Resultats de la cerca

Alguns estudiosos l’identifiquen amb Johannes Hennel de Dresden Estudià a Leipzig, on també inicià la seva activitat professional Allí publicà el 1520 el seu Isagoge de compositione , un tractat elemental de contrapunt dedicat al seu collega Georg Rhau L’obra tingué una gran acceptació, i el 1553 arribà a la sisena edició La major part de les edicions es feren a Wittenberg, al taller de G Rhau, i en dos casos aparegué amb el títol Libellus de compositione També escriví molta música litúrgica en llatí destinada a l’Església luterana, en un intent d’adaptar les formes catòliques al culte…

Estudià a la Universitat de Columbia Després, entre el 1953 i el 1959, fou professor al Teacher’s College d’aquesta universitat També ensenyà al Mannes College of Music El 1959 entrà a formar part del departament de música de la Universitat de Yale Entre el 1960 i el 1967 fou editor del Journal of Music Theory La seva aportació més important a la teoria musical és un mètode analític per a l’explicació de la música atonal, recollit en el llibre The Structure of Atonal Music 1973 Altres obres seves són The Compositional Matrix 1961, Tonal Harmony in Concept and Practice 1962, The Atonal Music…

Entre el 1906 i el 1910 fou alumne d’A Schönberg, el qual, malgrat que n’apreciava molt el talent, no hi veié les condicions perquè esdevingués compositor En acabar els estudis, Stein treballà com a corepetidor en teatres d’òpera, i entre el 1920 i el 1923 fou responsable de les interpretacions de la Verein für musikalische Privataufführungen 'Societat Privada de Concerts' Del 1924 al 1930 fou l’editor de la revista musical "Pult und Takstock" 'Faristol i batuta', i també treballà a la Universal Edition, a Viena, fins a l’annexió d’Àustria per Alemanya Emigrat a Anglaterra el 1938, treballà a…

Es formà musicalment a Lüneburg amb Christoph Praetorius i Euricius Dedekind Ingressà a la Universitat de Rostock i tres anys més tard esdevingué cantor de l’església de Sant Nicolau d’aquesta ciutat Publicà alguns tractats teòrics que el feren mereixedor d’un gran reconeixement Una de les seves aportacions més interessants feu referència a la retòrica musical Contràriament a la teoria vigent fins aquell moment que atorgava als modes la major capacitat de representar els afectes, Burmeister creia que els propis dissenys melòdics, organitzats en forma de figures retòriques, podien tenir una…

Vida Estudià teologia, dret i música a Danzig Des del 1649 estigué al servei de l’elector de Saxònia a Dresden, on conegué Heinrich Schütz, amb qui completà la seva formació Passà una temporada a Roma, on fou enviat per a formar-se vocalment en l’estil italià i on possiblement treballà amb G Carissimi El 1655 retornà a Dresden amb el càrrec de vicemestre de capella Més tard, el 1663, passà a Hamburg, on es feu càrrec del lloc de cantor de la Johannischule L’any 1670 Schütz li encarregà una missa de rèquiem per a ell mateix, que fou interpretada a la seva mort, ocorreguda dos anys més tard…

Vida El 1563 professà com a canonge de la congregació de Sant Salvador, a Bolonya Estudià amb G Zarlino a Venècia, a qui sempre guardà un gran respecte intellectual, i n’arribà a publicar diversos tractats apologètics Les seves posicions foren més aviat reaccionàries i s’enfrontà a la major part dels protagonistes del canvi estilístic del final del segle XVI i el principi del XVII La primera obra publicada, L’arte del contrapunto ridotta in tavole 1586, era, tot i la solidesa que demostra, poca cosa més que una explicació i ampliació dels postulats de Zarlino tal com van quedar exposats a Le…

Després de passar pel monestir benedictí de Vormbach, el 1490 entrà al servei de Frederic III de Saxònia com a cantor i, més tard, com a mestre de capella El 1502 obtingué un lloc com a professor de música a la Universitat de Wittenberg Escriví el tractat De musica 1480, en el qual transmeté útils informacions sobre l’estil d’alguns compositors del segle XV, com Guillaume Dufay o Anthoine Busnois La major part de la seva obra es basa en l’harmonització de melodies de corals o de cançons profanes Se n’han conservat una missa i un magníficat, set himnes, dues antífones, un responsori i diverses…

Esdevingué jesuïta el 1678, i fou professor de gramàtica i filosofia al collegi d’aquest orde a Oropesa Toledo i després a Madrid, al Collegi Imperial Fou cosmògraf major del Consell d’Índies El 1706 publicà Elementos Ma temáticos , i el 1717, Música universal o principios universales de la música Aquest últim llibre conté una Aprobación de José de Torres Les teories musicals s’hi entrecreuen de manera pràctica i teòrica amb les matemàtiques, la lògica i la retòrica per mitjà dels intervals, el temprament, la modulació, les combinacions harmòniques i els estils musicals La seva obra meresqué…

Vida Es formà musicalment amb el mestre de capella de la catedral d’Oviedo, Pedro Rodrigo Durant la major part de la seva vida ocupà el magisteri de capella de la catedral de Mondoñedo Galícia La seva obra més important és Institución harmónica Madrid, 1748, un tractat on es combinen aspectes teòrics i pràctics del cant pla i de la polifonia La seva posició pot considerar-se conservadora També publicà el tractat Razón natural y científica de la música Santiago de Compostella, 1760, on es critiquen les teories d’Antonio Rodríguez de Hita, i un altre, titulat Reparos músicos Madrid…

Entre el 1549 i el 1552 treballà al servei de la princesa de Portugal, la infanta Juana, al castell d’Arévalo L’any 1553 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, càrrec del qual fou acomiadat per mala conducta el 1563 i substituït per Bernardino de Ribera Fou l’autor d’un comentari en llatí sobre el decret Docta sanctorum del papa Joan XXII, titulat De vita et honestate clericorum , on critica les noves formes de la polifonia litúrgica, l’ús d’instruments als temples i els excessos cromàtics de moltes composicions A la catedral de Toledo se n’han conservat algunes composicions