Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
La conca del Millars
Al llarg de les parts mitjana i alta del curs del Millars, des del Millars fins a més amunt d’Olba ja en terres d’Aragó, hi ha dos conjunts de materials neògens que jeuen discordantment sobre diverses unitats mesozoiques El contacte d’aquests materials amb el substrat mesozoic és, generalment, discordant No obstant això, són afectats per un conjunt de falles normals, d’orientació ENE-WSW, amb salts verticals de l’ordre de desenes de metres i extensió lateral de quilòmetres L’actuació d’aquestes falles és clarament sincrònica respecte a la deposició dels materials de la conca n’…
perlita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica, vítria, molt àcida i de textura en capes concèntriques, que conté concrecions esfèriques semblants a perles.
Utilitzada en agricultura com a substrat en conreus fora de sòl, la perlita conté d’un 2 a un 5% d’humitat i, quan s’escalfa al voltant de 1 000°C, s’expandeix a una forma lleugera de densitat aparent 130-180 kg/m3 Aquest material té una estructura cellular tancada i gran capacitat de retenció d’aigua Una gran part de l’aigua d’irrigació es troba retinguda en els forats superficials de les cèllules i s’allibera sota tensions d’humitat relativament baixes Els substrats que contenen perlita com a principal component són ben drenats i tenen un bon aireig La perlita és un producte…
activador
Bioquímica
Substància que és capaç d’iniciar o d’activar una acció enzimàtica.
Els activadors poden actuar de maneres molt diverses, com, per exemple, provocant la transformació química d’un proenzim inactiu en enzim actiu Així, en la coagulació de la sang, els ions Ca 2 + contribueixen a la transformació de la protrombina en trombina En alguns casos, la transformació és el resultat de la fixació sobre el proenzim d’una molècula orgànica de petita dimensió, en d’altres prové d’una acció enzimàtica, és a dir, que l’activador és també un enzim Els activadors poden actuar també fent cessar una inhibició o evitant que es produeixi Així, els cianurs activen la ureasa…
celtisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir propis de les llengües cèltiques passat a d’altres llengües veïnes o en contacte.
Els celtismes antics que es poden detectar en les llengües posteriors corresponen al fenomen lingüístic del substrat i solen donar-se, és clar, en les llengües que històricament han tingut llur territori ocupat més probablement per pobles celtes Alguns celtismes lèxics es troben ja en el mateix llatí carrus ‘carro de quatre rodes’, bracae ‘bragues’, betulla ‘bedoll’, camisia ‘camisa’, cervesia ‘cervesa’, saga ‘saia’ En el francès i l’occità se sol considerar un resultat fonètic d’influx cèltic el canvi u > ü en altres llengües romàniques, l evolució del grup ct > it lacte…
L’illa Plana
L’illa Plana ha estat habitada des d’antic i s’ha vist força alterada per les intervencions humanes Ramon Dolç L’illa Plana 118, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’illa de Tabarca o illa Plana està situada a uns 4 km a llevant del cap de Santa Pola, a l’entrada de la badia d’Alacant Té forma allargada en direcció NO-SE, amb una longitud aproximada d’uns 1800 m i una amplària màxima de 400 m, i presenta un estrenyiment en el seu terç oest Està voltada de tres illots anomenats la Cantera, la Galera i la Nau, situats respectivament a ponent, migdia i llevant,…
lamel·libranquis
El peu de cabrit, també conegut com caixeta de mar, és un mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis
© C.I.C-Moià
Malacologia
Classe de l'embrancament dels mol·luscs, amb la closca constituïda per dues valves, sense cap, amb peu en forma de destral i brànquies d'aspecte laminar.
El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pallial Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pallial i en surt aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable els sifons L'aigua, en entrar a la cavitat pallial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les partícules residuals…
temps de semireacció
Química
En una reacció química, temps necessari perquè la concentració d’un substrat inicial es redueixi a la meitat.
El seu valor pot ésser deduït, coneguda l’equació cinètica d’un procés en particular, a partir de l’expressió de la constant de velocitat
rizoide
Botànica
Nom aplicat a les prolongacions del tal·lus de les algues que serveixen per a fixar-les al substrat.
glucosidasa
Bioquímica
Enzim que desdobla la sacarosa en fructosa i glucosa, que ataca el substrat pel seu extrem de glucosa.
estictàcies
Micologia
Família d’ascolíquens gimnocàrpics constituïda per líquens de tal·lus ben desenvolupat, coriaci i no gaire adherit al substrat.
La cara superior és llisa, rugosa o reticulada, i pot presentar soredis, isidis i cefalodis la cara inferior és sempre tomentosa Els gonidis són clorofícies Trebouxia o cianofícies Nostoc Els apotecis són de disc bru i generalment tenen una vora tallina Són líquens calcífugs, propis de països càlids i humits, i creixen entre molses o sobre el sòl, les roques i els arbres, en llocs no gaire assolellats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina