Resultats de la cerca
Es mostren 1465 resultats
la Cova del Drac
Local de Barcelona inaugurat el 1965 i destinat a l’audició de música i a l’exhibició d’espectacles diversos.
Tingué un paper destacat en el naixement dels Setze Jutges i la Nova Cançó L’antic local del carrer Tuset posteriorment traslladat al carrer Vallmajor fou el centre de reunió de l’anomenada gauche divine i introduí el cabaret cultural i el cafè-teatre, amb alguna obra de Maria Aurèlia Capmany Des dels primers anys setanta es dedicà preferentment a les actuacions de jazz , gènere en què el local aconseguí un gran renom internacional També s’hi organitzaren altres activitats culturals tertúlies literàries, recitals de poesia, exposicions de pintura, etc Des de l’any 1999 canvià el seu nom pel…
Domus de Campsentelles (Sant Fost de Campsentelles)
Art romànic
Tot i que probablement aquesta casa senyorial ja existia de ben antic, no se’n té cap notícia fins al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Campsentelles Al segle XIV el casal passà a la nissaga dels Sentmenat, fins que l’any 1432 Jofre de Sentmenat, senyor de Campsentelles, vengué la domus a la cartoixa de Montalegre pel preu de 1 231 lliures, incloent-hi diversos censos i rendes entre els quals hi havia el terç del delme de la parròquia de Sant Fost Sembla que el casal de Campsentelles era situat a la zona de la Conreria, dins el terme parroquial de Sant Fost, i…
Domus d’Òdena
Art romànic
Domus documentada el 1187 dins del terme d’Òdena, sempre tinguda pels Ferrer, propietaris de molts altres béns a Igualada i Òdena Primer la tingueren per Guerau de Jorba, el qual, el 1187, va convenir amb Ramon d’Òdena que des d’aquesta domus no es faria mal als Òdena ni als seus sotmesos, i Ramon d’Òdena es va comprometre, per la seva part, a mantenir idèntic tracte amb els estadants de la domus Després, els Jorba cediren els seus drets als vescomtes de Cardona, per la qual cosa el 1229 Guillem de Cardona i Guillem d’Òdena renovaren les convinences de seguretat Pels Cardona…
Josep Vila i Callol
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres, director de camins veïnals i membre del Foment de la Producció, actiu a Girona del 1856 al 1900.
Ocupà diversos càrrecs polítics provincials i formà part de la Junta d’Agricultura, com un dels màxims propietaris de terres de Ribes de Freser Soci de la impremta de Joan Vila, i comprador de béns nacionals, s’inicià amb l’arquitecte municipal Martí Sureda i Deulovol, amb el qual collaborà en la construcció de diverses cases de la Rambla de Girona En solitari construí diversos habitatges particulars, com les cases Saura, Masó i Perich, el Cafè de l’Estació 1892 i el velòdrom de la Carretera de Barcelona 1897 per al Club Velocipèdic de Girona, de caire modernista A l’últim…
els Ametllers

Vil·la romana dels Ametllers, a Tossa de Mar
© Fototeca.cat
Vil·la romana del terme de Tossa de Mar (Selva).
Descoberta el 1914 i excavada des del començament del segle XX, darrerament ha estat reestudiada per Ricard Batista, Albert López i Mario Zucchitello Fundada entorn del canvi d’era, fou ampliada al segle II, que quedà constituïda en dues parts a la part alta se situava la zona residencial, una mansió luxosa on vivien els propietaris i que disposava de termes pròpies i de mosaics en nombroses habitacions A la part baixa, separada per un mur de cinc metres, era la zona de producció d’oli i vi, amb quatre premses i una cisterna on es recollia el most Perdurà fins al segle V, i en la…
el Llorito
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Llorito) del municipi de Tarragona, al N de la ciutat, prop del cim d’un turó.
El prevere tarragoní Pere Mir en patrocinà la construcció en honor d’una imatge que adquirí a Itàlia en el curs d’una visita a l’arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria 1533-58, que no residí mai a la diòcesi El santuari donà nom a una partida del terme anomenada fins aleshores les Morisques El 1740 els propietaris la cediren a la mitra sota la prelatura de Pere de Copons, i el 1780 l’arquebisbe Joaquín Santiyán féu ampliar la capella i hi féu bastir una casa d’esbarjo a prop Casa i santuari foren derruïts el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís La imatge, perduda…
Aielo de Rugat
Aielo de Rugat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra de Benicadell.
És drenat per una sèrie de barrancs que desguassen al riu Vernissa El territori, muntanyós a la seva meitat meridional, és relativament pla al nord Les terres de conreu, poc profundes i pedregoses, estan força repartides i són conreades, en general, pels propietaris Els principals conreus de secà són la vinya, les oliveres, els garrofers, els ametllers i el blat el regadiu és molt reduït La població ha disminuït lentament durant els darrers cinquanta anys El poble 197 h 2006, aielins 267 m alt, situat al peu de la serra, sota un antic castell, era una antiga alqueria musulmana…
barca
Història
Empresa armadora, propietària d’un vaixell, que sota la forma de parts (habitualment setzens) contractava, d’una banda, amb un noliejador i, d’altra banda, amb el seu personal (anomenat la gent
), el transport de mercaderies.
Es feia càrrec de pagaments als agents a ultramar Als Països Catalans, aquesta mena d’empresa, tan vella com el comerç mediterrani, s’estengué, especialment des de mitjan s XVIII a mitjan s XIX, als gran viatges nòrdics i atlàntics i, al costat de la companyia i de la botiga, fou una de les formes elementals del capitalisme català extraordinàriament dividit en el seu temps de formació En la seva època d’expansió, entre els subscriptors dels setzens de les barques hi havia, al costat de comerciants o mercaders, nobles i alts funcionaris, d’una banda, i botiguers, de l’altra, a més dels…
enclosure
Història
A Anglaterra, procés de tancament de terres i de substitució de la propietat agrària col·lectiva per la individual.
S'inicià amb la crisi general de l’economia europea al s XVI i sobretot amb l’encariment del treball a causa de la despoblació provocada per la pesta negra i pels bons rendiments de les exportacions de llana anglesa a Flandes Això significà l’abandó progressiu del sistema d' open fields i l’ampliació de la superfície a pastures El procés s’accelerà al s XVIII i durà fins entrat el segle XIX, i ha estat considerat com un dels factors importants en els inicis de la revolució industrial anglesa Els propietaris individuals feren entrar l’agricultura i la ramaderia en una fase d’…
Santa Maria del Palau (Vilanova de Vallès)
Art romànic
Capella situada al terme parroquial de Sant Esteve de Vilanova del Vallès, al costat de can Palau Sembla que existia el 993 quan es fa esment de la “Domus Sancte Marie” en dit lloc L’any 1325 tenia la categoria de sufragània i dos parroquians seus es comprometeren a reparar-la L’any 1367 el visitador, en trobar-se la capella en perill de ruïnes i en un lloc d”‘horroris et vaste solitudinis” , donà permís per a traslladar la imatge a la parroquial Es devia restaurar poc després perquè hi ha constància de continuïtat del culte el 1536 i de l’erecció d’una confraria dedicada a la Nativitat de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina