Resultats de la cerca

Definir uns paràmetres de normalitat de la conducta sexual humana, des d’un punt de vista estrictament científic, és molt complex, si no impossible, ja que cal fer una sèrie d’abstraccions, discernint quines de les pautes imperants són producte de qüestions morals i ètiques d’índole social Tanmateix, el cert és que molts individus se senten preocupats per saber si llurs preferències sexuals o les pràctiques que realitzen es troben dins de la normalitat Per això, molts investigadors han realitzat nombrosos estudis que permeten d’aprofundir en aquestes qüestions, comparant la…

Es denomina dislèxia un trastorn consistent en una notable dificultat per a aprendre de llegir i escriure correctament, a una edat suficient per a accedir en aquestes tècniques, i sense qui hagi cap alteració orgànica —defecte visual o auditiu—, ni cap dèficit intellectual que ho justifiqui Es calcula que entre un 5 i un 10% dels escolars tenen dificultats per a aprendre de llegir i escriure, tot i que en una bona part hi ha problemes visuals o auditius, que poden corregir-se amb l’ús d’ulleres o d’audífons El llenguatge escrit és molt complex, ja que s’expressa per mitjà de signes gràfics…

Consta d’una sèrie de trossos d’una cinta adhesiva especial banda extensomètrica en el cos de la qual hom ha integrat, tot al llarg i fent nombroses ziga-zagues, un fil per on hom fa circular corrent continu de baixa intensitat En estirar-se una zona de l’estructura on hi ha una banda adherida, s’estiren també els fils, i, en reduir-se llur secció, augmenta llur resistència al pas del corrent mesurant la reducció de la intensitat, hom pot inferir la magnitud de l’extensió d’aquella zona

La S llatina majúscula ve del fenici i hebreu antic forma jacent passada als grecs forma erecta i als etruscs on perd un dels quatre traços originaris i a la majoria d’alfabets itàlics, on d’angular passa a sinuosa La S romana clàssica consta de tres traços el primer, sinuós, de dalt a baix i els altres dos corbats als extrems superior i inferior del primer Per la velocitat es cursivitza ben aviat i pren unes formes més simples en executar-se el primer i segon traç en un sol temps, en direcció gairebé vertical i només corbat lleugerament a l’extrem inferior cap a l’esquerra El tercer traç, en…

Hom classifica els motors hidràulics, segons llur principi de funcionament, en dos grans grups les turbines turbina i els motors volumètrics Els motors volumètrics, on gairebé tota l’energia fluida arriba com a energia de pressió, inclouen motors de moviment rectilini, motors de moviment giratori d’angle limitat i motors de moviment giratori continuat o rotatius Entre els motors de moviment rectilini cal esmentar el cilindre hidràulic , consistent essencialment en un èmbol o pistó , fixat a una tija coaxial que transmet l’esforç, i que pot lliscar, empès per la pressió del líquid, al llarg d…

Aquest sistema canvia el plantejament del que fins aaleshores eren les emissions radiofòniques, en les quals per a cada programa analògic s’utilitzava una freqüència radioelèctrica diferent Amb el sistema DAB cada centre emissor emet un senyal digital anomenat múltiplex, que consisteix en un flux de dades a una velocitat d’1,5 Mbps Aquest senyal múltiplex està format a partir de la inserció de sis programes estereofònics d’àudio, que s’han digitalitzat i comprimit utilitzant el sistema de codificació Musicam, que en funció del nivell de qualitat desitjat pot generar un flux de dades variables…

Un dels centres musicals més importants del territori de Luxemburg durant tota l’Edat Mitjana fou l’abadia d’Echternach, fundada el 698 Al segle X hi nasqué una escola on la música era una de les matèries més importants D’Echternach s’han conservat diversos manuscrits, entre els quals un antifonari del segle X Pel que fa a la música profana, les primeres notícies són del segle XIII i parlen de la presència de ministrers, com Jacques Bretex El 1603 els jesuïtes obriren a Luxemburg una escola en la qual es representava periòdicament un drama festivum mixtum musica , amb orquestra i cor No fou…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…

L’escorxador Lanius collurio , com la resta dels seus congèneres, és fàcil de veure pel seu costum de parar-se en branquetes i suports descoberts El mascle, com el de la fotografia, feta als Pirineus lleidatans, es caracteritza pel color castany del dors i gris del cap, i per la taca negra de la zona de l’ull, que contrasta amb el color blanc de la gola La femella, de tons més castanys, conserva la taca de l’ull, que permet de reconèixer-la Oriol Alamany L'escorxador té els quarters d’hivernada a l’E d’Àfrica i, per arribar-hi o per retornar cap a les seves àrees de reproducció, migra per…