Resultats de la cerca

El territori, molt muntanyós, és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs 2 500 ha de pinedes L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble 380 ha de garrofers, oliveres, ametllers i cereals hi ha també, prop del riu, 50 ha d’hortalisses i arbres fruiters Darrerament s’ha iniciat una modesta activitat com a centre d’estiueig, tot i que el 84% de la població activa es dedica a l’agricultura La població, que s’havia mantingut estacionària al llarg del s XIX i fins el 1950, ha perdut des d’…

El regadiu ocupa gairebé la totalitat del terme, i aprofita l’aigua de les séquies d’Escalona 61 ha, Carcaixent 8 ha i la comunitat de regants 210 ha produeix principalment taronges 197 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris 85% i per arrendataris La ramaderia és poc important Hi ha magatzems de preparació de fruita La població s’ha mantingut relativament estable, amb tendència a l’augment els últims anys El poble 653 h 2006, beneixiders 30 m alt, a la vora del Xúquer, és d’origen islàmic fou lloc de moriscs el 1609 era habitat per 92 famílies Jaume I el…

Tot el terme ocupa un altiplà situat prop dels 1000 m d’altitud, envoltat per muntanyes a l’E i al S és envoltat per la serra d’Algaiat i a l’E i al N per la serra del Coto i la serra de la Solana És drenat per la rambla de Favanella, afluent del Segura Pràcticament tot el terme és conreat El secà és absolut 1 460 ha hom hi conrea, principalment, vinya 1 300 ha, i també oliveres 25 ha i ametllers 155 ha Els cereals tenen menys importància La ramaderia és secundària bestiar oví i cabrum Com a tota la zona de Novelda, hi ha pedreres de marbre blanc L’Alguenya pertangué al municipi…

Els exvots més antics documentats als Països Catalans són oferiments de cera fets a Montserrat al s XII aleshores era costum d’oferir el pes en cera d’un infant i àdhuc d’un adult, probablement a base de ciris Una altra forma de presentar l’exvot de cera era sota la forma del donat o de l’objecte agraciat membres del cos humà, animals, vegetals, naus, instruments musicals, etc aquestes figures tenien el valor de testimoniatge de gràcia i agraïment, que es certificava davant notari, es predicava al poble i s’inscrivia en els llibres dels miracles se'n conserven alguns, com els de Montserrat,…

La renovació de la medicina valenciana s’havia desenvolupat fins aleshores al voltant de la universitat Aquesta acadèmia fou una creació artificial al servei del règim absolutista amb la finalitat de controlar estretament tots els aspectes de la medicina Tenia, per tant, atribucions molt àmplies, com la vigilància de l’ensenyament i de l’exercici mèdics, la censura de llibres i l’ordenació dels problemes sanitaris i medicolegals Només en segon terme era considerada com a organisme consultiu científic Durant els primers anys del regnat d’Isabel II els règims liberals privaren l’Acadèmia de…

Té l’origen en el  Consejo de Estado  1522, instituït per Carles V, que, llevat de períodes molt breus, s’ha mantingut des d’aleshores Circumscrit inicialment a funcions d’assessorament reial, la Constitució del 1812 el dotà de funcions consultives en el marc d’un ordenament polític regit per la divisió de poders Del 1845 al 1904 exercí de vegades funcions contencioses o jurisdiccionals La Constitució Espanyola del 1978 defineix el Consell d’Estat com l’òrgan consultiu suprem del Govern La composició i les competències són regulades per una llei orgànica La seva funció principal…

Els seus membres no pronuncien vots ni viuen en comunitat, però tenen uns estatuts, un títol i una forma particular d’hàbit o distintiu Són documentades a França ja al s VIII, i als Països Catalans des del s XIII, com la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat Algunes deriven del moviment místic dels flagellants i de l’expansió dels ordes mendicants al s XIII D’altres deriven del moviment concepcionista, com la Confraria de la Casa del Senyor Rei de Barcelona 1397 A partir del s XV prengueren un increment extraordinari les confraries del Roser i del Santíssim Sagrament o de la Minerva, i,…

És dit també txerquès , forma russificada del mateix nom, i adigué , que és el nom autòcton, però que designa més específicament una part del poble circassià Actualment 1975 n'hi ha uns 420000 a Rússia —principalment a la República dels Kabardins i dels Balkars ~280000, dits circassians orientals o kabardins, a l' oblast’ autònoma d’Adiguèsia ~90 000, dits circassians occidentals o adigués, i a l' oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos ~50000, dits txerkessos— uns 58000 a Turquia i uns 50000 a Síria Practiquen principalment l’agricultura i la ramaderia i posseeixen des de temps…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Copons Des de molt aviat tingué funcions parroquials, i encara les conserva en l’actualitat El castell de Copons es documenta per primera vegada l’any 1020, data en la qual Guifred de Balsareny, repoblador del terme del castell, el vengué a la seva muller Ingilberga L’església i la parròquia es documenten l’any 1035 en el testament de Ramon Guifré de Balsareny, en el qual deixava un parell de bous als clergues de Santa Maria de Copons per a misses, mentre que a l’església de Santa Maria deixava una tona de vi, al mateix temps…

Rebé la seva primera formació musical del seu pare, que era constructor d’orgues i organista a l’església de San Francesc a Lió, lloc que ell mateix ocupà fins el 1860 Continuà els estudis al Conservatori de Brusselles amb JN Lemmens orgue -per mitjà del qual entrà en contacte amb la tradició germànica de la interpretació de JS Bach- i FJ Fétis composició El 1870 substituí L Lefébure-Wély com a organista de Saint-Sulpice, a París, càrrec que exercí fins el 1934 L’any 1890 obtingué la plaça de professor d’orgue que C Franck havia deixat vacant al Conservatori de París, i posteriorment hi…