Resultats de la cerca

A partir del 1951 adaptà el nom de la seva ciutat natal al seu nom artístic Formà part del grup Zen 49 Evolucionà de l’art abstractoconstructiu a la pintura gestual, entre el signe i l’escriptura Anà a París, on el 1953 desenvolupà una forma molt personal de grattage Utilitza un suport de cartó recobert de gelatina sobre el qual marca amb pinzell signes negres i vermells, generalment, amb una gran velocitat, que li permet de respondre al seu impuls més immediat Més ràpid que el so 1957 Professor de pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Stuttgart 1965-90, fou premiat a les…

Signava amb el nom d’ Alfonso Als dotze anys ingressà a l’Escola d’Arts i Oficis de València Estudiant a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, l’any 1957 hi obtingué el títol de professor de dibuix Doctor en belles arts per la Universitat Politècnica de València 1989, amplià estudis a Stuttgart, París i Roma, i fou professor titular del departament d’escultura de la Facultat de Belles Arts de la UPV 1990-2007 Exposà en diversos punts de la península Ibèrica i a Nova York Entre altres premis, té el Senyera de l’Ajuntament de València 1967 i la medalla d’or del IX Saló de Març 1968 S’…

Fou deixeble de N Jommelli i JM Leclair Intèrpret excepcional de la trompa, amb la qual assolí un nivell destacable, reivindicà la capacitat d’aquest instrument com a solista i n’innovà la tècnica interpretativa Formà part de l’orquestra de la cort de Stuttgart fins el 1767, on collaborà com a compositor amb el coreògraf JG Noverre El 1764 actuà com a intèrpret de trompa al Concert Spirituel i el 1767 ingressà en l’orquestra de l’Òpera de París El 1778, a la capital francesa, conegué WA Mozart Treballà com a professor al Conservatori de París i publicà, entre altres obres, el…

Estudià amb N Jommelli a Stuttgart El 1768 es traslladà a París, on s’installà definitivament El 1774 estrenà al Concert Spirituel l’oratori La sortie d’Egypte El 1783 fou nomenat maître de solfège a l’École Royal de Chant També dugué a terme una important tasca pedagògica al Conservatori de París, on exercí de professor de piano des del 1795 Compaginà aquesta activitat docent amb la composició Les seves obres pianístiques tingueren una gran acollida i li donaren prestigi com a compositor Escriví també catorze òperes, entre les quals sobresurt Rosanie 1780, quinze simfonies,…

Estudià a Essen i a París Fou membre de l’Orquestra de la Ciutat d’Oberhausen a partir del 1939 i de l’Orquestra de la Ràdio de Hesse del 1945 al 1951 L’any 1948 començà a fer classes a l’Acadèmia de Música de Detmold Fundà el Collegium Pro Arte, conegut posteriorment com a Institut Instrumental de Detmold Feu nombroses gires com a solista i com a membre de la Cappella Coloniensis o de l’Orquestra de Cambra de Stuttgart El 1960 fundà i dirigí els Deutsche Bachsolisten, formació dedicada fonamentalment a la interpretació de música barroca i amb la qual realitzà molts…

Estudià amb A Klasse a Buenos Aires 1919 i 1926 i posteriorment es traslladà a Berlín, on es perfeccionà amb Rudolph Deman i Carl Flesch A disset anys fou convidat a tocar amb la Filharmònica de Berlín El 1932 rebé el primer premi del Concurs de Viena, i el 1937, el primer premi del Concurs Ysaÿe La seva carrera de solista el portà a fer gires per tot el món Alternà aquesta activitat amb l’ensenyament, primer a Nova York 1944-56 i posteriorment a la Musikhoschule de Viena 1956-64, la Hoschchule für Musik de Stuttgart 1964-75 i a la de Zuric 1975-84 Fou distingit amb diverses…

Inicià la seva formació a sis anys com a pianista i posteriorment estudià violí, orgue i cant Un cop acabats els estudis, ingressà a l’Opera-Studio de Zuric Debutà al seu país natal i més tard cantà en teatres alemanys El 1970 guanyà el premi del Concurs Internacional Achille Peri de Reggio de l’Emília i a partir d’aleshores fou convidada a cantar en diversos teatres europeus El 1977 fou contractada a l’Òpera de París per a interpretar-hi la Reina de la Nit La flauta màgica , que el 1980 enregistrà sota la direcció de H von Karajan Ha alternat les seves actuacions a les companyies de teatres…

Es formà musicalment a Viena i el 1952 anà a Stuttgart a estudiar composició amb Johann Nepomuk David En aquesta ciutat començà a dirigir corals i orquestres fins que el 1956 fou nomenat director titular de l’Orquestra de Cambra de Múnic, càrrec en què es mantingué fins el 1995, que n’assumí la direcció artística Amb aquesta orquestra, que sota la seva direcció adquirí un gran prestigi internacional, enregistrà una gran quantitat de discos i donà a conèixer obres contemporànies sense descuidar el conreu del repertori clàssic i romàntic  Compongué un centenar d’obres de tots els…

Estudià al Conservatori Stern de Berlín i el 1923 fou contractat com a assistent del director Erich Kleiber a la Staatsoper de la mateixa ciutat Posteriorment dirigí a Kassel 1927-28, Hannover 1928-33 i Stuttgart 1933-37 Entre el 1937 i el 1944 fou director general de música a Halle El 1942 dirigí L’holandès errant al Festival de Bayreuth Després de la Segona Guerra Mundial fou contractat per a dirigir l’orquestra de l’Òpera de Düsseldorf, i es mantingué en el càrrec fins que el 1948 fou nomenat director general de música a Colònia, on romangué fins el 1953 Posteriorment dirigí…

Inicià els estudis al Conservatori de Tallinn Durant la Segona Guerra Mundial, refugiada a Suècia, fou alumna de la pianista hongaresa Annie Fischer a Estocolm Debutà el 1946 a la capital sueca i posteriorment continuà els estudis a Suïssa amb Edwin Fischer, Anna Hirzel Langenhan i Paul Baumgartner Finalment clogué la seva formació a Stuttgart amb Marieluisa Strub Moresco El seu repertori inclogué un gran nombre d’obres d’autors contemporanis, i fou especialment notable la seva interpretació de Ludus tonalis , de Paul Hindemith, que estrenà al Carnegie Hall i posteriorment…