Resultats de la cerca

Situació Vista aèria del nucli antic de Camarasa, format als peus del penyal del castell ECSA - M Catalán Les ruïnes del castell es troben al cim i a la falda de la serra sota la qual s’assenta la vila actual Mapa 33-13 328 Situació 31TCG243379 La vila de Camarasa és situada a 8 km de Balaguer seguint la carretera C-147, més coneguda com a carretera del Doll Des de la part alta de la vila, on hi ha l’església de Sant Miquel, surt un carrer pavimentat que porta fins a la cinglera, i d’allí, un petit caminet duu fins al cim CAT Història El castell de Camarasa és un hisn andalusí molt important…

Situació Nivell inferior d’una torre del castell, actualment incorporada a la masia de la Figuera ECSA - J Bolòs Castell situat a la part més alta d’una serra que s’estén al nord de Ribelles, a l’extrem oriental de la Vall d’Ariga o Valldàries Mapa 34-13329 Situació 31TCG563399 Per a arribar-hi cal anar fins a Vilanova de l’Aguda, des d’on s’agafa la pista que passa pel costat de Can Botines i va cap a Can Valls Passada la font de Roquers i abans d’arribar a la tanca de Can Valls, surt a mà dreta una pista que porta a una casa i a uns camps, des d’on es pot pujar fins a la carena de la serra…

La vall de Josa que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén n'és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca i del Collell en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del cim de…

En un document de l’any 1078 de donació del castell de Biscarri, feta pel comte d’Urgell a favor dels comtes de Pallars, Ramon V i Valença —que havia rebut el castell del seu pare Arnau Mir de Tost— se cita com a afrontació meridional de Biscarri el “ castrum Benavente vel quallum Sancti Egidii ” Aquest topònim és pot relacionar amb l’església de Sant Gili donada, l’any 1085, per Bernat Trasver i els seus fills a la canònica de Santa Maria de la Seu d Urgell Segons aquest document, l’església de Sancti Gilii era situada al comtat d’Urgell, entre els termes dels castells de…

Aquest castell es pot confondre amb altres nuclis homònims del Pallars Jussà, especialment amb els castellets de Llimiana Sant Miquel de la Vall Així, per exemple, el comdor Arnau Mir de Tost hi tenia certs drets que traspassà en testament a l’església de Santa Maria d’Urgell any 1071 El Castelleto de la Terreta, petita força romànica, també fou objecte de convenis en el repartiment del comtat pallarès, Artau donà i definí a Ramon V del Jussà Castellet amb els seus termes i les seves pertinences 1073, i amb els seus drets cap al 1080 En aquest sentit, el Llibre dels Feus conserva…

Situació Capçalera d’aquest temple, ampliat amb dues capelles laterals de construcció tardana ECSA - JA Adell L’església parroquial de Marcovau és a la part alta del poble, situat sobre un turó que domina la carretera d’Artesa de Segre a Ponts Mapa 33-13328 Situació 31TCG370373 S’arriba a Marcovau per una pista que surt al costat de la fita del km 45 de l’esmentada carretera JAA Història Malgrat que no sabem amb certesa quan fou conquerit als àrabs, deduïm que no ho fou abans del 1054, car en aquell any, segons l’acta de dotació de Sant Miquel de Montmagastre, era recent la conquesta de…

Actualment no resta res d’aquest antic castell, segurament situat on ara hi ha el santuari marià de Pedra La primera referència sobre el castell de Pedra data de l’any 1042, en l’afranquiment que feren Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda als senyors de Pedra, Exabel i Garoca, de tots els seus dominis de la vall d’Àger, exceptuant el castell de Pedra Hom afirma que els béns afranquits foren aconseguits per compra o per aprisió Els Exabel, senyors de Pedra, són un llinatge illustre, segurament autòcton, que apareix com un dels més antics de la vall d’Àger El documentem al llarg de dues…

La majoria de peces conservades de pintura sobre taula no són més que elements funcionals que es van crear a partir de la necessitat de moblar l’església entorn de l’altar Si, tal com es comentarà més endavant, les grans esglésies i les basíliques se servien de materials preciosos o de més valor com ara l’or, el vori, la pedra o bé el teixit, la pintura sobre taula representava un recurs poc costós per a les esglésies més humils D’aquí que sovint, a través de l’element pictòric i de tècniques compatibles que proporcionaven volum –com ara l’estuc–, es volguessin imitar les esplèndides obres de…

Situació Torre mestra del castell, en molt mal estat de conservació ECSA - J Bolòs Vista de conjunt de la vila de Montanyana, amb l’església parroquial i la torre del castell al capdamunt del turó ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al capdamunt d’un turó que domina l’antiga vila de Montanyana, amagada dins una petita vall lateral de la Noguera Ribagorçana, a l’entrada de la Terreta Mapa 32-12289 Situació 31TCG082706 S’arriba a Montanyana per un ramal indicat de la carretera N-230, que surt un poc més amunt del Pont de Montanyana, al quilòmetre 90, a la banda esquerra La carretera…

Inclou els terrenys vinculats històricament al monestir El nom de Poblet prové d’ hortur populeti lloc d’horta envoltat d’un bosc d’àlbers, descriptiu de l’indret on es bastí Hi ha les antigues granges forestals de la Pena i de Castellfollit, propietat de la comunitat Ja des del 1172 el monestir aconseguí dels reis un gran nombre de drets sobre el bosc i la prohibició que els pobles veïns hi fessin tales i hi pasturessin ramats Montblanc, l’Espluga, Prades, Rojals i Vimbodí hi reclamaren drets comunals el 1349 tingué lloc una avinença entre el monestir i la vila de Prades, però continuaren…