Resultats de la cerca

Planteja la corrupció moral del món nascut del trasbals de la Segona Guerra Mundial La imminent entrada de les tropes alemanyes a París obliga Galatea, domadora de foques, a desmuntar el circ on treballa, malvendre les foques al carnisser Samson i fugir de la ciutat En la postguerra, després de refugiar-se a la zona lliure, Galatea esdevé una cantant de cabaret, de moda en els cenacles existencialistes parisencs, retroba Samson i posa fi al seu darrer destí Els personatges, de tocs farsescos, viuen una odissea entre tràgica i grotesca que presenta rivets melodramàtics Galatea viu…

Vida Es formà amb músics d’origen hispanoamericà, com J Buitrago o P Desvernine De jove mostrà uns grans dots com a pianista, i es traslladà a París 1976-78, on estudià amb AF Marmontel Després d’escoltar N Rubinstein en un concert, decidí traslladar-se a Alemanya Allí estudià composició amb S Lebert a Stuttgart, i amb L Ehlert a Wiesbaden, i el 1978 entrà al Conservatori Hoch de Frankfurt Conegué personalment F Liszt, a qui feu sentir algunes composicions pròpies per a piano i que l'ajudà a publicar  First Maiden Suite 1881 El 1880 s’inicià en la docència del piano, i l’any següent fou…

L’automobilisme es desenvolupà ja a partir del 1895, any en què hom recorregué el trajecte París-Bordeus-París a una velocitat d’uns 25 km/h A partir d’aquesta data s’inicià un progrés rapidíssim de l’esport de l’automobilisme i es popularitzaren les curses per carretera, que mobilitzaren una gran quantitat de públic i de participants Les millores tècniques es traduïren en l’aparició del motor de 4 cilindres, l’adaptació del pneumàtic, el volant de direcció i l’augment progressiu de velocitat L’any 1899 hom organitzà la primera volta automobilística de França, el 1900 la cursa París-Tolosa i…

El premi no té dotació econòmica Relació de guardonats 1956 Final del laberint de Salvador Espriu 1957 Barcelona de Josep Pla 1958 Absència de Josep Carner 1959 Els primers comtes catalans de Ramon d’Abadal 1960 És a dir de Clementina Arderiu 1961 Onze Nadals i un Cap d’Any de JV Foix 1962 Vacances pagades de Joan Oliver 1963 Nosaltres els valencians de Joan Fuster 1964 Maragall i la Setmana Tràgica de Josep Benet 1965 La cultura catalana del Renaixement a la Decadència de Jordi Rubió 1966 Cendra per Martina de Manuel de Pedrolo 1967 Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater 1968…

Fill d’un veterinari de l’exèrcit, fou redactor i director, a Madrid, d' El País , òrgan zorrillista, i després fundà i dirigí El Progreso 1897 Intentà una aproximació a certs sectors de l’exèrcit i alhora als obrers i acceptà de fer, des del seu periòdic, propaganda de la campanya revisionista del procés de Montjuïc Formà part de la candidatura comuna republicana de Barcelona —en representació dels progressistes— en les eleccions per a diputats a corts del 1901 Sorprenentment, aconseguí de guanyar i d’ésser reelegit el 1903 i el 1905, gràcies, sobretot, a la seva demagògia obrerista i a la…

L’actual temple gòtic de Santa Maria del Pi té uns orígens molt antics Hi ha notícies d’aquesta església des de la segona meitat del segle X L’any 992, Bonhom, levita, donà al monestir de Sant Pere de les Puelles un hort proper a les muralles, el lloc de la Palma, “ de Sancta Maria de ipso Pino convicinam ” En un principi Santa Maria del Pi no era res més que una capella erigida en el burg o vila nova que s’estava formant des del final del segle X entre els murs de la ciutat i l’indret de la Palma, prop de l’Areny la Rambla La situació d’aquest temple devia ser força desavinent i insalubre,…

Volgué ésser la cristallització organitzativa arreu de l’Estat espanyol del lerrouxisme, però de fet i durant molt de temps la seva força continuà basant-se en el pes electoral a la ciutat de Barcelona I tanmateix, en aquesta ciutat, després de tenir un paper ambigu durant els fets de la Setmana Tràgica , perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit Políticament, aviat abandonà el revolucionarisme verbal anterior i institucionalitzà una xarxa d’interessos econòmics basada en el domini de l’ajuntament de Barcelona, especialment en 1909-11, quan disposà de majoria absoluta, i en…

Desenvolupament enciclopèdic La majoria de peces del primer volum i una del segon se centren en personatges rellevants de la història Anníbal, Coriolà, Cèsar, Neró, Safo, Colom, el cabdill àrab Otman i Joan de Pròcida, situats en el moment més transcendental de llur vida, tant per a ells com, sovint, per a l’esdevenir de la història, quan, en completa solitud i víctimes d’una absoluta incomprensió social, escindits entre sentiments personals i posicions collectives, han de prendredecisions enfrontades al fat, o destí, que pesa damunt seu, amb un desenllaç que es resol la majoria de vegades…

Cal trobar-ne els antecedents en les exploracions dins el camp poètic de Gérard de Nerval, de Baudelaire i de Rimbaud Es manifestà primerament com una reacció contra l’herència romàntica i contra la doctrina del Parnàs escola parnassiana , i assolí la plenitud amb els poetes decadents, vers el 1880, el més sincer dels quals fou Jules Laforgue, pessimista, profundament trist, que cercava la novetat en l’ús dels neologismes, les paraules rares o les trivials barrejades en el context poètic Jean Moréas publicà en el suplement literari de Le Figaro setembre del 1886 un manifest que anunciava la…

Fill de Santiago Sobrequés i Vidal , es llicencià 1965 i doctorà 1970 en història a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’història medieval des del 1966 Més tard passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és catedràtic d’història de Catalunya Des del 1969 ha estat conservador de l’ Institut Municipal d’Història de Barcelona , i director 1981-84 i després coordinador del pla de museus de l’Ajuntament de Barcelona 1984-87 Ha estat membre de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1993-2000, dins la qual ha estat vicepresident i president de la Comissió de Cultura i Museu…