Resultats de la cerca
Es mostren 17592 resultats
Geografia General de Catalunya
Historiografia catalana
Obra monumental en sis volums dirigida per Francesc Carreras i Candi, i publicada entre el 1908 i el 1918 per l’editorial barcelonina Alberto Martín.
Desenvolupament enciclopèdic Un primer volum fou dedicat a aspectes generals del Principat descripció física, geologia, flora, espeleologia, etc Des del punt de vista històric destaquen les parts sobre “El comerç i la indústria de Catalunya”, elaborada per Frederic Rahola i Tremols, l’“Etnologia”, a càrrec de Salvador Sanpere i Miquel, i, sobretot, la “Descripció política-històrica-social”, escrita pel mateix Carreras i Candi i que, de fet, constitueix una autèntica història de Catalunya, ja que en més de 350 pàgines en dona una visió general des de la protohistòria fins al…
Direcció General de Trànsit
Organisme autònom adscrit al ministeri de l’interior del govern espanyol.
Té com a objectius la millora de la formació i el comportament dels usuaris viaris, la seguretat i la fluïdesa de la circulació de vehicles i la prestació de tots els serveis que hi estan relacionats Les competències d’aquest organisme són regulades per la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, segons el Reial Decret 339/1990, de 2 de març El 2009 celebrà el 50è aniversari El director general de la DGT és el barceloní Pere Navarro Olivella
Comissió d’Educació General
Política
Organisme de política cultural creat el 1918 per la Mancomunitat de Catalunya per dur a terme el projecte d’Institut d’Educació General ideat per Prat de la Riba el 1914.
El formaven Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, Eugeni d’Ors i representants del món cultural català Lluís Maria Millet, Francesca Bonnemaison, Francesc Ripoll, Francesc Layret, Gustau Pittaluga, Josep Puig i Esteve, Manuel Folguera i Duran i Ramon Rucabado El 1920 en fou nomenat president Jaume Bofill i Mates Portà a terme una tasca important de divulgació cultural, de temes d’higiene i d’educació moral pels pobles del Principat fins a la Dictadura de Primo de Rivera
consell general d’indústria
Història
Organisme creat per a cada sector industrial pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24 d’octubre de 1936.
Els consells generals d’indústria tenien dues finalitats possibilitar el reagrupament de les empreses collectivitzades per sectors de producció i facilitar la comunicació del Consell d’Economia amb les unitats productives El primer a crear-se fou el de la indústria química pel març de 1937 la resta foren creats l’octubre del mateix any Havien d’ésser constituïts per 4 tècnics, 4 membres dels consells d’empresa, 8 representants dels sindicats, i eren presidits pel vocal del ram en el Consell d’Economia Al si de cada consell general es constituí un comitè executiu d’indústria ,…
General Guitart i Lostaló
Arquitectura
Arquitecte (1887).
Fou ajudant d’Elies Rogent i professor de fusteria i mobles 1892 Exercí alguns anys la secretaria a l’escola de Llotja Formà part de la primera junta directiva del FAD 1903 Fou arquitecte municipal de Sant Feliu de Guíxols i féu un pla general de reforma urbana 1897 i diversos edificis notables com l’asil Surís1904 A més realitzà el projecte del passeig de Guíxols, continuació del de la Mar, el qual compta amb els edificis més moderns i més interessants de la ciutat el Nou Casino La Constància Casino dels Nois, obra realitzada entre el 1888 i el 1898, declarada monument…
Estudi General de Lleida
Institució d’ensenyament superior creada per privilegi de Jaume II de Catalunya-Aragó (1300), que decretà per a Lleida el monopoli dels estudis universitaris en tots els seus estats.
Tingué des del començament les facultats de lleis civils la que li donà més fama, cànons, medicina, filosofia i arts, i la de teologia a partir del 1430 Els estatuts fundacionals reconeixien als estudiants els privilegis i les immunitats de l’estudi de Tolosa i les prerrogatives del de Bolonya una zona residencial pròpia dins l’urbs que no podia ésser violada ni pel veguer, franquesa d’host i cavalcada, salvaguarda reial i exempció d’imposts municipals El rector que podia redactar estatuts, imposar multes i era assistit per un consell era elegit cada any entre els estudiants de dret civil i…
Bibliografia general A-B
Art gòtic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1972 Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona Adell, JA 1981 Notes introductòries a l’estudi de l’arquitectura dels claustres , “Quaderns d’estudis medievals”, vol I, núm 5, Barcelona, pàg 245-255 Adroer Tasis, Anna Maria 1975 El Palau Reial Major, síntesi dels seus orígens, “Miscellania Barcinonensia”, XLI, Barcelona, pàg 131-164 1994 El palau de la reina Elionor un monument desaparegut , “Lambard Estudis d’art medieval”, VI, Barcelona, pàg 247-261 Ainaud de Lasarte, Joan 1954 El Maestro de Soriguerola y los…
Bibliografia general N-Z
Art gòtic
Navarro, Juan Carlos 2006 Bóvedas de la arquitectura gótica valenciana Traza y montea , Publicacions de la Universitat de València, València Nobile, Marco Rosario 2002 Un altro rinascimento Architettura, maestranze e cantieri in Sicilia 1458-1558 , Helvelius, Benevento Oakeshott, Walter 1972 Sigena Romanesque Paintings in Spain and the Winchester Bible Artists, Harvey Miller and Medcalf, Londres Ocampo, Estela 1992 Diccionario de términos artísticos y arqueológicos , Icaria, Barcelona Olivar, Marçal 1986 Els tapissos francesos del rei en Pere el Cerimoniós , Barbié, Barcelona Orriols i Alsina…
Vaga general a Alcoi
La vaga finalitza el 18 del mateix mes
capitania general de Catalunya
Militar
Demarcació militar que comprenia el territori del Principat de Catalunya dins els seus límits administratius actuals, amb capital a Barcelona.
Sorgida com a demarcació exclusivament militar arran de la divisió provincial del 1833, la denominació ha persistit en l’ús, malgrat que en la reestructuració de la divisió militar del 1893 fou designada amb el nom de quarta regió militar El 1931, durant la Segona República, esdevingué comandància militar de Catalunya de la quarta divisió orgànica Amb la modificació de l’organització territorial de l’exèrcit pel reial decret de l’1 d’agost de 1984 se suprimí la quarta regió militar i el Principat passà a formar part, juntament amb Aragó, de la Regió Militar dels Pirineus Orientals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina