
Es mostren 8944 resultats
estroncianita
Mineralogia i petrografia
Carbonat d’estronci, SrCO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls prismàtics sovint pseudohexagonals també es presenta en masses columnars, fibroses o granulars, i són freqüents les macles Té una duresa 3,5 i una densitat 3,785 De color gris groguenc o verdós, presenta l’esclat del vidre i és translúcida Gairebé sempre conté una mica de calci, que substitueix l’estronci Mineral típic de jaciments hidrotermals de baixa temperatura i gairebé sempre associat a la baritina, la celestina i la calcita formant venes en les roques calcàries N'hi ha jaciments importants a Münster Alemanya, Strontian Hills…
Les tefromelatàcies
Un dels líquens silicícoles més freqüents al nostre país és Tephromela atra En la fotografia en veiem els tallus, gairebé blancs, amb la superfície granulosa i els típics apotecis lecanorins amb el marge del color del tallus i prominents Néstor L Hladun El gènere Tephromela , recentment segregat del gran gènere Lecanora , és principalment representat per T atra , un liquen crustaci gairebé blanc, verrucoso-areolat, amb apotecis 0,3-3 mm més o menys prominents, de disc negre, amb un marge tallí blanc ben visible L’himeni i l’hipoteci presenten un característic color porpra, i els ascs, amb un…
goma aràbiga
Química
Exsudació gomosa produïda pel tronc i les branques de diverses espècies africanes del gènere Acacia, assecada.
Forma escates, grànuls o pólvores, de color blanc o groguenc, gairebé sense olor, i és gairebé completament soluble en aigua, amb la qual dóna un mucílag És constituïda per arabina amb petites quantitats d’impureses, tals com tanins, i amb el 13,15% d’humitat Les varietats més conegudes són la goma Kurdufān, que prové de l' A verek i és la més apreciada, i la goma Senegal, que prové de l' A senegal La goma aràbiga, dita així per l’ús que en feren els metges àrabs, és emprada, com a adhesiu, espessidor, emulsionant i estabilitzant colloidal, en les indústries tèxtil, alimentària, cosmètica,…
braquiürs
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes que comprèn els crancs de mar típics.
Els braquiürs tenen el cos deprimit dorsiventralment, amb el cefalotòrax ample i l’abdomen o plèon calcificat i curt, aixafat, simètric i doblegat ventralment sota el perèion El primer parell de periopodis sol ésser més gros que els restants i té forma de pinça els pelopodis són petits, i els dos primers parells, en els mascles, són modificats normalment en apèndixs copuladors els uropodis manquen o són rudimentaris Els braquiüris són crancs gairebé sempre marins o d’aigües salabroses, bentònics i litorals, que viuen sobre el fons, enmig d’algues o colgats a la sorra o al fang solen presentar…
afanomicosi
Veterinària
Pesta micòtica, produïda per Aphanomyces astaci, que afecta els crancs de riu ibèrics i europeus, i és la responsable de llur gairebé total desaparició.
coma
Música
Interval musical molt petit, gairebé imperceptible per a l’oïda humana, que representa la desviació d’afinació d’alguns intervals respecte dels intervals justos.
Aquestes desviacions no són sempre les mateixes Així, en el sistema pitagòric, totes les quintes són justes tret d’una, la quinta del llop, la desviació de la qual respecte de la quinta justa s’anomena coma pitagòrica i és de 24 cents En el mateix sistema, la desviació de les terceres s’anomena coma sintònica i correspon a 22 cents
pseudomonadals
Biologia
Ordre de la classe dels bacteris que agrupa formes unicel·lulars aïllades, mai tricomes, rígides, bacil·lars, gairebé mai coccus, gramnegatives i mòbils per flagels polars.
Comprèn els subordres de les rodobacterínies i de les pseudomonadínies
uadi
Geomorfologia
Vall gairebé sempre seca, característica de les zones desèrtiques i semidesèrtiques d’Aràbia i de l’Àfrica del nord, limitades normalment per parets abruptes.
En ocasió de fortes pluges, però, poden tenir crescudes molt ràpides i, en conseqüència, perilloses L’alt nivell de les seves aigües subterrànies permet l’establiment d’oasis i de pous
mitja àguila
Heràldica
Àguila representada només amb la seva meitat, gairebé sempre la dreta, amb el cos tallat verticalment; resten sencers, però, el cap i el coll.
A desgrat de les aparences, no és una àguila bicèfala
reps
Indústria tèxtil
Teixit d’estam, de cotó o de seda, caracteritzat pel fet de tenir uns gruixuts cordons gairebé sempre en el sentit de la trama.
És fabricat amb una gran densitat de fils prims d’ordit i amb una trama gruixuda amb poca densitat Els lligats emprats són l’acanalat o reps, el telató i d’altres, derivats del tafetà La seva principal aplicació és en tapisseria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina