Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
Roland Barthes

Roland Barthes
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Sociologia
Crític literari i sociòleg estructuralista francès.
Inspirat en la lingüística de Saussure i Bloomfield, fou el fundador de la revista “Théâtre Populaire”, impulsor del moviment de la “nova crítica” i director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études La seva obra va des d’una reflexió sobre la condició històrica del llenguatge literari Le degré zéro de l’écriture , 1953 i la temptativa de constituir una semiologia de la moda Système de la mode , 1967 fins a demostrar la pluralitat significativa d’un text literari i la sobrevaloració del “text” en lloc del “signe” S/Z , 1970 Sade, Fourier, Loyola , 1971 Le plaisir du texte , 1973, etc…
James Mark Baldwin
Filosofia
Psicologia
Sociologia
Psicòleg, filòsof i sociòleg nord-americà.
Professor a les universitats de Toronto, Princeton, John Hopkins Baltimore i Mèxic Situat en el corrent de l’evolucionisme filosòfic, treballà sobretot en el camp de la psicologia, de l’epistemologia i de la metafísica Trobà dues maneres de comprendre la realitat la agenètica, que hom aplica a la mecànica, i la genètica, aplicada a la vida i a la cultura Com que no pot existir una completa dualitat de mètodes, cal sobreposar-hi una concepció unitària que, segons ell, és d’índole estètica Juntament amb Mc Keen Cattell, fundà la “Psychological Review” 1894-1909 En sociologia intentà de…
Alfred Kinsey
Biologia
Sociologia
Naturalista, sociòleg i sexòleg nord-americà.
Sense abandonar les seves investigacions zoològiques a la Universitat d’Indiana, aprofità una beca de la Fundació Rockefeller per estudiar, a base d’amplíssimes enquestes més de deu mil persones consultades, el comportament sexual humà Juntament amb els seus collaboradors Pomeroy i Gebhard, donà el resultat d’aquesta anàlisi en Sexual Behavior in the Human Male 1948 i en Sexual Behavior in the Human Female 1953, que, conegudes com a informes Kinsey , han representat una fita científica i sociològica per a classificar la problemàtica complexa de la sexualitat manipulada per tabús i lleis Les…
Simon Frith
Música
Sociòleg anglès, especialista en música popular.
Es llicencià en filosofia, política i economia a la Universitat d’Oxford i és doctor en sociologia per la Universitat de Califòrnia a Berkeley Ha impartit classes de sociologia a la Universitat de Warwick i ha dirigit el John Logie Baird Center for Research in Film, Television and Music, de la Universitat Strachclyde, a Glasgow Des del 1999 és professor al departament de Film & Media Studies, de la Universitat de Stirling Escòcia Ha estat collaborador habitual de publicacions com ara "New Society", "Time Out", "Cream", "Village Voice" o "New York Rocker" Coeditor i collaborador en…
Eduardo Pérez Pujol
Historiografia catalana
Historiador del dret, jurista i sociòleg.
Vida i obra Estudià filosofia i dret a Salamanca i Madrid, on es doctorà el 1851 i on entrà en contacte amb els professors krausistes Fou auxiliar de la Facultat de Dret de Salamanca el 1856 guanyà una càtedra a Santiago, passà a Valladolid i el 1858 es traslladà a València, ciutat on s’establí Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1858-85, i, arran de la reforma dels plans d’estudi, impartí la nova assignatura d’història del dret espanyol entre el 1885 i el 1888, any en què es jubilà anticipadament També exercí d’advocat Krausista i demòcrata, destacà tant per la seva…
William Isaac Thomas
Psicologia
Sociologia
Sociòleg i psicòleg social nord-americà.
Professor a la Universitat de Chicago 1895-1918, a la New School for Social Research 1923-28 i a Harward 1936-37 Interessat pel canvi cultural i el desenvolupament de la personalitat, estudià les diverses variables que intervenen en un fenomen social Formulà la teoria de Thomas Entre les seves obres principals es troben Sex and Society 1907, Primitive Behavior 1937 i The Polish Peasant in Europe and America 1918-20, escrit amb la collaboració de F Znaniecki
Gumersindo de Azcárate

Gumersindo de Azcárate
© Fototeca.cat
Educació
Política
Sociologia
Dret
Polític, jurista, educador i sociòleg castellà.
Prengué una actitud política liberal que el portà cap al republicanisme i a la crítica del sistema representatiu de la Restauració El 1873 guanyà una càtedra de legislació comparada a Madrid, alhora que s’incorporava al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla Expulsat de la càtedra per la seva crítica del govern, esdevingué més tard rector de la Institución Libre de Enseñanza, que ell fundà a Madrid amb Francisco Giner de los Ríos Fou diputat ininterrompudament del 1886 al 1916 i presidí la conjunció republicanosocialista 1909 Els darrers anys de la seva vida passà al partit reformista…
Henri Lefebvre
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg occità de parla francesa.
Membre del partit comunista, l’abandonà per diferències ideològiques amb la direcció Professor de sociologia a Estrasburg, el 1967 passà a París-Nanterre Preocupat pels problemes de l’humanisme marxista “l’home total” i per la sociologia agrària i urbana, és autor de Logique formelle et logique dialectique 1947, Les Pyrénnées 1965 i Du rural a l’urbain 1970, entre altres obres
Franz Oppenheimer

Franz Oppenheimer
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg alemany d’origen jueu.
Després d’exercir deu anys com a metge, inicià estudis d’economia, i s’interessà per l’anàlisi del canvi social, que ell explicà mitjançant models dinàmics Influït per LGumplowicz, acceptà només parcialment protecció marxista i introduí en la seva obra —el punt central de la qual fou la denúncia del monopoli de la propietat de la terra— alguns principis marginalistes Obres principals Die Siedlungsgenossenschaft Versuch einer positiven Überwindung des Kommunismus durch Lösung des Genossenschaftsproblems und der Agrarfrage ‘La cooperativa agrària Assaig d’una superació positiva del comunisme…
Auguste Comte

Auguste Comte
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg francès, fundador del positivisme.
Decisivament influït per Saint-Simon —amb qui collaborà del 1817 al 1823—, visqué modestament com a “repetidor” de matemàtiques a l’École Polytechnique El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seva obra magna, Cours de philosophie positive sis volums, 1830-42, les idees directives del qual resumí en el Discours sur l’esprit positif 1844 El record de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d’haver-la coneguda, li inspirà la “religió de la humanitat” D’aquest període són el Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l’Humanité quatre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina