L’ecocardiografía és la tècnica Geogràfica que s’utilitza per a explorar el cor i les estructures anatòmiques pròximes com el pericardi i els grans vasos.
L’ecografia es basa en la utilització d’ones ultrasòniques. Aquestes ones són d’una freqüència superior al llindar de percepció de l’oïda humana, i presenten la peculiaritat de travessar els teixits orgànics. Tanmateix, una part d’aquestes ones directament proporcional a la densitat dels teixits orgànics explorats es reflecteix novament cap a l’exterior de l’organisme. Aquestes ones ultrasòniques, o eco ultrasònic, són captades per un receptor especial, semblant al dels radars, i amb un processador posteriorment són traduïdes en una imatge que apareix en una pantalla. Igualment, per tal que aquestes imatges puguin ésser estudiades amb més tranquil·litat, se’n fan diverses fotografies.
En la realització d’una ecocardiografia, l’aparell que emet i capta les ones ultrasòniques, o transductor, es col·loca en la superfície de la paret anterior del tòrax. Actualment hi ha diverses tècniques ecocardiogràfiques. Les més emprades són les anomenades tècnica M, tècnica 2D i tècnica de contrast. En la tècnica M, el transductor efectua un moviment d’escombr.atge sobre la paret anterior del tòrax, de manera que les imatges obtingudes proporcionen un panorama global de la forma, la grandària i les relacions entre els diversos teixits. En la tècnica 2D s’explora el cor des dels plans transversal, longitudinal i sagital alhora, i les imatges que se n’obtenen aporten una idea precisa del volum i la localització dels diversos teixits o lesions eventuals. En la tècnica de contrast s’injecta prèviament a la sang una substància, com ara sèrum fisiològic o glucosat, que en contacte amb la sang provoca la formació d’unes bombolles microscòpiques. La presència d’aquestes bombolles en el corrent sanguini es pot detectar amb l’ecocardiograma, perquè n’altera la densitat. Així, al cap d’uns segons d’haver estat injectada, aquesta substància ateny el cor, i l’ecocardiografia permet de seguir-ne el recorregut i, per tant, el de la circulació sanguínia intracardíaca i els grans vasos.
D’altra banda, l’ecocardiografia és una tècnica diagnostica molt eficaç, perquè permet d’obtenir imatges força precises de la forma, la localització i fins i tot la funció dels diversos teixits cardíacs i dels grans vasos sense originar molèsties de cap mena. En la pràctica, doncs, representa un paper destacat en la diagnosi de diversos trastorns com valvulopaties, cardiopaties congènites, miocardiopaties, pericarditis i tumors cardíacs.