Resultats de la cerca

Format per grans blocs d’habitatges, ocupa part de l’extens polígon qualificat pel pla comarcal del 1953 com a parc urbà i ciutat jardí intensiva Un pla parcial 1964, presentat per una immobiliària del grup de JMFigueras i Bassols, canvià la qualificació d’aquest sector Impugnat aquest pla parcial, el 1967 el ministeri de l’habitatge desestimà la modificació del pla comarcal això no obstant, el 1976 fou aprovat de nou El 1977, davant el projecte d’edificació d’un altre sector del polígon, els veïns demanaren de nou la suspensió del pla parcial del 1964 No fou fins el 1987 que, aprofitant la…

Situació Vista del mur occidental, l’únic que resta en peu J Marni Fortificació i restes d’un conjunt d’habitatges situats a l’extrem de la carena d’una petita serra que s’estén a l’est de la vall de Rocamora S’hi albira una àmplia panoràmica, sobre la torre del campanar o abans del castell d’Argençola, sobre d’altres pobles del voltant i fins a la serra de Montserrat JBM En arribar a Argençola, venint d’Igualada, cal seguir la carretera que surt a mà dreta Uns centenars de metres més enllà, després d’una baixada, hi ha una bifurcació cal agafar la pista de la dreta Quan s’arriba…

El lloc del Mas de Bondia fou una quadra o petit districte del castell de Montornès situat al sector de ponent del terme El 1181 el rei Alfons el Cast féu donació del castell de Montornès a l’orde del Temple, en la qual va incloure també el Mas de Bondia Aquesta quadra seguí les mateixes vicissituds que el castell de Montornès, i com ell va dependre de la comanda de Granyena En el fogatjament del 1381 consta que era dels hospitalers i tenia 19 focs JFS El poble del Mas de Bondia és amb tota seguretat un dels millors exemples de vila closa que s’han conservat a la Segarra És especialment…

És format per blocs d’habitatges amb un alt volum d’ocupació del sòl L’edificació fou inicida els anys seixanta per una empresa privada Albica SA en un sector qualificat de parc forestal en el pla comarcal del 1953 Posteriorment ha esdevingut part del continu urbà de la ciutat Durant el franquisme fou deficitari dels principals equipaments urbans i només estigué parcialment urbanitzat El 1981 tenia 5 110 h

Utilitzà —per a les seves construccions d’habitatges i, sobretot, de grans magatzems Wertheim, Berlín, 1896— el ferro i el vidre, i creà les façanes articulades de cristall amb una concepció bàsicament funcional, la qual donà lloc a l’estil dels magatzems moderns, en els quals s’inspiraren posteriorment Horta i Frantz Jourdain Entre les seves construccions hom pot destacar el museu de Darmstadt i, a Dessau, el palau Cohn-Oppenheim

Antiga església parroquial del poble de Vilanova de l’Aguda, coneguda també amb el nom de l’església del Roser Avui en dia només en resta el campanar de planta quadrada, embegut en part per les estructures dels habitatges actuals No es tenen notícies històriques sobre aquesta església anteriors al 1300 Tanmateix, no es pot descartar que tingui el seu origen als segles XII o XIII, quan sorgí la vila nova de l’Aguda

L’ASNOVA es proposà de donar solucions formals a les noves necessitats socials sorgides del règim socialista Així, definí habitatges collectius d’un nou tipus, clubs obrers, centres industrials acollidors i ciutats diferents de les sorgides del règim capitalista El seu deslligament de la realitat econòmica fou la causa d’una escissió de l’ASNOVA El 1928 hom creà l’ARU Associació d’Arquitectes Urbanistes, totalment lligada a la problemàtica de la planificació

Graduat el 1950 a la Sir JJ School of Art de Bombai 1950, el 1990 fou nomenat doctor honoris causa  per la Universitat de Pennsilvània Collaborà amb Le Corbusier en alguns projectes, entre els quals hi ha la planificació i construcció de la ciutat de Chandīgarh , i també amb Louis I Kahn, en l’Indian Institute of Management, Bengaluru 1977-92, entre d’altres El 1956 s’establí amb despatx propi, Vastu Shilpa, a Ahmadabad Director de l’Escola d’Arquitectura de l’Índia 1962-72 i fundador i director de l’Escola de Planificació i Arquitectura d’Ahmadabad 1966-2012, els seus edificis tenen una…

Obtingué el títol el 1970 a l’ETSAB Rebé el premi Ciutat de Barcelona l’any 1999 pel Jardí Botànic de Montjuïc, iniciat el 1989 amb Josep Lluís Canosa i Elisabeth Figueras En les primeres realitzacions es feren palesos els trets mediterranis i la influència coderchiana que caracteritzen la seva extensa obra És el cas dels diversos edificis construïts a l’Estartit, com l’edifici El Port 1979 i l’edifici Garbí 1987-88, el Guix de la Meda 1984 i la casa Molinet 1986-88 o el Club Nàutic 1988-91 Destaquen també els grans projectes realitzats a Barcelona amb motiu de la celebració dels Jocs…