Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
Sidney James Webb
Economia
Política
Polític i economista anglès.
Baró de Passfield Membre de la Fabian Society 1854, propugnà la realització progressiva d’una societat socialista, que havia de produir-se a través d’un desenvolupament de les activitats de l’estat en el camp de l’activitat econòmica Com a membre del consell executiu del Labour Party 1915-25, contribuí a la reorganització del partit després de la Primera Guerra Mundial i redactà el programa del partit del 1918, en el qual expressà la seva concepció evolutiva i gradual de la construcció del socialisme Fou catedràtic d’economia a Londres 1895, diputat 1922 i ministre de comerç 1924…
Alfonso Guerra González

Alfonso Guerra
© RTVE
Política
Polític andalús.
De família obrera, es llicencià en lletres i milità clandestinament en el socialisme des del 1960 Impulsor, amb Felipe González , de la renovació del Partido Socialista Obrero Español PSOE a l’exili, a partir del 1975 esdevingué el màxim artífex de la reconstrucció organitzativa del partit i el guardià de la disciplina interna d’aquest Diputat per Sevilla 1977, 1979, 1982, 1986, 1989 i vice-secretari general del PSOE, s’ha distingit per la seva oratòria agressiva i per un inequívoc decantament esquerranista Al desembre del 1982 ocupà la vicepresidència del govern espanyol,…
Ricardo Mella Cea
Comunicació
Sociologia
Publicista anarquista.
Membre del partit republicà federal, el 1881 fundà, a Vigo, el periòdic obrerista La Propaganda El 1882 assistí al congrés de la Federació de Treball de la Regió Espanyola a Sevilla Hi fundà La Solidaridad 1888-89, des d’on defensà l’anarcocollectivisme Per la seva participació en els certàmens socialistes de Reus 1885 i Barcelona 1889 i les collaboracions en Acracia 1886-88 i El Productor 1887-93, es convertí en el teòric anarquista més original de l’Estat espanyol Influït successivament per Pi i Margall, Proudhon, el positivisme de Spencer i l’individualisme de Max Stirner, volgué vincular…
Unió Sindical Obrera
Sindicat obrer, fundat clandestinament a Astúries el 1960 amb motiu de la conflictivitat laboral a les mines asturianes.
Malgrat la incorporació de sectors de militància cristiana JOC, GOAC, l’USO ha estat sempre un sindicat aconfessional Inicialment collaborà amb Comissions Obreres, que abandonà pels volts del 1968, en consolidar-s’hi l’hegemonia del partit comunista El 1969 s’hi integrà la Federació Catalana de la UGT El 1974 fou reconeguda per l’OIT De vocació independent, impulsà un socialisme autogestionari que intentà desmarcar-se del PSOE i de la UGT Alguns militants de l’USO intervingueren en el procés de creació del Partit Socialista de Catalunya Congrés i de la Federació de Partits…
Ignasi Ferretjans i Sanjuan
Història
Economia
Dirigent obrer i activista polític.
Obrer de la construcció, s’afilià al Partido Socialista Obrero Español i fou secretari de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble en 1918-21 Partidari de la Tercera Internacional, participà en l’organització de l’Agrupació Comunista Palmesana del PCOE, pel maig del 1921, i fou un dels fundadors d’ El Comunista Balear El 1924, després d’haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalanobalear, però reingressà al PSOE el 1926 Regidor i tinent d’alcalde de Palma a partir del 1931, encapçalà la tendència centrista dins la…
Habib ibn Ali Bourguiba
Política
Polític tunisià.
Cursà lleis a la Sorbona Militant del partit Destour, se’n separà el 1934 i fundà el Parti Socialiste Destourien La seva intensa activitat a favor de la independència de Tunísia el convertí en l’interlocutor amb el govern de Mendès-France President de l’assemblea nacional i cap del govern del nou estat tunisià independent 1956, deposà el bei i proclamà la república 1957, de la qual esdevingué president En l’economia, assajà amb poc èxit un socialisme moderat Feu costat al FNL d’Algèria i aconseguí la retirada de les forces franceses de la base de Bizerta, bé que en general…
Jaume Lorés i Caballeria
Literatura catalana
Assagista i escriptor.
Feu estudis, inacabats, de dret, periodisme i teologia Fou codirector de Qüestions de Vida Cristiana fins el 1965 En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana amb obres com Problemes del nostre cristianisme 1966 i Ensayos de subteología secular 1969 Després del 1975 es convertí en un dels analistes més lúcids i atents de la transició democràtica i escriví Societat, cultura i pensament 1984, Catalunya política i socialisme 1984, La transició a Catalunya 1977-1984 1985, Reptes de Catalunya 1985, El 1984 de Catalunya Una crònica…
,
austromarxisme
Economia
Política
Corrent doctrinal centrat a Viena, vigent tot el primer terç del segle XX, sorgit en el si del partit socialdemòcrata austríac.
Com a corrent teòric tingué un caràcter enciclopèdic que abraçà totes les ciències socials, i es caracteritzà per la reconsideració del pensament de Kant en filosofia, en teoria del dret i en política, sense abandonar, però, formalment el marxisme Entre els seus membres destaquen Rudolf Hilferding, amb el seu estudi fonamental sobre el capitalisme financer Max Adler com a filòsof i economista Gustav Eckstein en el camp de la sociologia Karl Renner en dret, i Friedrich Adler com a líder polític, especialment en la seva gestió al capdavant de la Internacional de Viena Otto Bauer…
Jean Jaurès

Jean Jaurés
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític occità.
Fou professor de filosofia a la Universitat de Tolosa Llenguadoc Acceptà els postulats econòmics del marxisme, però propugnà un socialisme amb finalitats essencialment ètiques Fundador del partit socialista francès 1901, fou diputat des del 1902 fins que morí, fundador del diari L'Humanité 1904 i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit No acceptà la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revolució…
Ramon Rucabado i Comerma
Historiografia catalana
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, treballà a L’Espanya Industrial, on arribà a apoderat S’afilià al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI, on el 1907 entrà en contacte amb els cursos de la càtedra d’economia i política aranzelària dirigits per Guillem Graell, i participà en la fundació de la Societat d’Estudis Econòmics Hi tractà amb els nuclis de joves professionals del primer Noucentisme i començà la seva collaboració a la premsa Ideològicament conservador i de tendència polemista, defensà amb abrandament una ètica social conforme als principis morals del cristianisme…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina