Resultats de la cerca
Es mostren 834 resultats
Haro
Llinatge sobirà de Biscaia.
Sembla que el primer personatge històricament comprovat és Ennec I de Biscaia mort vers el 1077, fill de Lope Velázquez i anomenat Ezquerra , que fou comte i senyor de Biscaia, Durango i Nájera El seu net Dídac I de Biscaia , dit el Blanc mort el 1124, poblà Haro i és el primer que adoptà aquest nom com a cognom Diego López de Haro El seu net Dídac II de Biscaia el Bo fou germà de Llop , que es casà amb Miracle d’Urgell, senyora d’Almenara, filla del comte Ermengol VII El senyor Dídac III de Biscaia , net de Dídac II, es casà amb una Montcada, Constança, filla del vescomte Guillem II de…
canvi
Economia
Forma de la distribució de les mercaderies dins la societat.
La superació d’una economia d’autoconsum amb la introducció de la divisió del treball exigí històricament l’aparició del canvi, instrumentat d’antuvi pels procediments de bescanvi o barata economia de bescanvi i, posteriorment, per la introducció del diner En ambdós casos, el problema que el canvi implicava consistia en la determinació d’un indicador general de l’estructura de relacions d’equivalència entre els distints béns produïts dins una comunitat econòmica, és a dir, el valor de canvi relatiu de cada bé o mercaderia Dins l’escola clàssica, el canvi aparegué com un concepte…
Castell de Barruera (la Vall de Boí)
Art romànic
Barruera, a l’entrada de la vall de Boí i en el camí transversal del port de la Gelada, tingué castell o alguna mena de fortificació romànica Hom estima que pot ésser un vestigi del castell de Barruera la gran torre quadrada, d’època indefinida, que es dreça damunt el poble de Barruera, adossada a la casa dita del “Pubill” El primer esment d’aquesta fortalesa és de l’any 1174, en què Arnau Mir I, comte del Pallars Jussà, deixà a Santa Maria de Mur el capmàs que tenia Pere Ramon al castell de Barruera Consta documentalment que Barruera pertanyia als senyors d’Erill ja a la primeria del segle…
Països Baixos 2018
Estat
Els Països Baixos probablement seran un dels estats de la UE on més afectarà el Brexit, ateses les profundes relacions empresarials i polítiques que històricament els han unit als britànics Ambdós estats comparteixen una cultura empresarial liberal, que ara es veurà escapçada, cosa que deixarà els Països Baixos més en minoria respecte als estats amb una tradició més intervencionista D’altra banda, empreses angloholandeses van haver de decidir si mantenien o traslladaven la seva seu social És el cas d’Unilever, que després de sospesar el trasllat de Londres a Holanda, finalment va…
Castell de Malpartit (Torrefarrera)
Art romànic
El petit nucli de Malpartit és al centre de l’enclavament homònim del terme municipal de Torrefarrera Històricament, tot el sector del Segrià que inclou aquest indret, repoblat pel comte Ermengol VII d’Urgell i el rei Alfons I a la segona meitat del segle XII, fou inclòs dins l’àrea coneguda com la Llitera El lloc és esmentat l’any 1174, en un document en què el comte Ermengol VII d’Urgell, en el seu nom i en el del rei Alfons I, atorgà a un grup d’una cinquantena de persones de Castellblanc de Llitera una carta de població per la qual els concedia tot el terme amb les seves…
gihadisme
Política
Moviment fonamentalista islàmic que inclou grups i organitzacions islamistes partidaris d’un estat teocràtic regit per la xaria i que, a més, utilitzen la violència com a mitjà gairebé únic per a aconseguir-lo.
La designació, poc precisa però emprada abundantment en els mitjans de comunicació, té l’origen en la interpretació més bellicista del concepte alcorànic del gihad El gihadisme és el resultat de l’evolució d’alguns moviments del fonamentalisme islàmic sorgits al final del segle XIX i al principi del segle XX, com ara el salafisme o el wahhabisme , que propugnaven un “retorn a l’islam” com a reacció als canvis introduïts pel predomini occidental Generalment hom restringeix la designació a l’islam sunnita, bé que entre algunes organitzacions xiïtes, com ara Ḥizb Allāh, el recurs a la…
Eivissa i Formentera

Illa
Unitat administrativa de les Balears que comprèn les illes d’Eivissa, Formentera i tota una sèrie d’illes i illots circumdants: s’Espalmador, es Vedrà, Tagomago, sa Conillera, etc.
Històricament, i des del món grecoromà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses El 1998 la població era de 84044 h a l’illa d’Eivissa, el 40% dels quals vivien al municipi d’Eivissa 31582 h el 1998 i 5859 h a l’illa de Formentera El 2001 la població era de 93629 h, xifra que representa un increment de 9585 h respecte al 1998 El 2001 el saldo vegetatiu fou del 5,9‰ Els municipis d’Eivissa 34826 h i Santa Eulàlia des Riu 19808 h, a l’illa d’Eivissa, concentraven el 58,3% de la població Per edats, el 16% del cens tenia menys de 15 anys, el 71,9% era població adulta i el 12,…
Bàssora
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa del mateix nom, Iraq, a la vora del riu Šatt al-‘Arab, format uns 70 km al NW per la confluència del Tigris i l’Eufrates.
Situada a l’oasi de palmeres més gran del món, és un centre comercial de primera categoria El port és històricament el més important del golf Pèrsic, però és insuficient per al tràfic que s’hi desenvolupa, motiu pel qual modernament el port d’Umm Qasr, a uns 40 quilòmetres al S, a la desembocadura del riu, ha pres cada cop més importància La morfologia de la ciutat presenta diversos aspectes la ciutat vella, formada per carrers estrets a la vora dels canals que condueixen a Šatt al-'Arab, el centre modern, d’influència europea, i el barri industrial i portuari, situat a alguns…
concert econòmic
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, conveni entre el Ministeri de Finances i l’Administració de determinats territoris que gaudeixen d’un règim fiscal propi i diferenciat.
Segons la Constitució del 1978, tenen concert econòmic les Canàries per raó de llur insularitat, Ceuta i Melilla a causa de llur estatut especial i, per motius històrics, les comunitats autònomes del País Basc i Navarra En aquests dos darrers casos, el concert econòmic arrenca de la fi de les guerres carlines 1876, després de les quals l’Estat espanyol no estengué a les províncies de Biscaia, Àlaba, Guipúscoa i Navarra el règim fiscal ordinari prevalent a la resta de l’Estat, sinó que hi aplicà un règim 1878 amb molts elements del sistema foral anterior Segons els respectius estatuts d’…
Sant Cristòfol de Lliçà de Vall
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol de Lliçà es troba en un petit altiplà dins el barri conegut històricament com la Sagrera, fora del centre actual de la vila La primera notícia referent a la parròquia de Lliçà de Vall es troba al cartulari de Sant Cugat, en un document datat l’any 946 quan els esposos Senderet i Elisabet donaren al senyor i a la casa de Sant Cugat un alou consistent en terres i vinyes al terme de Lliçà de Vall, al lloc de Perafita Durant els segles X i XI, el Cartulari de Sant Cugat recull diverses donacions de terres efectuades a la parròquia de Lliçà de Vall, que és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina