Resultats de la cerca
Es mostren 918 resultats
sèrie dels harmònics
Música
Conjunt de freqüències que són múltiples exactes d’una freqüència més baixa anomenada fonamental.
Representació dels 16 primers harmònics de la sèrie completa en notació musical les notes negres són aproximades © Fototecacat/ Jesús Alises Es parla de sèrie completa quan conté tots els múltiples la fonamental f, el seu doble 2f, el seu triple 3f Els sons complexos que són estrictament periòdics física del so tenen un espectre format per harmònics també anomenats sons concomitants, encara que no formin necessàriament una sèrie completa Així, per exemple, quan el so prové d’un instrument de vent de perfil intern bàsicament cilíndric -com el clarinet-, el seu espectre és una…
Obra poètica
Literatura catalana
Poesia completa de Josep Sebastià Pons, publicada en primera edició l’any 1976 i en segona l’any 1988 amb el títol de Poesia completa.
Desenvolupament enciclopèdic L’exploració d’una terra humanitzada, de la natura com a font de bellesa i goig de viure és el fonament d’una poesia que copsa la particularitat i la grandesa de l’experiència més senzilla, omplint els versos d’una harmonia que només esquerda el pas del temps, l’amor pel passat fugisser i la mort La mirada directa, candorosa de Pons cap a la vida cerca en la immediatesa l’estètica capaç de revelar-se per al lector com una síntesi de la seva relació amb el món L’obra aplega els llibres següents Primeres poesies 1947 —reordenació dels seus anteriors textos Roses i…
Els ḥuṣūn de Lleida
Restes del Castell Formós o de Balaguer, Balaguer, segles IX-XI RM El districte de Lleida ocupa un lloc destacat entre els de la Marca Superior de l’Àndalus, ja que el nombre de les fortificacions conegudes d’època omeia s’hi mostra extremadament elevat A mitjan segle X, Aḥmad al-Rāzī ja en mencionava una quinzena, entre les quals hi havia Mequinensa, Corbins, Balaguer, Fraga, Alcolea de Cinca, Montsó, Tamarit, Albelda, Àger i Estopanyà Evocant alguns d’aquests llocs, Ibn Ḥayyān assenyalava que l’any 896 Llop ibn Muḥammad havia fortificat la fortalesa de Montsó, i l’any següent la de Balaguer…
oda
Literatura
Entre els grecs, composició lírica cantada pel cor i formada per estrofa, antístrofa i epode.
El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians, als de la…
Santa Llogaia d’Àlguema
Art romànic
El lloc de Santa Llogaia, que era del comtat de Besalú, a tocar del d’Empúries, ha estat identificat amb el lloc anomenat “ horto medio” , el qual apareix esmentat en el testament del comte Bernat Tallaferro de l’any 1020 “et ad filium suum Berengarium remaneat… ipsum alodem quem habebat infra términos de villa Palaciol, sive in villa Fedacio, vel in horto medio…” “Villa Palaciol”, o Palol Sabaldòria, ha estat sempre sufragània de la parròquia de Santa Llogaia, mentre que per a les qüestions civils ha depès de Vilafant, o “ villa Fedacio” L’any 1105 l’indret és anomenat “sanctae Leocadiae”…
Sant Feliu de Diana (Sant Jordi Desvalls)
Art romànic
Façana de ponent, coronada per un campanar d’espadanya d’un sol ull i de construcció clarament posterior F Tur Situació El veïnat de Diana és situat a la part septentrional del terme de Sant Jordi Desvalls, a uns 2 km escassos d’aquesta població, per una carretera que comença tot just havent passat una gasolinera Mapa L39-12296 Situació 31TDG963595 MLlC-JAA És l’església del veïnat que hi ha a la riba esquerra de la riera homònima Aquesta església no apareix en cap document Fa poc temps conservava damunt l’altar una pedra esculpida amb relleus de caire pre-romànic, que actualment ha…
Antic poblat de Mur (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació A una cinquantena de metres del recinte del castell, en el vessant occidental de l’elevació on s’implanta el conjunt de Mur, es troben les restes que possiblement corresponen a una muralla I en el cim rocallós entre el castell i la collegiata hi ha vestigis d’un probable poblat alt-medieval Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior APF-MLIR Mapa 33-12290 Situació 31TCG232637 Restes arqueològiques Com ja s’ha esmentat, a la banda ponentina de l’elevació hi ha els vestigis de diversos murs construïts amb aparell de blocs irregulars…
Ecocardiografia
Patologia humana
L’ ecocardiografía és la tècnica Geogràfica que s’utilitza per a explorar el cor i les estructures anatòmiques pròximes com el pericardi i els grans vasos L’ecografia es basa en la utilització d’ones ultrasòniques Aquestes ones són d’una freqüència superior al llindar de percepció de l’oïda humana, i presenten la peculiaritat de travessar els teixits orgànics Tanmateix, una part d’aquestes ones directament proporcional a la densitat dels teixits orgànics explorats es reflecteix novament cap a l’exterior de l’organisme Aquestes ones ultrasòniques, o eco ultrasònic, són captades per un receptor…
Vladimir I. Vernadski: la biosfera i el cosmos
A la seva obra “ La biosfera ”, Vernadski s’expressa amb un lirisme i una precisió científica remarcables La seva concepció de la biosfera com a mecanisme “alhora còsmic i terrestre” demostra una amplitud de visió poc comuna Per primera vegada en la història de les idees es pren en consideració de manera completa i rigorosa l’“energètica de la vida, emmarcada en el Cosmos” —segons l’havia formulat uns anys abans 1924 en la seva obra “ La biogeoquímica ”— no hi ha cap ombra de misticisme eteri en aquesta termodinàmica planetària que obrí camí a l’ecologia global contemporània “De fet la…
cop d’arc
Música
En els instruments d’arc, cadascuna de les diverses maneres o tècniques de passar l’arc que produeixen -sempre en funció d’una intenció musical precisa- un tipus d’atac, d’articulació o de sonoritat pròpies.
Un dels aspectes que influeixen decisivament en la realització dels cops d’arc és la manera d’agafar-lo En els intruments que s’aguanten més o menys sobre l’espatlla, com ara el violí, l’arc s’agafa amb el palmell de la mà cap avall El polze i l’anular, just a l’altura de la part interior de la nou, fan pinça sobre la vara mentre la resta de dits ajuden a l’estabilitat del conjunt En els instruments que s’aguanten verticalment sobre els genolls, entre les cames o amb l’ajut d’una pica que descansa sobre terra, l’arc pot agafar-se de dues maneres amb el palmell de la mà igualment cap avall,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina