Resultats de la cerca
Es mostren 256 resultats
Carta Municipal de Barcelona
Dret administratiu
Document que institueix el règim especial del municipi de Barcelona.
En la seva forma original, atorgada per una llei del 1957 amb text del 1960, no era una carta, per tal com fou elaborada i aplicada sense intervenció ciutadana i no concedia una major autonomia al municipi Introduïa un alcalde gerent nomenat pel cap d’estat i una mena de govern per comissió comissió executiva Atesa l’absència d’un sistema democràtic, el consell en ple tenia únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense eficàcia pràctica La Carta Municipal fou un èxit polític de JM de Porcioles, el qual aportà l’exigència de planificació, l’establiment de juntes de…
Pere I de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1682-1725).
Fill menor d’Aleix Romanov Aleix de Rússia i successor de Teodor III de Rússia Estigué sota la tutela de la seva germana Sofia fins el 1689, que, aprofitant el descontentament provocat pels fracassos d’aquesta a Crimea, se'n sostragué Després de conquerir Asov als turcs 1696, en 1697-98 viatjà per Polònia, Alemanya, Àustria, Holanda i Anglaterra, on amplià la seva pobra formació cultural i contractà tècnics que l’auxiliessin en la tasca d’"occidentalitzar” Rússia Aquesta modernització tingué com a objectiu primordial l’augment de la riquesa del país i dels recursos de l’estat, per tal de…
Lluís de Requesens i de Zúñiga

Gravat de Lluís de Requesens i de Zúñiga
© Fototeca.cat
Història
Alt funcionari reial.
Segon fill del comanador major de Sant Jaume a Castella, Juan de Zúñiga y Avellaneda, i d’Estefania de Requesens i Roís de Liori, el cognom de la qual anteposà al del pare per raó d’herència Patge del príncep hereu Felip, a la cort de Castella, deixeble de Cristòfor Calvet d’Estrella, acompanyà el príncep en el seu casament amb Maria de Portugal 1545 El 1546, a la mort del seu pare, l’emperador Carles V el nomenà comanador major de Castella a l’orde de Sant Jaume Després d’una estada a Flandes, a la cort, retornà a Barcelona 1549 dos anys després hostatjà al palau menor el príncep Felip El…
benefici net
Economia
Quantitat que hom obté sostraient del benefici brut una sèrie de partides no ben normalitzades (imposts, amortitzacions, despeses generals, etc).
pressió fiscal
Economia
Relació entre els imposts que han estat recaptats i la renda nacional o el producte nacional brut d’un país.
Indica la part dels ingressos que passen a poder de l’estat, i és una mesura de la capacitat de despesa pública i, per tant, de la possibilitat d’intervenció de l’estat en l’economia
les Bermudes

L’illa de Saint George, a les Bermudes
Rebecca Schear (CC BY 2.0)
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag britànic de l’Atlàntic nord format per unes 360 illes i illots.
Les illes més importants són la de Bermuda o Gran Bermuda Great Bermuda o Main Island i les de Saint George, Ireland, Watford, Somerset i Gate L’arxipèlag és d’origen corallí format sobre una base de roques d’origen volcànic El clima és subtropical oceànic, amb temperatures suaus a l’estiu, 22,9°C a l’hivern, 14,7°C i pluges abundants 2000 mm anuals Nus de comunicacions transoceàniques el port de Hamilton, la capital de l’arxipèlag, és el principal des del 1948 funciona un aeroport civil de Kindley Field Hi ha bases navals nord-americanes a Great Sound i a Castle Harbour, a la Gran Bermuda i…
fons de reserva
Economia
Part dels beneficis no distribuïts de l’empresa que aquesta destina a despeses específiques, com noves inversions i previsió d’imposts.
procediment de constrenyiment administratiu
Dret administratiu
Procediment d’execució forçosa seguit per l’autoritat administrativa per al cobrament d’imposts, de contribucions o de qualsevol obligació pecuniària.
Consisteix en l’embargament de béns i la seva ulterior subhasta pública
cambra
Història
Òrgan administratiu encarregat especialment de la revisió de comptes i de resoldre les controvèrsies en matèria d’imposts i de préstecs públics.
com la Chambre des Comptes de París, individualitzada de la cúria règia a la fi del s XII i estructurada el 1320, i les altres cambres de comptes creades a imitació d’aquesta, com la Cámara de Comptos de Navarra 1364 o les de Savoia, Borgonya, Bohèmia 1527, etc, algunes de les quals perduraren fins al s XIX Aquest caràcter tingué també la Cambra de la Sumària, de Nàpols
renda
Economia
Segons els fisiòcrates i els clàssics, remuneració per les qualitats naturals i indestructibles de la terra.
Per extensió fou aplicat pels neoclàssics a tots els factors de producció terra, treball i capital És en aquest sentit que hom parla de renda econòmica , excedent rebut pels factors productius, d’oferta limitada o fixa, per damunt de la remuneració estrictament necessària per a mantenir aquests factors en les situacions actuals, és a dir, per a mantenir-se en ús i impedir que passi a d’altres usos L’origen d’aquestes rendes és degut a la rigidesa de la funció d’oferta d’alguns factors, ja sia pel fet d’ésser un factor no reproduïble, com és el cas de la terra, o per possibles inadaptacions a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina