Resultats de la cerca

La catedral immediatament posterior a la conquesta cristiana i potser també la dels segles V-VIII era a l’emplaçament de l’actual La restauració de la vida canonical consta des del 882, època a partir de la qual van unides les comunitats canonicals de Santa Maria i de Sant Feliu El bisbe Pere Roger restaurà l’edifici el 1015, i decidí la construcció de la catedral romànica, que fou consagrada el 1038, de la qual restà només una part de l’anomenada torre de Carlemany Hi havia vint canonges vint-i-quatre des del 1229, entre els quals quatre ardiaques de Girona o major, de Besalú, d’Empúries i…

Fou bastit en estil gòtic des del 1324 a l’indret de l’antiga església parroquial de Sant Joan el Vell i de la primitiva capella dels Córrecs en resten vestigis El 1433 fou abandonat el pla antic en tres naus per un d’una nau única gràcies a l’impuls del bisbe Galceran Albert Fou consagrada el 1509 des del 1601 esdevingué de fet catedral en passar a residir els bisbes i el capítol d’Elna a Perpinyà i de dret des del 1817 en erigir-se Perpinyà en seu única del bisbat La façana, inacabada i retocada el 1905, és molt austera i té un portal del s XVII L’església conté, entre altres peces, les…

Ocupa l’emplaçament de l’antiga catedral dels s VI al VIII i el de la que fou edificada entre els anys 1158 i 1184, de les quals només romanen algunes restes de mur i finestres La primera catedral posterior a la conquesta cristiana començà a edificar-se després que el papa Adrià IV instés, amb una butlla del 1155, al comte de Barcelona que cedís al bisbe Gaufred terrenys per a edificar l’església i altres dependències, per a residència de la comunitat canonical recentment instaurada també li manava de donar al bisbe i a l’església de Tortosa totes les mesquites i possessions religioses dels…

Conté, principalment, el temple funerari de Ramsès III, un dels més importants en el seu gènere, que tresoreja texts d’una gran riquesa epigràfica sobre les campanyes del faraó contra els libis i els pobles de la mar El temple manifesta algunes particularitats arquitectòniques, com és ara la fortalesa de tipus sirià que constitueix la porta sud-oriental del mur de tova que clou el jaciment Comprèn, a més, dos pilons i dos patis de grans dimensions, embellits amb columnes, i diverses sales hipòstiles i cambres o capelles Adossat al temple hi ha les restes del palau de Ramsès III En el recinte…

Destruït per un incendi 80 dC, restaurat per Domicià i novament abatut 110 dC, fou reedificat per Adrià, Septimi Sever i Caracalla Església cristiana, consagrada 609 a la Mare de Déu i els màrtirs Sancta Maria ad Martyres , sofrí després diverses innovacions que no n'afectaren, però, l’estructura ni la forma De planta circular, precedit d’un pòrtic amb columnes, l’edifici és coronat per una cúpula gegantina que data del temps d’Adrià amb un ull central de 9 m de diàmetre Capella palatina del regne d’Itàlia, conserva les despulles mortals de Rafael i d’altres artistes i també les de diversos…

Organitzats jeràrquicament en vint-i-quatre classes, sota l’autoritat del gran sacerdot o summe sacerdot i, eventualment, dels prínceps dels sacerdots príncep dels sacerdots, exercien per torn les funcions del culte al temple de Jerusalem Només el gran sacerdot podia penetrar, un cop l’any, al Sant dels Sants del temple per procedir a la seva purificació Desaparegueren amb la destrucció del temple 70 dC La funció del rabí no és sacerdotal

Temples A la Catalunya antiga, com a la resta de la Mediterrània, les construccions religioses eren un element primordial del paisatge urbà El temple que presideix la ciutat romana no és només una imatge estereotipada elaborada per la historiografia moderna, sinó que forma part de l’essència mateixa del fet religiós i polític indestriable que constitueix la ciutat I encara que una gran part de l’arquitectura pública té implicacions religioses, explicitades amb més o menys intensitat, els temples constitueixen la focalització bàsica de la seva religiositat Per això, aquí centrarem l’atenció en…

Aquest castell, avui desaparegut, és esmentat per primera vegada el 1268 Sens dubte, però, els seus orígens són molt més antics, si tenim en compte que es tenen notícies de la villa de Prunhanas des de l’any 1011 Prunhanas fou al principi un terme sota domini dels vescomtes de Fenollet, i més tard passà als ordes del Temple i l’Hospital L’any 1136 Bernat Berenguer, vescomte de Tatzó, donà tot el que posseïa a Prunhanas als cavallers de la milícia del Temple de la comanda del Masdéu Rosselló, en mans dels frares Arnau de Lledós i Arnau de Contrast Però no fou fins el…

L’actual església parroquial del poble de Benissanet, dedicada a sant Joan Baptista, fou edificada després del 1939 al mateix lloc que ocupava un temple anterior del segle XVIII Aquest, alhora, era el successor d’una església anterior El lloc de Benissanet és documentat per primera vegada l’any 1153, en la donació del castell de Miravet a l’orde del Temple La parròquia de Benissanet podria tenir els seus precedents en una mesquita lliurada pels sarraïns després de la conquesta i que és consignada en una concòrdia entre el bisbe de Tortosa i el mestre del Temple…