Resultats de la cerca
Es mostren 1041 resultats
Castell d’Hostafrancs (els Plans de Sió)
Art romànic
Hi ha referències del terme d’Hostafrancs des del 1063 Aquest castell és un dels més ben documentats del sector i apareix esmentat per primera vegada com a tal el 1073, any en què el bisbe Guillem d’Urgell i la canònica de Santa Maria de la Seu cediren als habitants de Torrefeta la quadra del mateix nom Entre les afrontacions de Torrefeta hom anomena, a ponent, els castells d’Hostafrancs i Concabella Des d’un bon principi el castell d’Hostafrancs va pertànyer al bisbe i al capítol d’Urgell, tot i que no és consignat en la relació de castells del terme de Guissona inclosa dins l’…
faraó | faraona
Història
Nom genèricament donat als sobirans de l’antic Egipte fins al 30 aC.
A l’origen significava ‘casa gran’, ‘palau’ en egipci Per-aa dels monarques, i metonícament passà a designar el monarca mateix Utilitzat a la Bíblia hebrea per a designar indistintament tots els sobirans egipcis, passà després amb aquest mateix sentit al grec i d’aquí a les diverses llengües Tanmateix, en fonts egípcies no hi ha constància del seu ús com a designació del sobirà fins a Tuthmosis III dinastia XVIII, i en cap cas com a títol oficial No és fins a Siamun dinastia XXI que ‘faraó’ és utilitzat amb una freqüència creixent, bé que només com a epítet de respecte Els monarques de l’…
sumeri
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua del país de Sumer, documentada des dels volts de l’any 3000 fins al 100 aC.
Com a llengua parlada, deixà segurament d’ésser en ús cap al 2000 aC Fins ara no ha estat possible de classificar-la en cap grup lingüístic Hom ha suggerit parallels —sense cap resultat apreciable, però— entre el sumeri i el turc, les llengües caucàsiques, el finoúgric i l’hurrita Llengua aglutinant no és flexional, al revés de les indoeuropees i les semítiques, el sumeri empra sufixos en el cas del nom, i prefixos, infixos i, en menor grau, sufixos en el cas del verb, que va al final de la frase, característica que conservaren també el babilònic i l’assiri, malgrat pertànyer al…
Jaume Pou i Berard
Cristianisme
Cardenal, conegut com a Puteus.
Fill d’Antoni del Pozzo niçard, oriünd d’Alessandria, al Piemont i de Praxedis Berard i Caulelles El pare obtingué un privilegi de franquesa a Mallorca el 1490 Jaume, tot i ésser incardinat a la diòcesi de Niça, era recordat, ja en vida seva, com a nat i criat a Mallorca, on posseí diferents beneficis eclesiàstics Doctor en ambdós drets sembla que per la Universitat de Bolonya, s’establí a Roma, on fou quinze anys auditor de la Rota, i finalment degà d’aquest tribunal El seu volum de Decisiones Lió, 1583 dóna un alt testimoni de la seva ciència jurídica El 1550 Juli III el nomenà arquebisbe…
Sant Martí d’Arenys de Munt
Art romànic
L’església de Sant Martí, que presideix el poble d’Arenys de Munt, és esmentada com la Sancti Martini ecclesiam en la delimitació dels béns i les possessions que l’11 de setembre del 878 va fer el rei franc Lluís el Tartamut al bisbe Frodoí de Barcelona, de terres situades en part al pagus de Girona Novament el 998 és esmentada com a límit d’un alou que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van fer a Ènnec Bonfill, situat a Vallgorguina i que termenejava in ecclesiam Sancti Martini sita super Arennios D’aquest moment en endavant consta ja plenament en funcionament aquesta parròquia, que…
Palau Reial (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
En ser Vilafranca de domini reial, no és estranya l’existència d’un edifici d’allotjament dels monarques de la corona catalano-aragonesa, el qual possiblement es construí al final del segle XII El 1236 el rei Jaume I cedí a Fructià de Palau el seu palau reial amb l’obligació de donar allotjament al monarca i als seus successors sempre que s’hi trobessin de pas Sembla que fou en aquest palau on morí el rei Pere II el Gran el 1289, segons explica el cronista Ramon Muntaner El 1303 el rei Jaume II va encarregar al sots-veguer i al batlle de Vilafranca que venguessin l’esmentat palau i que amb el…
Sant Pere de Savallà del Comtat
Art romànic
Aquesta església parroquial centra el petit poble de Savallà del Comtat, coronat per les ruïnes del castell Des de la repoblació d’aquest sector de la Conca de Barberà fins al 1957, la parròquia de Savallà va pertànyer al bisbat de Vic Ara depèn de l’arxidiòcesi de Tarragona L’esment més antic del lloc de Savallà és de l’any 1043 i la seva església ja consta en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154 Sant Pere de Savallà fou una de les parròquies d’aquest bisbat que l’arquebisbe Bernat Tort reclamà per a la seva arxidiòcesi en procedir a la…
cantus firmus
Música
Expressió que designa, de manera general, una melodia preexistent que serveix de base per a una nova composició polifònica.
Aquesta melodia pot provenir del cant pla, d’una obra profana o d’un coral, o pot ser de tipus abstracte o soggetto cavato El cantus firmus acostuma a presentar-se amb valors comparativament més llargs i homogenis que els de la resta de veus i sol estar situat en la part més greu, encara que també pot estar en la veu superior i, en aquest cas, presentar un cert grau d’ornamentació o paràfrasi En l’estudi del contrapunt també es designa com a cantus firmus una melodia que s’adapti a les condicions esmentades tot i no ser preexistent o no pertànyer a alguna de les tradicions…
Josep Milà Atset
Alpinisme
Excursionisme
Excursionista i alpinista.
Pagès de professió, durant la Guerra Civil formà part de la columna Durruti al Pirineu de Lleida, on descobrí l’alta muntanya Acabada la guerra passà uns mesos al camp de concentració de Vernet d'Arieja Impulsor de l’excursionisme al Penedès, fou un dels fundadors de l’entitat Joventut Excursionista Vilafranquina 1944, clausurada els anys cinquanta Fomentà activitats com la neteja de camins i de fonts a la comarca i organitzà excursions collectives i campaments als Pirineus i als Alps El 1949, juntament amb els excursionistes Josep Llaudó, Cosme Milà germà seu i Joaquim Cabeza, deixà targetes…
Sudan del Sud 2017
Estat
Els enfrontaments entre les forces del president Salva Kiir i les lleials a l’ex-vicepresident Riek Machar van continuar, per quart any, per nombrosos indrets del país Els combats han causat desenes de milers de morts i han provocat la fugida de centenars de milers de persones als països veïns, sobretot al Sudan En una guerra en què s’instrumentalitza la pertinença ètnica, ja que Kiir és dinka i Machar és nuer, la violència arriba a “proporcions catastròfiques contra els civils”, segons l’informe del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres Un any abans, el conseller especial…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina