Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
Castell de Sanaüja
Art romànic
Situació Basament de la torre, de planta circular, que coronava el punt més alt dels dos recintes del castell ECSA-J Bolòs Aquest castell és situat sobre un turó que domina la població de Sanaüja, la qual s’emplaça a l’estreta vall de la riera del mateix nom Mapa 34-13 329 Situació 31TCG599378 Un cop a l’entrada del poble de Sanaüja, hem de girar a la dreta i seguir el carrer que va pel costat de les muralles i de la riera de Sallent En arribar a les darreres cases, hem d’agafar un camí que s’enfila cap a l’esquerra i que passa pel peu del castell JBM Història El lloc de Sanaüja fou conquerit…
Sant Iscle d’Empordà (Serra de Daró)
Art romànic
Situació Vista aèria de la població en un extrem, hom pot veure la torre alt-medieval, i, a l’extrem oposat, l’església romànica, posteriorment fortificada J Todó-TAVISA L’església denominada Sant Iscle d’Empordà és el temple parroquial de la vila del mateix nom, situada Q 2 km a ponent del seu cap de municipi, al cim d’un pujol — que emergeix de la plana alluvial entre el Ter i el Daró Mapa 296M781 Situació 31TEG046335 Per arribar-hi hom pot agafar qualsevol dels dos camins que hi porten des de la carretera de Torroella de Montgrí a Rupià, on enllaça amb la carretera comarcal de Girona a…
el Brull

Església de Sant Martí, al Brull
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, al límit amb les terres septentrionals del Vallès Oriental Limita a l’W amb l’enclavament de Seva, al NW amb Balenyà, al N amb Seva, a l’E amb Viladrau, i al SW, al SE i al S amb els termes d'Aiguafreda, Montseny iTagamanent, respectivament, els dos del Vallès Oriental És un municipi força muntanyós, sobretot el sector que limita amb les terres del terme de Montseny, ja que s’integren dins el Parc Natural del Montseny Així, les terres meridionals arriben a assolir altituds importants, com a la Creu de Matagalls 1 697 m, que fa de…
Lliçà d’Amunt
L’església parroquial de Lliçà d’Amunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a la vall de la riera de Tenes, accidentat pels contraforts E de les serralades que tanquen la comarca.
Situació i presentació Limita amb els termes de Caldes de Montbui i Santa Eulàlia de Ronçana N, Canovelles NE, Granollers E, Llicà de Vall S i Palau-solità i Plegamans W, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Occidental El terme s’estén pel curs mitjà de la riera de Tenes, entre la serra divisòria amb la conca del Congost i els municipis de Granollers i Canovelles, a llevant, i les terres més seques i costerudes que confronten amb Caldes de Montbui, a ponent El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà d’Amunt, el barri de Can Merlès, les caseries de Palaudàries, Santa…
Orís
El castell dalt del turó i l’església parroquial de Sant Genís d’Orís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Ocupa el sector septentrional de la Plana i termeneja al N amb Sant Quirze de Besora des del puig dels Tres Batlles al coll de les Gargantes, sobre la vall de Bosquetell, a l’E amb Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Torelló, al S amb les Masies de Voltregà i a l’W amb Sobremunt, Sant Boi de Lluçanès i Sora Amb el seu castell d’inconfusible silueta, domina el sector N de la Plana de Vic, i estén la seva demarcació a banda i banda del Ter El Ter drena les terres del municipi pel sector de llevant i en part forma límit natural amb les de Sant Vicenç de Torelló…
Les relacions entre articles i clients
Art romànic
Introducció En aquest text partirem de l’estudi i l’anàlisi de documentació aplegada per historiadors i historiadors de l’art i que té relació amb el problema que es planteja, també en període romànic a Catalunya, entre artistes, clients i consumidors de l’obra d’art Tenim presents gran part dels treballs de Josep Puig i Cadafalch sobre arquitectura, el de Josep Gudiol i Cunill a Els primitius , de Josep Lladonosa sobre Lleida, de Pierre Bonnassie, els reculls documentals de Cebrià Baraut a Urgellia , etc La interpretació i valoració d’aquesta documentació ens portarà a aprofundir i constatar…
Castell de Peguera (Fígols Vell)
Art romànic
Situació El Roc de Peguera damunt el qual hi hagué installat el castell, avui esfondrat J Pagans-TAVISA Peguera és un petit llogarret d’una dotzena de cases, avui deshabitades, que s’escampen als peus de l’anomenat “Roc de Peguera” I és en el “Roc” on es pot veure encara un pany de paret de pedra que segurament constitueix l’únic testimoni visible del castell de Peguera Segons comenta Manuel Riu, és molt possible que aquest castell fos una simple torre forta i que fos abandonat ja en una data molt antiga Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel…
Santa Maria del Priorat de Banyeres del Penedès
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església, centre d’un antic priorat que depenia de Santa Maria de Ripoll ECSA - J Todó L’església de Santa Maria del Priorat és situada al costat del cementiri A 2 km de l’Arboç En entrar a Banyeres cal agafar el primer carrer a l’esquerra, i a uns 500 m passant pel davant de l’escola pública, es troba el Priorat JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF813703 Història No hi ha notícies de la fundació d’aquest priorat benedictí, però sí que cal remarcar la relació entre l’emplaçament de Santa Maria de Banyeres i la “ parada episcopalem ” que apareix en diversos…
Casal de Barcelona
Història
Dinastia dels sobirans de Catalunya, després reis d’Aragó.
Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi…
Sant Baldiri de Tavellera (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església on és perfectament apreciable la part antiga, amb un absis que no encaixa amb la capçalera poligonal posterior La torre del fons és del segle XVI F Tur El santuari, ja molt enrunat, i la torre de Sant Baldiri de Tavellera, a la vall del torrent de la Galera, són situats uns 3 km al sud-est de la vila del Port de la Selva i menys de 2 km a migdia de la costa del Golfet, on hi ha la cala Tavellera i les de la Galera i Talabre, en plena península del cap de Creus Actualment el paratge és desert, ja que els masos de l’antic veïnat de la muntanya de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina