Resultats de la cerca
Es mostren 4359 resultats
transformació
Biologia
Mecanisme de transferència de material genètic entre bacteris, segons el qual els receptors sofreixen modificacions en llurs propietats genètiques sota l’acció d’extractes obtinguts a partir d’una altra soca.
Bé que en ésser descoberta feu pensar en la hipòtesi segons la qual l’ADN procedent d’un bacteri mort podria incorporar-se a l’ADN d’un bacteri viu de la mateixa soca o d’una altra de diferent, hom topà amb la dificultat de comprendre com una macromolècula de la grandària de l’ADN podia travessar la membrana bacteriana i el citoplasma fins a arribar a l’ADN del bacteri hoste Les dades que ofereix la microbiologia contemporània han fet evolucionar la manera de comprendre la transformació
Un home tetraplègic aconsegueix desplaçar-se gràcies a implants al cervell
Medicina
Un equip de la Universitat de Grenoble i el Centre de Recerca Biomèdica Clinatec aconsegueixen que un home paralitzat per un accident mogui les quatre extremitats i es desplaci El pacient és proveït d’unes pròtesis als braços i a les cames que formen una mena d’exoesquelet connectades per elèctrodes a la superfície del cervell que el pacient activa donant l’ordre de moure’s al membre Es tracta d’una prova encara en fase molt experimental que en el futur podria millorar la vida de les persones afectades per diverses formes de paràlisi
castell de Pontós
Castell
Antic castell del municipi de Pontós (Alt Empordà), situat en un turó a 124 m d’altitud, a migdia del poble de Pontós.
Origen del barri del Castell, les restes indiquen que era una edificació de planta rectangular, molt allargada, seguint la forma del planell superior del turó on és emplaçada Els murs de llevant i de ponent, que es conserven en un bon tros, són atalussats i tenen sageteres a la part superior S’hi diferencien paraments de dues etapes constructives, una que podria ésser dels segles XII-XIII i una altra de més tardana No queden vestigis d’on s’aixecava la seva capella de Santa Maria Fou un castell termenat, documentat el 1087
Sant Gili de Folquer (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església, situada a la caseria de Folquer, bé que documentada tardanament, podria tenir un origen molt antic La primera menció del lloc és de l’any 1010 1019, en què Folcario de Comedols és l’afrontació nord de les Coromines de Seix, donades a Sant Miquel de Montmagastre per a la seva dotació Sant Gili de Folquer depengué de Sant Pere d’Àger —segurament abans del segle XVII a través del priorat de Montmagastre—, però aquesta subjecció no consta explícitament fins al llibre de visita de l’arxipreste Francesc Esteva de 1757-58
Sant Valentí de cal Tinet de Castellar (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No degué passar de capella rural Aquesta capella podria correspondre a una deixa feta vers l’any 1285 a Sant Esteve i Sant Valentí d’ Ayrelar , ja que el nom que li donem de “cal Tinet” és nou a més, el testador és de Grevalosa i fa deixes a la majoria de les capelles de Castellar, per això creiem que és aquest Sant Valentí el qui rep la deixa, i, per tant, aquesta capella devia existir vers l’any 1285
Sant Salvador de Rubinat (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Es tracta d’una església l’emplaçament exacte de la qual encara avui és objecte de discussió Juntamentamb Santa Maria de Rubinat apareix subjecta a Sant Pere dels Arquells en l’acta de consagració de Santa Maria de l’Estany del 1133, on consta clarament que es trobava dins el castell de Rubinat Alguns autors han defensat que en realitat aquesta església de Sant Salvador correspon a Sant Salvador d’Arraona, afirmació que és força dubtosa N’hi ha d’altres encara que pensen que podria tractarse de Sant Salvador de Briançó
Sant Amanç del Morassac (Peralada)
Art romànic
El lloc del Morassac, avui un veïnat de masies al nord de Peralada, és esmentat en una llista d’alous infeudats pel monestir de Sant Quirc de Colera del darrer quart del segle XI Hi ha la capella de Sant Amanç, edifici bastit segurament als segles XVI o XVII i en part modificat en temps moderns El basament del seu absis semicircular podria ésser un vestigi d’un temple molt anterior, però, sense treballs d’excavació, són unes romanalles massa minses per a poder afirmar res en aquest sentit
Sant Joaquim del mas de Vilanova (el Pont de Claverol)
Art romànic
En la venda de la vila de Sensui al monestir de Sant Genís de Bellera, datada l’any 840, la vila de Vilanova apareix com a límit, a tramuntana, de la vila de Sensui Referència que és repeteix en un altre document vinculat també a Sant Genís de Bellera del 923 Hom desconeix l’advocació que tenia l’església d’aquesta vila, que s’identifica amb l’actual mas de Vilanova, i que podria ésser l’antecedent de l’actual església de Sant Joaquim, construïda amb posterioritat a aquestes dates
Sant Jaume de Rossells (Pinell de Solsonès)
Art romànic
No hem pogut trobar cap notícia històrica dels orígens d’aquest edifici, que cal situar en l’època alt-medieval De l’edifici que es conserva avui no podem veure’n cap vestigi romànic d’interès És possible que les reformes que sofrí el temple l’any 1761 feren perdre el poc que restava d’època original La part frontal de l’edifici, fins a mitja nau, fou afegida l’any 1866 i coberta amb una teulada de dos vessants embigats Podria haver estat part d’un atri exterior, incorporat a la planta del temple
comtessa de Dia
Literatura
Poetessa provençal.
La seva identitat és difícil de determinar i sembla molt insegur que es digués Beatriu, com s'admet comunament Podria tractar-se d’Isoarda, filla d’Isoard, comte de Dia, i muller de Ramon d’Agout El cavaller del qual s’enamorà i al qual dedicà les seves cançons sembla que fou Raimbaut IV d’Aurenga, el fill del trobador homònim Resten cinc cançons de la comtessa de Dia, senzilles i apassionades, en les quals descabdella els temes de la infidelitat del seu amant i la gelosia, i pondera la pròpia bellesa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina