Resultats de la cerca
Es mostren 787 resultats
les Cases de l’Estany
Grup d’habitatges, parcialment habitats, de pescadors i arrossers de Puçol (Horta del Nord), al límit amb el municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), sobre la costa, a la gola de l’estany de Puçol.
Els ecosistemes urbans
Flux metabòlic d’entrades i sortides a l’ecosistema urbà barceloní Encara que potser abusivament, ja que una ciutat no és un organisme, podem parlar de metabolisme urbà per expressar la consideració purament física de l’ús global de recursos materials i energètics pel sistema i l’exportació de productes manufacturats i residus sòlids, líquids i gasosos derivats de l’activitat urbana Eduard Clavero, amb dades de M Parés, G Pou i J Terradas Les ciutats poden ser considerades com un tipus peculiar d’ecosistema Com qualsevol ecosistema, en efecte, són constituïdes per conjunts d’organismes la…
El retaule del flautista
Literatura catalana
Obra teatral de Jordi Teixidor, que l’any 1968 va guanyar el premi Josep M.
Desenvolupament enciclopèdic de Sagarra Es publicà i s’estrenà l’any 1970 La música de les cançons és de Carles Berga Sota la reconeguda i acceptada influència del teatre èpic de Bertolt Brecht —del qual es converteix en el millor exponent dins del teatre català—, l’obra és una farsa, paròdia i sàtira política sobre el caciquisme i la corrupció municipal, així com una crítica al poder polític Per fugir de la censura, l’acció de l’obra se situa a l’edat mitjana i a centreeuropa, però no desfigura la transparència de la seva crítica L’extensió d’una plaga de rates en el barri humil d’un poble…
cova de la Font Major
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la cova homònima, al terme municipal de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Forma un conjunt amb la cova de la Vila i altres cavitats de la zona, que geològicament tenen l’origen en els conglomerats resultants de les terres emergides fa uns 25 milions d’anys Els nombrosos rius i torrents que hi desembocaven donaren lloc a una zona d’alta concentració hídrica La filtració de les aigües subterrànies provocà com a resultat de l’erosió l’aparició de fissures i fractures en forma de coves En total, la gran cavitat natural, travessada per un riu subterrani, supera els 3,5 km de longitud de galeries Descoberta el 1853, no fou explorada fins un segle més tard, i hi tingué un…
Capadòcia
Paisatge de la Capadòcia, centrat pels habitatges rupestres
© Fototeca.cat
Regió de l’Àsia Menor, a Anatòlia, limitada al S per les muntanyes del Taure, a l’E per l’Eufrates, al N pel riu Halis i a ponent per la regió dels llacs de Pisídia i Licaònia.
Situada a l’actual regió turca de l’Anatòlia Central, és la zona de contacte amb l’altiplà central d’Anatòlia Des del punt de vista geològic, la regió fou sotmesa a una intensa activitat volcànica que donà lloc a cims d’altitud considerable mont Erciyas, 3916 m i que tingué com a resultat una gran abundància de dipòsits de lava i cendra L’erosió d’aquests materials formà un relleu singular, del qual els pilars coronats en són els elements característics La qualitat tova del sòl volcànic hi afavorí, des de l’inici del seu poblament, una proliferació excepcional d’habitatges i construccions…
Les serres del Verd, Ensija i els rasos de Peguera
Bosc esclarissat de pi negre i pastures subalpines, a les rodalies del coll de Tagast Ernest Costa Les serres del Verd, Ensija i els rasos de Peguera 211, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquest espai és constituït per una sèrie de serres prepirinenques que es localitzen a la confluència de les comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès i el Berguedà A la part més occidental es troba la serra del Verd 2288 m, que s’uneix pel coll de Mola a Clotarons 2178 m, ja dins del Parc Natural de Cadí-Moixeró, mentre que a l’oest enllaça amb el Port del Comte La profunda vall…
Llop
El llop Canis lupus , el més gran dels cànids, es troba extingit als Països Catalans Té la cua normalment més curta que la meitat de la llargada del cap i el cos junts, que sempre sobrepassa els 90 cm L’alçada a la creu és superior a 45 cm Té la pupilla rodona i la llargada de la dent carnissera inferior és superior als 27 mm Les apòfisis postorbitals convexes sobresurten per damunt del crani Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Té l’aspecte d’un gos de grans dimensions, de color gris brunenc a les parts posteriors i gris blanquinós a les inferiors La longitud del cap i cos és de 90-…
Gratapalles
El gratapalles Emberiza cirlus és prou semblant a la verderola, i fins a l’hortolà, i en certa manera fa part del ventall de moixons verdosos o grogosos, com el lluer, el gafarró, etc Això no obstant, gratapalles i verderoles, que ja són emberízids, tenen unes ales prou marronoses i, en el cas dels mascles, unes màscares facials ben conspícues, especialment el gratapalles, tal com s’aprecia en aquest exemplar fotografiat al Montseny Vallès Oriental la fotografia, per contra, no mostra el bell color groc de l’abdomen Són moixons mitjanets, de 15-17 cm Joaquim Reberter Present durant tot l’…
Les cuscutàcies
Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta, enfilant-se per…
Cotoliu
Àrea de nidificació del cotoliu Lullula arborea als Països Catalans Maber, original dels autors El cotoliu és un alàudid sedentari de costums quelcom particulars, no molt comú als Països Catalans, on es troba ben distribuït, encara que de manera una mica irregular pel que fa a l’època de reproducció Una bona part dels buits de la seva àrea de cria corresponen als sectors occidentals dels Pirineus i els Prepirineus i a la terra baixa per sota els 300 m d’altitud Així, doncs, manca de la plana del Rosselló, l’Empordà, les parts baixes del Maresme, les comarques litorals tarragonines i, en una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
