Resultats de la cerca
Es mostren 1145 resultats
Amics de la Ciutat
Associació d’àmbit municipal fundada a Barcelona el 1935, impulsada per Josep Malet i Font de Gaià, per a vetllar per la conservació i estimular els valors ciutadans.
En la breu etapa inicial que acabà el 1936, aconseguí que el perllongament de la Diagonal fins Esplugues tingués més amplària que el traçat inicial Reprengué l’activitat el 1952 amb l’organització d’actes cívics Els anys setanta, presidida per Josep M Poal i Ballarín, encapçalà diverses campanyes denúncia del projectat ‘Plan de la Ribera’, petició de soterrament del trànsit a la plaça de Lesseps, recuperació del monument al Doctor Robert Destacà en les accions collectives a favor del català El 1975 en fou elegit president Ramon Fuster i Rabés El 1981, amb Miquel Esquirol i…
Vicente Muñoz Puelles
Literatura catalana
Escriptor.
Ha publicat diverses novelles, amb la primera de les quals, Anacaona , rebé el premi La Sonrisa Vertical el 1980 El 1993 guanyà el Premi Azorín amb La emperatriz Eugenia en Zululandia , que també meresqué el Premi de la Crítica Valenciana el 1995 Diversos llibres seus han estat traduïts a altres idiomes i Yo, Colón obtingué el 1994, en la seva versió francesa, el premi Ascension pour la lecture, concedit pels joves de Briançon Altres publicacions més recents de l’autor inclouen La ciudad en llamas 2002, Zona lliure de trànsit 2002, Las desventuras de un escritor de provincias…
Els afloraments de terrenys tardihercinians als Pirineus
Secció geològica de la vora sud de la zona axial dels Pirineus, al llarg de la vall de la Noguera Pallaresa, que exemplifica la seva complexa estructura en mantells de corriment d’edat alpina, abocats cap al sud Javier Génova, original de Josep A Muñoz Als Pirineus catalans els afloraments de terrenys tardihercinians es disposen en una banda allargada, d’W a E, situada entre els materials hercinians de la zona axial i els mesozoics i terciaris de les serres sudpirinenques Entre el Pont de Suert i Camprodon els afloraments són pràcticament continus, encara que els materials que s’hi troben…
Catalunya Informació
Emissora radiofònica catalana dependent de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió especialitzada en la informació.
Inicià les emissions l’onze de setembre de 1992 Ofereix exclusivament notícies durant tot el dia a través de blocs de mitja hora de durada que recorden la informació emesa amb anterioritat i incorporen les novetats És la primera emissora que empra aquesta modalitat a l’estat Són habituals a Catalunya Informació les transmissions en directe d’actes i rodes de premsa d’interès general, a més de la presència de dades relatives a la informació esportiva, a la situació de trànsit i a la meteorologia Al gener del 2014 el govern espanyol obligà Acció Cultural del País Valencià a tancar…
Vilhelm Moberg
Literatura sueca
Escriptor suec.
Treballà de redactor de diverses publicacions d’àmbit local Moltes de les seves novelles, entre les quals Raskens 1927 i Soldat med brutet gevär ‘Soldat amb el fusell trencat’, 1944, reflecteixen el trencament de les formes de vida camperola amb el trànsit a la industrialització En la trilogia sobre Knut Toring 1935-39 enllaça aquesta temàtica amb la de la llibertat Durant la Segona Guerra Mundial exposà la seva postura antinazi en Rid i natt ‘Cavalqueu aquesta nit’, 1941 En anys posteriors, el seu interès se centrà en el fenomen de l’emigració Utvandrarma ‘Els emigrants’, 1949 i…
Raffaella Rossellini
Teatre
Ballarina, actriu i investigadora teatral italiana.
Filla de Roberto Rossellini, prengué part en els treballs d’antropologia teatral de l’IRAA Istituto di Ricerca Antropologica sull’Attore di Roma, 1978-87, els muntatges del qual s’han definit com a teatro del rimosso , és a dir, d’allò que és submergit en el subconscient La seva recerca ha basculat entre teatre i dansa, tradicions orientals i pràctiques rituals, entre cos en trànsit i cos quotidià urbà o no, entre gest humà i gest animal Un treball que s’ha concretat en la pràctica escènica i en llibres com La liquidazione del corpo 1989 El 1982 actuà a Sitges XV Festival en l’…
el Serrallo

Església de Sant Pere al barri del Serrallo de Tarragona (Tarragonès)
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim de la ciutat de Tarragona, situat al sector de port (abans platja) que limita amb la desembocadura del Francolí, entre la línia del ferrocarril de Barcelona a València i la mar.
Té unes 3 ha d’extensió En aquesta platja els pescadors hi tenien les barques i les botigues, i amb la construcció de la línia del ferrocarril hom autoritzà 1868 la construcció d’edificis sobre aquests solars L’arquebisbe Bonet feu erigir el 1878 la parròquia de Sant Pere, d’una sola nau, prop de la mar Hi ha drassanes de construcció i reparació de vaixells, la llotja de contractació del peix, el moll de pescadors i les oficines d’exportació de peix Actualment, l’aïllament provocat pel ferrocarril i el trànsit derivat de la proximitat del port comprometen l’habitabilitat del…
pertorbació de l’ordre
Dret penal
Acció que tendeix a impedir el normal desenvolupament d’un acte, d’una cerimònia, del trànsit urbà, etc.
A l’Estat espanyol és tipificada com a delicte en nombroses ocasions
Transports i comunicacions
Vies de comunicació i transports Des de les èpoques més antigues, els homes s’han desplaçat i han traslladat amb ells els productes que els eren indispensables per a viure Però només la construcció de mitjans de transport carros, vaixells, naus, trens, automòbils, avions i de vies de comunicació carreteres, vies fèrries, canals navegables ha permès arribar a l’actual internacionalització tant dels intercanvis de persones, mercaderies i idees com del turisme Els mitjans de transport i les vies de comunicació s’han anat perfeccionant i multiplicant amb el temps Gràcies al progrés de la tècnica…
aeroport de Girona-Costa Brava

Vista aèria de l’aeroport de Girona-Costa Brava
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aeroport situat a Salitja, dins el terme de Vilobí d’Onyar (Selva), 10 km al S de Girona.
Té l’origen en els terrenys que la Diputació de Girona adquirí als termes d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar l’any 1957 El 1965 rebé la denominació d’aeroport de Girona-Costa Brava, i disposava d’una pista de 2200 m per 45 m i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà Posteriorment hi foren construïts la central elèctrica, la torre de control, el centre d’emissors i l’edifici de la terminal de passatgers, de 2600 m 2 en una sola planta També s’afegí un carrer de rodada parallel a la pista i carrers de sortida ràpida Després que la pista fos allargada 200 m, el març del 1967 inicià els vols…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina