Resultats de la cerca

Deixeble d’ Antonio de la Torre , es llicencià i es doctorà 1945 per la Universitat de Barcelona amb la tesi El condado de Barcelona en el siglo X fuentes diplomáticas Arxiver interí a l' Archivo Histórico Nacional 1940, l’any 1941 ingressà per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos CFABA Fou director de l’ Arxiu de la Corona d’Aragó 1961-82 i posteriorment en fou director honorari Entre els anys 1959 i 1976 fou director del Museu d’Història de la Ciutat Membre de la comissió gestora de la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de la…

El país va prosseguir la seva deriva autoritària, sota el control del general colpista Frank Bainimarama, un procés que cada vegada atreu més pressions internacionals i que polaritza les iniciatives regionals Al capdavant d’un govern interí des del 2006, el general no va atendre les demandes de celebrar eleccions legislatives i va seguir pressionant durament els seus opositors i censurant, sense miraments, els mitjans de comunicació En aquesta línia, al gener el Govern va suspendre l’accés de pensions i ajuts públics als exfuncionaris crítics amb el Govern al març, va entrar en…

Al gener, els grups vinculats a la xarxa d'al-Qaida van continuar estenent el seu control sobre el país Els seus militants van prendre el poble de Radah a la província de Bayda i a uns 130 km de la capital, Sanà, sense forta oposició de les forces governamentals, van atacar la presó central, van alliberar els detinguts i es van fer amb el quarter general de la policia D'altra banda, el país va continuar sotmès a una gran inestabilitat política, aguditzada per la revolta contra el president Alí Abd Allà Sàlih El Parlament va acordar la immunitat per a Sàlih i va ratificar Abd Rabbuh Mansur…

Al mes de febrer, el Govern conservador del primer ministre, Boiko Boríssov, va dimitir a conseqüència d’intenses protestes ciutadanes –arran d’una nova pujada dels preus de l’electricitat– contra el Govern i la classe política en general que van aturar el país durant dies La ingovernabilitat en què va caure el país va obligar el president del país, Rossen Plévneliev, a convocar eleccions anticipades el 12 de maig i anunciar un govern tècnic interí de transició Les eleccions van donar la victòria, sorprenentment, al partit del primer ministre sortint 30,1% dels vots, però els…

El premi Nobel Muhammad Yunus va ser obligat a abandonar el càrrec de director del Banc Grameen, entitat dedicada a oferir microcrèdits a la població amb pocs recursos © Grameen Foundation El 2011, el Parlament va abolir la previsió constitucional de deixar en mans de governs interins la preparació d’eleccions legislatives, fet que obria un parèntesi d’inestabilitat al convuls clima polític, caracteritzat per la lluita frontal dels dos grans partits, la Lliga Awami liderada per l’actual primera ministra, Sheikh Hasina i l’opositor Partit Nacional de Bangladesh o BNP, liderat per…

A l’octubre, el clima polític al país es va enrarir per la negativa del Parlament a ratificar l’augment del Fons Europeu d’Estabilitat Financera FEEF impulsat des de la Unió Europea per fer front a la crisi de deute que va afectar Europa i, especialment, la crisi de Grècia Aquest fons, emmarcat dins d’una estratègia comuna a tots els països de la Unió Europea, havia de ser ratificat pel Parlament eslovac per poder ser desenvolupat, però l’oposició eslovaca s’hi va negar per fer caure el Govern de la primera ministra Iveta Radicová, que va convocar eleccions anticipades per al març del 2012…

Després de vuit mesos de conflicte armat, Líbia està immersa en un fràgil període de transició política marcat per la inseguretat, la dificultat de controlar les diferents milícies i les tensions ètniques i tribals Malgrat els problemes, Líbia va celebrar eleccions el 7 de juliol per a escollir els dos-cents diputats del Consell Nacional General CNG, òrgan encarregat de constituir un govern i de seleccionar un comitè per a redactar la nova Constitució Les eleccions, amb una taxa de participació del 60%, van donar una victòria a la coalició d'Aliança Força Nacional, liderada per l'antic primer…

Vida i obra Germà del poeta Marià Antoni Togores , fou novè comte d’Aiamans i baró de Lloseta Estudià al Collegi de Nobles de Sant Pau, de València, i a Madrid i Barcelona El 1780 començà la carrera militar el 1810 hi assolí el grau de brigadier Intervingué a l’Empordà en la Gran Guerra contra França 1793-95, i el 1812 es traslladà, des de Mallorca, a la península amb les tropes expedicionàries que lluitaren al País Valencià i a Múrcia  Era president de la Junta de Defensa de les Illes Balears i vocal de la Junta Central Suprema, i formà part de la comissió encarregada de preparar la…

Acabats els estudis a l’Institut d’Electrotècnia de Bucarest i a l’Institut Energètic de Moscou, realitzà activitats directives en el comitè central del Partit Comunista on havia ingressat el 1953 i, fins el 1971, fou el primer secretari de la secció juvenil  Nicolaie Ceauşescu  li confià a continuació la secretaria de propaganda i educació Aviat, però, entrà en desacord amb el president, el qual l’envià a Timișoara i, més tard, a Iaşi S’encarregà després de la direcció del consell d’economia de les aigües i, sense pertànyer ja al comitè central, treballà com a director d’una editorial…

Després de llicenciar-se en dret per la Universitat Catòlica de Lima, el 1940 inicià la carrera diplomàtica al Ministeri d’Afers Estrangers del seu país Fou secretari d’ambaixada des del 1944 a diversos estats d’Europa i Amèrica, i membre de la delegació peruana a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1946 El 1962 tornà al Perú com a professor de dret diplomàtic a l’Acadèmia de la Guerra Des del 1964 fou successivament ambaixador a Suïssa 1964-66, secretari general d’afers estrangers del Perú 1966-69, i ambaixador a l’URSS i Polònia de 1969 a 1971, any que fou nomenat representant…