Resultats de la cerca
Es mostren 828 resultats
arc toral
Arquitectura
Arc disposat en sentit transversal amb relació a la llargària de la nau i que, en les voltes de canó, es purament un reforç de la volta.
També, cadascun dels quatre arcs que sostenen una cupula per mitjà de petxines o trompes
tendència
Matemàtiques
Línia que presenta un conjunt de dades estadístiques en relació amb el temps, i que únicament presenta diferències a causa de les variacions estacionals, o purament aleatòries.
presbiterianisme
Cristianisme
Moviment dins el protestantisme que accentua la forma d’organització eclesial desenvolupada per Joan Calví i altres reformadors al segle XVI, diferent del corrent episcopalià i del congregacionalisme.
D’acord amb la doctrina calvinista, l’Església és un cos del qual Crist és l’únic cap i els membres són tots iguals L’organització és a tres nivells comunitari o parroquial , en el qual l’administració és a cura de la junta de govern o consell, encapçalat per un pastor i alguns laics elegits sinodal , format pels pastors d’una mateixa regió i un ancià per cada parròquia i l' assemblea general , constituïda per igual nombre de pastors i ancians i que governa totes les comunitats presbiterianes La presideix un moderador elegit per un any Els actes litúrgics són extremament senzills cant,…
acceptació d’herència
Dret civil
Acte pel qual l’hereu manifesta la voluntat de fer seva l’herència.
És necessari perquè l’hereu adquireixi la condició de tal i pugui entrar en possessió de l’herència pot realitzar-se de manera expressa per una manifestació en document públic o privat, o bé de manera tàcita per la realització d’actes que suposen la voluntat d’acceptar o que només podien executar-se essent hereu, tals com cedir o vendre els drets hereditaris, continuar una acció judicial iniciada pel testador, etc L’acceptació d’una herència pot ésser pura i simple, o bé a benefici d’inventari en el primer cas, l’hereu accepta tots els drets i obligacions de l’herència, i en respon tant amb…
llegenda
Història
Literatura
Narració, oral o escrita, d’aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d’elements imaginatius.
És generalment relacionada amb una persona o un grup humà, o amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles entorn d’un centre d’interès protagonista, esdeveniment, etc Poden ésser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupen També poden ésser populars de formació més o menys espontània o inconscient, erudites o fruit d’una combinació d’elements de tots dos orígens Poden haver estat inicialment erudites i haver aconseguit després una àmplia popularitat Contenen quasi sempre un nucli merament històric, al voltant del qual s’ha format una excrescència…
polonesa

Ritme característic de la polonesa (més de l’acompanyament que de la melodia)
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Dansa popular de Polònia de tempo moderat, metre ternari i caràcter processional i majestuós, que es ballava en parelles tot fent un cercle.
Usualment presenta una estructura simple amb frases curtes sense anacrusi, i sovint amb repetició de seccions internes de dos compassos El nom aparegué a França al segle XVII, quan les danses cantades i cançons populars poloneses pròpies del final del XVI chodzony , pieszy , wolny , wielki i d’altres es difongueren -ja com a peces purament instrumentals- entre l’alta societat francesa tot esdevenint danses cortesanes En derivà així una peça instrumental que després d’un lent desenvolupament, majoritàriament fora de Polònia, donà lloc, al principi del segle XVIII, a una forma de…
Otger Cataló
Història
Personatge fabulós, imaginat per explicar l’origen del mot català i donar uns precedents a la reconquesta catalana anteriors a la intervenció franca i independents d’aquesta.
La primera versió de la seva llegenda l’anomena només “senyor d’un castell que hom apella Cataló”, el suposa situat a la Gascunya i data l’inici de la seva actuació el 732 La denominació del castell prové, sens dubte, del castrum Catalaunicum o Catalaunum nom llatí de Châlons-sur-Marne, que hom podia trobar a les cròniques que narraven la derrota d’Àtila La localització a la Gascunya provenia d’una mala interpretació d’una d’aquestes cròniques, que feia suposar que els Camps Catalàunics eren propers a Tolosa Quant a la data del 732, probablement és suggerida per la batalla de Poitiers El text…
pensament
Filosofia
Psicologia
Lògica
Acció i efecte de pensar, el fet de pensar.
Filosòficament parlant, hom sol distingir entre el pensar —activitat o procés d’ordre psíquic— i el pensament —entitat ideal, atemporal i no psíquica—, segons que sigui psicològica o lògica la perspectiva que sigui presa Entès com a allò amb què s’enfronta el pensar, el pensament és quelcom ideal, allò que apareix a l’home i que és objecte de la fenomenologia i de les teories de l’objecte o ontologies regionals EHusserl, APfänder, etc Entès, en canvi, com a activitat intellectual i psicològica, el pensar ha estat estudiat en relació amb el real i amb l’anomenat coneixement sensible relació…
regulador automàtic

Esquema d’un regulador de Watt: ajustant-lo a una certa velocitat de rotació de l’arbre, si aquesta velocitat creix, les boles se separen de l’eix i accionen el mecanisme que tanca la vàlvula
© Fototeca.cat
Tecnologia
Regulador que funciona automàticament, mitjançant l’acció d’un element detector o avisador, que mesura la variació de la magnitud regulada d’un òrgan emissor o distribuïdor.
Així com també elabora les variacions de la magnitud reguladora en funció de la desviació instantània del valor regulat respecte al valor que ha d’ésser mantingut constant, i d’un dispositiu servomotor , que aplica la potència necessària per a fer efectives les variacions de la magnitut regulada Aquests reguladors són anomenats reguladors d’acció indirecta o reguladors indirectes , mentre que hom anomena reguladors d’acció directa o reguladors directes aquells en els quals l’element avisador o detector és alhora l’òrgan motor —que substitueix en aquests casos el dispositiu servomotor— de la…
amortidor de suspensió

Amortidor de suspensió
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu mecànic que redueix progressivament, fins a anul·lar-les, les oscil·lacions que en el sistema elàstic de suspensió d’un vehicle (molles, ballestes, coixins pneumàtics, etc.) provoquen les irregularitats del terreny o la variació de les condicions de funcionament (frenades, viratges, vent, etc.).
Generalment els amortidors de suspensió són cilindres de funcionament hidràulic, formats per un pistó de doble efecte amb unes vàlvules que tenen controlat el pas de l’oli en tots dos sentits quan l’esforç sobre el pistó —a través de la tija— és molt gran, la vàlvula corresponent estrangula al màxim el pas de l’oli i limita en proporció la velocitat amb què l’amortidor pot comprimir-se o distendre's, i viceversa L’amortiment ha d’ésser prou gran per a evitar que l’element elàstic de la suspensió trigui massa temps a deixar d’oscillar completament suspensió tova i no tan excessiva que arribi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina