Resultats de la cerca
Es mostren 917 resultats
música de Dublín
Música
Música desenvolupada a Dublín (Irlanda).
Gran part dels materials amb els quals es podria reconstruir una precisa i completa imatge de la vida musical de Dublín han estat destruïts El 1431 fou instituït un cor a la catedral de Saint Patrick, i els compositors de madrigals John Farmer i Thomas Bateson esdevingueren organistes a la Christ Church El primer teatre s’inaugurà a Werbergh Street el 1638, però fou tancat durant la rebellió del 1641 Després de la restauració, el nou teatre de Smock Alley fou el principal centre on es representà òpera i art dramàtic fins el 1787, any del seu tancament A mitjan segle XVIII Dublín…
cinemàtica
Física
Part de la mecànica
que estudia els moviments sense tenir en compte les causes que els originen (forces, massa), ans més aviat en descriu la geometria.
La cinemàtica no és una construcció teòrica causal, sinó purament descriptiva, i rep també el nom de geometria del moviment Segons que sigui un punt material, un cos rígid, un sòlid deformable, etc, l’objecte del qual n'estudia el moviment, hom pot parlar de cinemàtica del punt, del cos rígid, del sòlid deformable, etc L’estudi cinemàtic té necessitat dels conceptes primitius de posició i temps i de llurs derivats, velocitat i acceleració Per tal d’operar amb els conceptes anteriors cal conèixer la topologia de l’espai on hom opera, com també una definició unívoca d’interval de temps i una…
Domènec Guansé i Salesas
Lingüística i sociolingüística
Periodisme
Periodista, novel·lista i traductor.
De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…
Els ḥuṣūn de Lleida
Restes del Castell Formós o de Balaguer, Balaguer, segles IX-XI RM El districte de Lleida ocupa un lloc destacat entre els de la Marca Superior de l’Àndalus, ja que el nombre de les fortificacions conegudes d’època omeia s’hi mostra extremadament elevat A mitjan segle X, Aḥmad al-Rāzī ja en mencionava una quinzena, entre les quals hi havia Mequinensa, Corbins, Balaguer, Fraga, Alcolea de Cinca, Montsó, Tamarit, Albelda, Àger i Estopanyà Evocant alguns d’aquests llocs, Ibn Ḥayyān assenyalava que l’any 896 Llop ibn Muḥammad havia fortificat la fortalesa de Montsó, i l’any següent la de Balaguer…
oda
Literatura
Entre els grecs, composició lírica cantada pel cor i formada per estrofa, antístrofa i epode.
El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians, als de la…
Vladimir I. Vernadski: la biosfera i el cosmos
A la seva obra “ La biosfera ”, Vernadski s’expressa amb un lirisme i una precisió científica remarcables La seva concepció de la biosfera com a mecanisme “alhora còsmic i terrestre” demostra una amplitud de visió poc comuna Per primera vegada en la història de les idees es pren en consideració de manera completa i rigorosa l’“energètica de la vida, emmarcada en el Cosmos” —segons l’havia formulat uns anys abans 1924 en la seva obra “ La biogeoquímica ”— no hi ha cap ombra de misticisme eteri en aquesta termodinàmica planetària que obrí camí a l’ecologia global contemporània “De fet la…
Sant Feliu de Diana (Sant Jordi Desvalls)
Art romànic
Façana de ponent, coronada per un campanar d’espadanya d’un sol ull i de construcció clarament posterior F Tur Situació El veïnat de Diana és situat a la part septentrional del terme de Sant Jordi Desvalls, a uns 2 km escassos d’aquesta població, per una carretera que comença tot just havent passat una gasolinera Mapa L39-12296 Situació 31TDG963595 MLlC-JAA És l’església del veïnat que hi ha a la riba esquerra de la riera homònima Aquesta església no apareix en cap document Fa poc temps conservava damunt l’altar una pedra esculpida amb relleus de caire pre-romànic, que actualment…
Santa Llogaia d’Àlguema
Art romànic
El lloc de Santa Llogaia, que era del comtat de Besalú, a tocar del d’Empúries, ha estat identificat amb el lloc anomenat “ horto medio” , el qual apareix esmentat en el testament del comte Bernat Tallaferro de l’any 1020 “et ad filium suum Berengarium remaneat… ipsum alodem quem habebat infra términos de villa Palaciol, sive in villa Fedacio, vel in horto medio…” “Villa Palaciol”, o Palol Sabaldòria, ha estat sempre sufragània de la parròquia de Santa Llogaia, mentre que per a les qüestions civils ha depès de Vilafant, o “ villa Fedacio” L’any 1105 l’indret és anomenat “sanctae Leocadiae”…
Antic poblat de Mur (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació A una cinquantena de metres del recinte del castell, en el vessant occidental de l’elevació on s’implanta el conjunt de Mur, es troben les restes que possiblement corresponen a una muralla I en el cim rocallós entre el castell i la collegiata hi ha vestigis d’un probable poblat alt-medieval Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior APF-MLIR Mapa 33-12290 Situació 31TCG232637 Restes arqueològiques Com ja s’ha esmentat, a la banda ponentina de l’elevació hi ha els vestigis de diversos murs construïts amb aparell de blocs irregulars…
Ecocardiografia
Patologia humana
L’ ecocardiografía és la tècnica Geogràfica que s’utilitza per a explorar el cor i les estructures anatòmiques pròximes com el pericardi i els grans vasos L’ecografia es basa en la utilització d’ones ultrasòniques Aquestes ones són d’una freqüència superior al llindar de percepció de l’oïda humana, i presenten la peculiaritat de travessar els teixits orgànics Tanmateix, una part d’aquestes ones directament proporcional a la densitat dels teixits orgànics explorats es reflecteix novament cap a l’exterior de l’organisme Aquestes ones ultrasòniques, o eco ultrasònic, són captades per un receptor…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina