Resultats de la cerca
Es mostren 443 resultats
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven
Música
Compositor alemany d’origen i de cognom flamencs (el seu avi era de Malines).
El seu pare havia tingut set fills En Ludwig observà dots musicals que es proposà d’explotar fent-lo participar en concerts públics, en els quals sobresortí ben aviat com a pianista i improvisador L’ensenyament musical de Beethoven fou, en bona part, autodidàctic, fins que Christian Gottlob Neefe, organista de la cort, s’encarregà de perfeccionar els seus coneixements Obtingué el lloc de segon organista al costat del seu mestre, i fou viola de l’orquestra al servei de l’elector Anà a Viena a rebre lliçons de Mozart Malauradament, l’estada fou molt curta Tornà a Bonn, on freqüentà algunes…
Planificació familiar. Anticoncepció i control de la natalitat
Definició En un sentit ampli, hom parla de planificació familiar fent referència al conjunt de mesures que pot adoptar una parella per a intentar tenir el nombre de fills que ambdós membres considerin adequat i de manera que la gestació i el naixement de cadascun d’ells es produeixi quan ho considerin oportú Aquest concepte inclou, per tant, les mesures adreçades a limitar els embarassos i els naixements i les adreçades al fet que les parelles amb problemes d’esterilitat puguin tenir fills Tanmateix, en molts casos el terme planificació familiar se sol utilitzar per a fer referència únicament…
Gimenells i el Pla de la Font
Vista parcial del nou poble de Gimenells, cap del municipi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat a l’extrem NW del Segrià, fou segregat l’any 1991 del municipi d’Alpicat per tal de constituir un municipi independent Limita amb els municipis d’Alcarràs al S i Lleida a l’E i al NE, amb el de Tamarit de Llitera Llitera al NW, i amb els d’Esplucs i Bellver de Cinca al NW i a l’W i Saidí al SW, tots tres termes de la comarca del Baix Cinca El municipi, estès als altiplans de la Sardera que separen el Segre del Cinca, al N de la serra del Coscollar, és regat pel canal de Vallmanya derivat del d’Aragó i Catalunya i pel de Pinyana Entre les partides cal esmentar les…
bel·ligerant
Dret internacional
Dit de l’estat que participa en un conflicte bèl·lic i que és obligat a respectar en la seva actuació les normes internacionals sobre la guerra, aplicat també a les persones que hi intervenen formant part d’un exèrcit regular, enquadrades en unitats sota el comandament d’oficials superiors, i observant les normes regulades pel conveni de la Haia del 18 d’octubre de 1907.
Arran de la Segona Guerra Mundial hom plantejà si havien d’ésser considerades belligerants les forces de la Resistència la qüestió fou tractada a la conferència de Ginebra del 1949, la qual decidí que si era una resistència collectiva en forma de moviment organitzat, que actuava a l’interior o a l’exterior del territori ocupat, calia donar efectivament als seus membres el tracte de presoners de guerra, si ajustaven llur actuació a les condicions imposades a la Haia el 1907 Una situació diferent és la de no-belligerant , que és una forma de neutralitat mistificada
agricultura biodinàmica
Agronomia
Agricultura que, partint de la concepció de la unitat d’explotació agrícola com un sol organisme, recorre a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics d’elaboració pròpia, la rotació de conreus i un calendari astronòmic basat en els ritmes còsmics, en substitució de les substàncies químiques de síntesi industrial, i que evita el cultiu dels vegetals transgènics, amb la finalitat de respectar l’equilibri del medi i conservar la fertilitat del sòl.
