Resultats de la cerca

D’origen franc o germànic, degué ésser enviat a Barcelona com a home de confiança de Carles el Calb D’aquest rebé un privilegi el 862 pel qual se li atribuïen una part del Montseny i una sèrie de percepcions econòmiques fiscals entre altres, el terç de la moneda i de les mercaderies marítimes, privilegi confirmat encara pel rei Lluís el Tartamut el 878 La seva condició d’estranger i de ritu romà l’enemistà amb uns preveres immigrats de ritu visigòtic Això provocà les reclamacions de Frodoí davant l’assemblea d’Attigny del 874, on hom tractà principalment dels afers barcelonins…

L’església de Sant Pere és esmentada ja l’any 957, en què fou donada al monestir de Sant Esteve de Banyoles pel bisbe Arnulf de Girona, segons figura en l’acta de consagració de l’església del monestir, feta el 16 d’octubre d’aquell any Aquesta possessió seria refermada posteriorment per tres butlles papals, la primera de Benet VIII l’any 1017, la segona d’Urbà II el 1096 i la tercera d’Alexandre III l’any 1174 Així mateix, la possessió seria també confirmada en l’acta de consagració de la nova església del monestir, feta el 1086 El mot Agemalus arrel primitiva de Guèmol podria procedir de…

Té uns 300 km de llarg per uns 45 d’ample, encarada al N, entre el Jura a migdia i el massís esquistós renà al N A dreta i esquerra s’aixequen les restes hercinianes —Selva Negra i Odenwald, per una part, i Vosges i Hardt per l’altra— entre les quals tingué lloc l’esfondrament iniciat ja a l’Oligocè El Rin n'és l’eix, potent, que passa de 1 000 m 3 /s a Basilea fins a 1 500 gràcies al Neckar i al Main El fons d’aquesta fossa és un sistema de terrasses sobre materials terciaris fèrtils que potencien una agricultura no pas migrada —tabac i vinyes, sobretot— Però és, a més, un antic…

Estudià al Conservatori Imperial de Tòquio 1904-08 amb T Shibata direcció coral i H Wekmeister violoncel Posteriorment es traslladà a Berlín 1908, on fou deixeble de M Bruch i KL Wolf a la Hochschule für Müsik Durant aquesta estada a Alemanya ja es distingí com a compositor de música simfònica i de cambra El 1914 tornà al Japó i fundà l’Orquestra Filharmònica de Tòquio, considerada la primera orquestra japonesa de tradició occidental del país, que oferí el seu primer concert el 1915 El 1917 viatjà per primera vegada als Estats Units i al principi de l’any següent dirigí algunes de les seves…

Jesuïta, el 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on publicà La epigrafía romana de la ciudad de León 1866 Amb l’expulsió del 1868, visqué un temps a França i, després de passar per Manresa i Banyoles, el 1876 s’establí a Madrid, on fou membre numerari 1879 i director 1911 de l’Academia de la Historia, membre de l’Academia Española que li encarregà de fixar els mots castellans procedents del germànic, l’hebreu, el sànscrit, el celta i el basc i de la de Bellas Artes de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i dels instituts d’arqueologia de Berlín i Coïmbra…

Es formà com a orguener amb el seu pare, i en diverses estades en diferents ciutats alemanyes conegué alguns dels primers experiments sobre el pianoforte La principal influència que rebé fou la de Silbermann, amb qui treballà una llarga temporada, abans d’establir-se definitivament a Augsburg cap al 1750 En aquesta ciutat construí diversos orgues i també instruments híbrids, que combinaven registres d’orgue, de clavicèmbal i de pianoforte El 1758 donà a conèixer els seus instruments a París i tornà a visitar Silbermann a Estrasburg La seva aportació tècnica més important fou el…

Cal distingir entre els germanismes antics, imposats quan tingué lloc l’ensulsiada de l’imperi Romà d’Occident, i els moderns, en particular els manlleus a l’alemany i també a l’anglès anglicisme En català, respecte als germanismes antics, els apellatius duts pels visigots arribats a la península Ibèrica al s V, ja molt llatinitzats són escassos, i hom considera germanismes directes, gòtics, solament aquells que no es donen fora de la Península i de l’Occitània meridional per exemple, estona La resta és composta d’elements ja assimilats pel llatí tardà sabó o bé són mots introduïts pels…

Era un franc de procedència oriental, probable fill d’un Odalric que fou comte d’Argengau i Linzgau 807-816, a l’actual Àustria, en temps de Carlemany Per part de mare sembla que tenia vinculacions amb les terres catalanoseptimanes, car devia ésser net del comte Bigó de Tolosa Segons sembla, vers el 846 era comte de Rètia, i com a marquès de Gòtia presidí un judici a Crespià comtat de Narbona El 852 obtingué del sobirà dos preceptes per a fidels seus de la Marca El 854 collaborà amb Carles II en la lluita contra els aquitans partidaris de Pipí II en 853-854 No sabé evitar, però, que l’estiu…

Els marcomans combateren els exèrcits de Roma, i després de les victòries de Drus 9-8 aC emigraren a Bohèmia, on aconseguiren l’apogeu de llur poder i estengueren llur domini sobre molts pobles veïns Combatuts enèrgicament per Marc Aureli a les planures del Danubi, hagueren de signar la pau amb l’emperador Còmode A partir del s III decaigué la seva importància, i, més tard del s VI, es refugiaren a Baviera

Amb els marcomans combateren contra Marc Aureli i Còmmode s II, amb qui signaren la pau Envaïren sovint el territori imperial 282, 358, 375 i sembla que alguns s’uniren als vàndals en la conquesta de la península Ibèrica