Començà el 1924, com una aplicació dels principis de l’antroposofia de Rudolf Steiner Les objeccions a l’agricultura biodinàmica se centren en el fet que es poden obtenir resultats similars simplement amb l’agricultura orgànica i, a més, en què les preparacions que es fan servir, per exemple per a obtenir adobs, no estan basades en la ciència sinó en l’antiga alquímia o la geomància La forma adjectiva biodinàmica està formada sobre els ètims grecs bíos ‘vida’ i dýnamis ‘força’, en referència a l’energia de la vida a què es vol acordar aquesta pràctica per assegurar la salut del sòl i de les…
Manuscrit Moralia in Job, de sant Gregori
Art romànic
Foli 1 del ms 30, amb la caplletra Q, decorada amb el típic joc dels colors vermell i blau ECSA - J Colomé Tenim en aquest manuscrit * una part de les Morals de sant Gregori el Gran , en concret des del llibre XI, capítol 3, fins al llibre XXII, capítol 4 Realitzat en pergamí, consta de 198 folis Les mides són 403 × 285 mm, amb una caixa d’escriptura de 285 × 195 mm Cada foli és escrit a dues columnes de 38 línies, i al principi de cada llibre dels Moralia trobem, segons descripció d’E Bayerri, una hermosa viñeta de colores muy vivos y con dibujos típicos de la época * , de les quals parlarem…
El naixement de l’Assemblea de Catalunya
El 6 de novembre de 1971, el capellà de la parròquia de Sant Medir, de Barcelona, doctor Vidal Aunós, el metge Francesc Vila-Abadal i l’advocat Agustí de Semir van anar a visitar el capellà de l’església de Sant Agustí, al barri de Ciutat Vella de Barcelona, mossèn Josep Maria Juncà, per demanar-li permís per a fer una reunió a la seva parròquia Mossèn Juncà va acceptar immediatament i, a més a més, va advertir l’arquebisbe de Barcelona del que succeiria L’endemà, diumenge 7 de novembre, al voltant d’unes tres-centes persones es van acostar cautelosament a la parròquia i hi van entrar amb el…
califat de Còrdova
L’emirat i el califat de Còrdova: Comtats: 1, Aragó fins el 922; el 1035, regne; 2, Osona fins el 1054; 3, Besalú; 4, Girona fins el 914; 5, Cerdanya-Conflent; 6, Urgell; 7, Empúries; 8, Rosselló; 9, Pallars; 10, Ribagorça fins el 1037; 11, Sobrarb fins el 1037 Taifes: 1, Algesires; 2, Ronda; 3, Huelva; 4, Niebla; 5, Silves; 6, Algarbe; 7, Mértola; 8, Tortosa; 9, Alpuente; 10, Albarrasí; 11, Morón; 12 Carmona
© fototeca.cat
Història
Període en què Al-Andalus deixà de dependre políticament i religiosament del califat oriental (756-929 i 929-1031).
La proclamació del califat fou precedida d’un període 756-929 d’independència política, però no religiosa, anomenat emirat de Còrdova Quan la dinastia omeia de Damasc fou exterminada 750 pels nous califes abbàssides, el príncep ‘Abd al-Raḥmān aconseguí d’alliberar-se de la matança i, després d’una curta estada al nord d’Àfrica, pactà amb els iemenites de la península Ibèrica que eren a l’oposició, travessà l’estret de Gibraltar 756 i enderrocà el poder constituït ‘Abd al-Raḥmān I es proclamà sobirà de tot Al-Andalus i adoptà, a la mesquita de Còrdova 773, el títol d…
Un exemple de control social: la festa
Recreació de la processó de Corpus Christi a València, Fra BTaín, 1913 AHCV / GC Un dels objectius del control social que exercien l’Estat i les classes dominants era el de la vigilància de les manifestacions populars més espontànies, dels costums i de les tradicions, en una paraula, de les diversions del poble menut Per aconseguir-ho, calia elaborar una legislació prohibitiva de tots aquells aspectes festius que es volguessin corregir, evitar o suprimir, i permissiva de tots els altres que es volguessin tolerar A més, calia també disposar del sistema de control adient per poder corregir els…
cristianisme
Expansió del cristianisme a Europa i a la conca mediterrània fins al segle X
© fototeca.cat
Religió
Conjunt d’Esglésies que es consideren a si mateixes com a seguidores de Jesús de Natzaret, el qual invoquen com a fonament de llur confessió de fe.
El cristianisme sorgí històricament en el marc del judaisme, en ésser proclamada per part d’un petit grup de creients la resurrecció de Jesús i en identificar-lo amb el Messies o Crist anunciat en l’Antic Testament La seva ambivalent relació amb el judaisme és un dels trets característics i, alhora, més difícils de definir del cristianisme Tot coincidint en un estricte monoteisme, es diferencien radicalment a partir de llurs respectives interpretacions del fet de Jesús i de llur comprensió de Déu Això es manifestà en el llarg procés de reflexió cristiana que portà a la formulació del misteri…